El districte calent de Chiang Mai és "guai"
Parc Nacional Ob Luang
El 'Barri Calent' es pot trobar a la província Chiang Mai, al sud de Hang Dong. És fàcil arribar des de la ciutat de Chiang Mai i, sens dubte, val la pena fer una excursió (un dia).
En el camí per la carretera 108 podeu començar amb una visita al poble Ban Rai Phai Ngam, que es troba a 4 quilòmetres de la carretera principal. El poble és conegut pel seu cotó teixit a mà d'alta qualitat. Els teixidors locals sovint es reuneixen a la casa del difunt Saengda Bansit, un artista de renom nacional que va prendre la iniciativa d'extreure tints de materials naturals. El llenç únic val realment la pena una parada.
Continueu per la carretera 108 fins al final i gireu a l'esquerra per la carretera 1130. Això us portarà a l'artificial. DoiTao llac, on refrescar els peus a l'aigua o fins i tot banyar-se, llogar una barca o fer ràfting també és possible. El llac Doi Tao forma part del parc nacional d'Ob Luang i es va crear per a la presa de Bhumibol a la província de Tak.
Doi Tao més
Congost d'Ob Luang
Parc Nacional Ob Luang és famós pel congost d'Ob Luang, envoltat de boscos de teca i muntanyes, per on flueix un petit rierol en cascada. En el temporada de pluges aquest petit rierol es pot convertir en una massa d'aigua furiosa i el mateix canó és bo per a ecos misteriosos. Els visitants poden anar d'un costat a l'altre del congost a través d'un petit pont estret, però els que tinguin por a les altures ho trobaran difícil. Les aigües termals properes ofereixen un bany de peus refrescant per als excursionistes.
Parc Nacional de Mae Tho
Un altre parc preciós per visitar, també accessible des de la carretera 108 és el Parc Nacional de Mae Tho. El parc es troba a unes 160 milles de Chiang Mai, passat el parc nacional d'Ob Luang fins a la carretera 1270 i després al nord. El camí cap al parc no està asfaltat i passa per profunds barrancs i vessants de muntanya, es recomana un cotxe en bon estat i un cor fort. Però el resultat pot ser-hi. El paisatge és preciós i impressionants cascades i el mirador de Doi Mae Tho és famós per una magnífica vista sobre els camps d'arròs de les terres altes de Karen. El punt més alt d'aquesta serralada (1699 metres) és Doi Gew Rai Hmong prop de Baan Paang Hin-Fon.
Mai oblidaré Hot.
Una vegada estava amb un amic i vaig preguntar a algú el camí cap a Hot en el moment en què no hi havia internet. Calent, calent, calent a tots els camps que se m'ocorreven, però no es va encendre cap llum. Friend també va provar tots els tons i finalment va arribar. Hot era a 10 km de distància, però encara em pregunto per què algú no pot entendre la intenció d'una llengua, però, de nou, hi ha milions que pronuncien la R com a L. No voler ser capaç o voler entendre és amagar una manca de coeficient intel·lectual i crec que hi ha molts estudis sobre això.
Pel que fa a la pronunciació, hi ha poc malament, el nom és ฮอด (h-oh-d) o simplement es pronuncia "calent" en un to mitjà. La longitud de la vocal també és clara, un "oh", així que hi ha poc malament amb això. Un cop de sort, perquè l'ortografia anglesa sovint converteix les vocals llargues en vocals curtes: โรง és llavors rong en lloc de "roong", el lloc conegut นาน és Nan en lloc de "Naan", etc.
Com a molt puc imaginar que el context no estava clar: calent què? Com què? Qui, què fa calor? Una persona, una botiga, un hotel? อำเภอฮอด, ampheu hot (districte calent) hauria de ser evident. Però llavors també podeu preguntar immediatament en tailandès: "ampheu hot yoe thie nai (na khrap)": on és el districte calent? Fins i tot amb uns quants tons i longituds de vocals lleugerament incorrectes, crec que haurien de ser comprensibles. Per descomptat, primer feu contacte amistós: "Ho sento, senyor, em podeu ajudar?" O "hola allà" o alguna cosa així, de manera inesperada "ei, on és...?" És clar que no crides als desconeguts. A menys que algú tingui "un problema de coeficient intel·lectual"?
Internet també pot fallar de vegades, per a aquells que viuen a Tailàndia, aprendre a llegir tailandès és útil. Aleshores només heu de llegir els rètols del topònim en tailandès. Per exemple, amb el llibret d'ortografia i gramàtica holandès-tailandès del nostre Ronald Schütte. 🙂
Rob, ฮอด Hot comença amb una consonant de classe baixa -h- després una vocal (molt) llarga -oh- i finalment una -t- suau. Aquest últim vol dir que és una síl·laba "morta". Així és amb un to descendent i sense un to mitjà. Si ho pronuncieu com a "calent" en anglès, cap tailandès entendrà el que voleu dir.
Gràcies per l'explicació Tino. Només sabíem l'anglès 'hot'.
Vaja, gràcies Tino. Estúpid de mi, sí és, per descomptat, una síl·laba morta i no viva, per tant, no un to mitjà sinó un to caiguda (com en una ordre: SÍ! NO!). En anglès, la O és molt curta, no s'assembla al so 'oh'. Així que, de fet, no ho pronuncieu en anglès... tot i que l'ortografia anglesa (hot) suggereix que a causa de la pèrdua de la longitud i el to de les vocals.
Fonèticament, s'escriu millor com a hôht (on la T al final ha desaparegut a la meitat, de manera que no sona cap T o D emfàtic al final).
A l'hora de pronunciar síl·labes, també s'ha de tenir en compte que sovint no es completa l'última consonant. Així, quan estigui calent, la part frontal de la llengua ha de romandre contra el paladar durant un moment. No acabis això t.
Amb una paraula com a cresta, la part posterior de la llengua penja contra el paladar per un moment. No acabis això k.