Nelson Mandela va dir: “Quan parles amb algú en una llengua estrangera, les teves paraules li passen al cap. Quan parles amb algú en el seu propi idioma, les teves paraules van al seu cor.
No necessites talent per a idiomes per aprendre un idioma i la teva edat gairebé no importa. El que sí que necessites és perseverança, curiositat i certa manca de por al fracàs. Si el teu entorn nota que ets seriosament, t'ajudaran, no et rendeixis massa fàcilment.
un to alt; a un to baix; â to descendent; ǎ to ascendent; un to mitjà. Un dos punts després d'una vocal significa una vocal molt llarga.
Continua preguntant- S'aprèn més preguntant durant el sopar, un passeig, la compra de queviures o un viatge amb cotxe: นั้น อะไร 'Nán (níe:) arai ?' "Què és això (això)?" o นั้น เรียก ว่า อะไร 'Nán rîeak wâa arai?' "Com es diu això?" o พูด ( ถาม ) นี้ El model ใหน "Phôe:t (thǎam) níe baep nǎi " "Com dius (pregunta) això?" Repetiu sempre la resposta en veu alta diverses vegades perquè pugueu comprovar amb un tailandès si la pronuncieu correctament.
Aconsegueix un professor durant 2-4 hores a la setmana durant un temps
Estic partidari de poder tenir primer una conversa raonablement breu amb frases de 4-6 paraules i només després (al cap d'uns mesos) començar realment amb l'escriptura, que afavoreix l'aprenentatge de la llengua. Al principi, és millor si agafes un professor de 2 a 4 hores a la setmana, només costa uns 250 bahts per hora, però no és necessari si vius en un entorn tailandès. A més, cada dia has de passar una estona amb l'idioma, sinó pots oblidar-lo.
Recomano el llibre 'David Smyth, Thai, An Essential Grammar, Routlege, 2010' , amb una excel·lent explicació de la pronunciació i la gramàtica, il·lustrada amb frases pràctiques curtes. Millor encara aquest llibre: 'La llengua tailandesa. Gramàtica, ortografia i pronunciació, David Smyth, traducció i edició de Ronald Schütte, ja en la seva tercera edició. Especialment bo per a una fonètica i una pronunciació correctes i comprensibles. Compreu també alguns llibrets que fan servir aquí a la llar d'infants per a la pràctica.
Un bon lloc web és: www.thai-language.com , amb exemples parlats. Els dos diccionaris de van Moergestel són molt recomanables. L'anglès-tailandès i el tailandès-anglès, per descomptat, també són possibles. Però el 80 per cent del que aprens ho has de fer tu mateix a la teva vida diària.
Mostra, mostra i torna a mostrar....
El tailandès és una llengua tonal, ara ho sabem. Cada síl·laba té el seu propi to, hi està indisolublement lligada i, en definitiva, determina el significat de les paraules. Els tons adequats són essencials per a una bona comprensió d'una paraula tailandesa. Si aprens una paraula, has d'aprendre immediatament el(s) to(s) corresponent(s), més tard no t'aconseguiràs. Conec molta gent que diu: 'Els tons són massa difícils, els aprendré després'. Aleshores això no passa mai.
Vaig anar amb el meu fill a prendre una tassa de cafè a una cafeteria prop de la porta de Thâa Phae a Chiang Mai. Vaig dir: "Aow kèek nèung chin dôeay ná khráp" "També m'agradaria una llesca de pastís". La cambrera no m'entenia i jo no podia entendre per què no entenia. "mirar" és "mirar", no? Aleshores, el meu fill va cridar "mira" en un to agut i ella va entendre immediatament. Vaig dir "vaig mirar" en un to baix.
Cinc tons-Hi ha 5 tons: la mitjana, alta á, baixa à, baixada â i pujada ǎ. És més fàcil del que sembla. El neerlandès també té tons, però els fem servir per transmetre emocions (sorpresa, ràbia, molestia, èmfasi) i en la llengua tailandesa, el to determina el significat de la paraula. Quan m'emociono, tots els meus tons tailandesos surten volant per la finestra. És per això que els tailandesos són granotes tan maques, sinó ningú les entén.
To mitjà-alt-baix plaComença a practicar en holandès. Digues de manera molt clara la frase "El tailandès és un idioma fàcil i divertit" al teu to mitjà sense pujar ni baixar. Sona monòton i avorrit? Llavors anirà bé. Fes el mateix, però ara una mica més amunt, de nou pla, exagera, això anirà bé després. Sona com un katheuy? Bé. Ara un to més baix que aquell to mitjà, de nou molt pla, com parla un home real.
To baixant i pujantPreneu la paraula "no" per al to que baixa i puja. 'No dic que sí! però no!!' El to descendent o també d'èmfasi. I el to que puja és, òbviament, un to interrogant: "Oh, no?"
Arròs, blanc, la notícia-Quan domines això, practica amb la paraula tailandesa "khaaw". To caiguda: ข้าว khaaw 'arròs'; to creixent: blanc khǎaw 'blanc' i to baix ข่าว khàaw '(les) notícies'. Posa alguna cosa blanca a la taula, una mica d'arròs, al costat de la televisió. Digues una de les tres paraules i fes que un tailandès indiqui què vols dir quan pronuncies "khaaw" en un dels tres tons. Això em va donar uns dies agradables.
Roba, tigre, estoraFes el mateix amb เสี้อ 'sûua': to descendent: 'peça de vestir, camisa'; to creixent: เสีอ "tigre" i to baix: เสี่อ'estora' (sobre la qual t'asseus i menges). També feu això amb ฟ้า 'fáa', to alt, llavors algú ha d'assenyalar a l'aire i ตา 'taa', to significatiu, després algú assenyala el seu ull o l'avi, si és a prop.
Digues la següent frase, totes les síl·labes tenen un to mitjà: ชาว นา ไป นา ทำ treballar ใน นา 'chaawnaa pai naa tham ngaan nai naa' o 'Els pagesos van als camps d'arròs a treballar'. Ha de sonar molt pla i monòton. El to agut i baix també es pronuncien gairebé com a pla, encara que amb un to diferent.
A continuació, practiqueu amb les paraules següents:
to mitjà: มา 'maa' per venir; นา 'naa' (arròs) camp; ตา 'taa' avi (costat de mare), ull; กา corb 'kaa'; ยาย 'ay' àvia (costat de mare)
to alt: ม้า cavall 'máa'; ช้า 'cháa' lentament; ฟ้า 'fáa' aire, cel; ค้า compra i venda de "khaa"
to baix: ป่า bosc 'pàa'; ด่าrenyar 'dàa'; บ่า espatlla 'baa'; ผ่า 'phàa' (a) tallar, tallar
to descendent: ห้า 'hâa' cinc (555 està rient); ล่า 'lâa' caçar; ป้า 'pâa' tia gran; บ้า 'baa' boig; ผ้า peça 'phaa'
to creixent: หมาgos 'mǎa'; หนา 'nǎa' gruixut (d'objectes); หา 'hǎa' (a) buscar algú; ฝา 'fǎa' tapa, vàlvula
Fes frases curtes, exagera el to i el llarg -aa-, practica mentre un tailandès escolta i corregeix:
ม้า มา ช้า 'máa maa cháa El cavall ve lentament
ตา ล่า หมา 'taa lâa mǎa L'avi caça gossos
หมา หา ม้า 'mǎa hǎa máa El gos busca el cavall.
ตา บ้า มา ช้า 'taa bâa maa cháa L'avi boig ve a poc a poc
ยาย หา ป้า 'jaai hǎa pâa L'àvia busca la tia
etc.etc.
Un estranger entra a una agència de viatges i pregunta a la recepcionista: คุณ ขาย ตัว ไหม ครับ 'Khoen khǎai toea mái khráp ?' Volia dir: "Vens entrades?" Rep un cop al cap pel seu esforç. Va dir la paraula ตัว 'toea' 'ticket' en un to mitjà i pla, és a dir, 'cos, cos' i no en un to ascendente, és a dir ตั๋ว 'tǒea' 'carta'. Així que va dir: "Estàs venent el teu cos?"
Les vocals també són molt importants
Després dels tons, les vocals són molt importants, tot el contrari que en holandès on les consonants importen més ('Ek go nir Omstardem' totes les vocals van canviar i ho entens, això és impossible en tailandès).
La distinció entre una vocal curta i una llarga és la més important. Compareu el "ie" a "canya" i "cervesa", i aquest darrer "ie" és encara més llarg en tailandès. 'Llibre' i eructar', 'mossegar' i 'ós', 'pota' i 'escoltar'. Els tailandesos són prou savis com per utilitzar dos caràcters diferents per al 'oe' 'ie' llarg i curt, etc., per exemple, อุ i อู , resp. 'oo' curt i llarg. (el 'อ' és un signe auxiliar, mireu què penja a la part inferior, això és el 'oo'. Amb el ie: i el oe: els dos punts assenyalen una vocal llarga). Alguns exemples:
น้ำ 'nom' aigua; นำ 'portar' a liderar, conduir; โต๊ะ 'a' taula; โต 'massa gran; ติ 'lligar' (curt) criticar, renyar; ตี 'corbat:' (llarg) cop พุทธ 'phóet' (curt), el Buda; พูด 'phôe:t' (llarga) conversa
Vaig tenir més problemes amb el so 'อื' com en 'muu' 'mà'. Sona com un "uu", però no amb la boca punxeguda sinó amb un somriure ampli. Definitivament hauríeu de practicar les vocals amb un tailandès.
Les consonants són molt semblants a l'anglès, amb excepcions
Aquestes són les més fàcils, són molt semblants a les consonants en holandès, amb les següents excepcions. Per cert, als tailandesos no els agraden dues consonants enganxades (només apareix al començament d'una paraula). En l'ús quotidià, 'plaa' 'peix' sol ser 'paa'; 'pràtoe:' 'porta' es converteix en 'patoe' i 'khrai' 'qui' es converteix en 'khai'. Intenta fer que un tailandès digui "el més fort".
Els sons finals -tpk- són molt suaus, gairebé inaudibles. La terminació "k" sona com la "b" a l'anglès "gran", la terminació "t" sona com una "d" (digueu "no!", la "t" a "no" es pronuncia com la " d' seguint-lo). I el final "p" sona més com una "b".
Els sons inicials –tpk- i th-ph-kh. En tailandès hi ha una distinció important entre un -tpk- aspirat (normalment s'escriu com -th-ph-kh-resp.) i el -tpk- no aspirat, una diferència poc freqüent en holandès i anglès. Poseu-vos una mà o un encenedor encès a la boca i digueu t, p i k. Gairebé no se sent cap aire que escapa i la flama hauria de romandre encesa. Digues a th, ph i kh i sentiràs una explosió d'aire i la flama s'apagarà. També aquí, encara que menys que per als tons, si no pots fer aquesta distinció, és difícil d'entendre. Quan comences a practicar això amb la teva família al voltant, la diversió és indescriptible, t'ho garanteixo. En escriptura tailandesa (omet alguns caràcters (molt) rars):
no aspirat: -t-: ต ; -p-: ป ; -k-: ก
aspirat: -th-: ท ธ ถ -ph-: พ ผ ภ -kh-: ค ฆ ข
Exemples de paraules:
ตา ull 'taa'; ท่า 'thâa (d) port, moll ตี 'corbat:' colpejar'; ที่'the: lloc, espai, a, dins
ป่าbosc 'páa'; ผ้า roba phaa ปู'poe:' cranc o Yingluck; ผู้ 'phôe:' persona
เก้า 'kâaw nou; ข้าว 'arròs khaaw กา corb 'kaa' ('kaa,kaa'); ฆ่า 'khaa' matar, matar
Tot això has de practicar sovint, durant setmanes, fins que surti perfectament. Llavors segueix endavant. Aquesta és la base d'una bona pronunciació. Quan hagis acabat, aquesta frase ja no hauria de ser un problema:
ไม้ ใหม่ ไม่ ไหม้ ( ไ en ใ és 'ai' o 'ai'; ม és el so 'm') o 'Máai mài mâi mâi ', resp. la fusta nova no crema), 'La fusta nova no crema'.
Si vols encendre un forn amb una peça de llenya nova, que és clar que falla, i sacses el cap i dius aquesta frase a la teva xicota, i ella assenteix amb el cap rient, aleshores has passat.
Gràcies Tino, per l'article anterior. De fet, el llibre que heu esmentat, en la traducció de Ronald Schütte, és una molt bona base per aprendre l'idioma. Ara que tinc uns coneixements bàsics, també sento la necessitat d'un professor amb qui treballar la llengua. Inicialment pensava que podia ignorar la lectura/escriptura, però també m'he adonat que en algun moment caldrà desenvolupar els coneixements, tal com tu també escrius.
A part d'aquests tons, crec que el nivell de dificultat de la llengua no és massa dolent. Al meu entendre, l'estructura/gramàtica és molt més senzilla que la de l'holandès, l'anglès o el francès i l'alemany. Sospito que és molt més difícil per a un tailandès aprendre anglès que per a un holandès aprendre tailandès.
Ho sento, però el tailandès és una llengua molt difícil per a mi. Quan parlen, ni tan sols puc escoltar la diferència de tons i menys encara els puc pronunciar. Fa 12 anys que visc aquí i ja entenc molt del que diuen i els tailandesos que em coneixen també entenen el meu galimatisme. Afortunadament, al poble dels meus sogres parlen khmer. Això és molt més fàcil d'aprendre i la seva manera de parlar és molt semblant al meu dialecte flamenc. I, per cert, si parles d'un tema determinat i fas servir el to equivocat en tailandès, t'entendran. Si de totes maneres volen. Almenys aquesta és la meva experiència.
Carl, no estàs sol. Passo molt de temps a Uttaradit 8 mesos Tailàndia. Dels quals 5 mesos Uttaradit, 2 mesos Jomtien i 1 mes de viatge. Estic en una prohibició o feina menor (de belanda) i tinc una pronunciació com la laosiana. Les paraules aquí també volen dir alguna cosa completament diferent que a Bangkok.
Igual que l'alemany en comparació amb l'holandès
Una mica sobre aquesta edat. Massa vell per aprendre una altra llengua estrangera. L'article següent (i n'hi ha més) combat això. Diuen això:
Pots convertir-te en un parlant perfectament fluid d'una llengua estrangera a qualsevol edat, i les petites imperfeccions de gramàtica o d'accent sovint s'afegeixen a l'encant.
https://theconversation.com/youre-never-too-old-to-become-fluent-in-a-foreign-language-96293
Bon dia, estimats coneixedors de Tailàndia.
Espero algun dia poder escriure un article sobre la llengua tailandesa en què no m'equivoqui. Ho sé, però m'he equivocat en escriure'l. Així que aquí:
ป่า'páa' bos. Aquí s'escriu amb un to agut, però hauria de ser un to baix, així que pàa. Error ortogràfic 🙂
Vaig al professor tailandès durant 2 hores cada setmana des de fa gairebé 4 anys. L'últim any vam començar a escriure, cosa que fa que sigui més divertit entendre com de patètic és el llenguatge. Llegint al carrer, la botiga de menjar també comença a poc a poc... sempre plena de sorpreses. El que més crida l'atenció és que quan parlo tailandès, el mateix tailandès se sorprèn que el farang parli perfectament tailandès. Intento utilitzar la tonació amb molta claredat i el millor possible.
Però de vegades les coses van malament... Parlo massa 'preparat'. Les declaracions R clares no són comunes a molts i també he de doblegar-me a la declaració L.
Al principi, la meva dona estava totalment en contra que aprenés tailandès, la raó no només era que em facilitaria la connexió amb altres dones (que és el cas), sinó que la família considerava el farang com una persona pitjor... khon mai dee. Només perquè aleshores començo a entendre i aprendre els costums i estils de vida tailandesos... papallona, kiks. Mea noi etc.
En sé massa. Farang roo make.
Però la comunicació s'ha de practicar i funciona millor amb una pinta i en bona companyia!
A més dels tons, els classificadors i la jerarquia són probablement els més difícils per als holandesos.
Rob, aquesta pronunciació clara de R s'escolta molt a Bangkok (Tailàndia central), però a la gent d'Isaan hi té molts problemes, perquè el dialecte regional i crec que també el laosí no tenen un so R.
La meva família tailandesa agraeix molt que tingui un bon domini de la llengua tailandesa. Tampoc entenc que siguis un farang mai dee, però saps que als tailandesos els agrada xafardejar entre ells i després sentir-se avergonyit si de sobte demostres que ho has entès tot.
El meu amor va venir de Khon Kaen i podria fer un bonic RRRR rodant. Sempre he tingut problemes amb una bona R. Sovint em burlaven dient, per exemple, "RRRRRob". I estava més que contenta que jo parlés almenys unes quantes paraules de tailandès (i que eventualment aprendria l'idioma amb ella un cop hagués acabat l'Holandès NT2, nivell B1). Almenys llavors podria parlar de com se sentia o què veia en el seu propi idioma. De tant en tant em parlava tailandès sense pensar-m'hi, per sort vaig poder extreure algunes paraules clau perquè entengués que deia, per exemple, que estava boja per mi, <3
Sempre em vaig asseure amb un grup de dones. Es van adreçar entre ells com ie Nok i ie Noi. Així que jo també ho vaig fer. Hi va haver un silenci de mort, tothom em va mirar. Vaig preguntar "què és?" "Dius Nok', això no està bé, ai Tino!' "Però tu també ho fas", vaig protestar. "Podem fer-ho, però un farang absolutament no!" va ser la resposta.
Quan passeu per davant d'una escola al nord, sentireu el professor dir rrroongrrriean, i els alumnes repeteixen loongliean. Molt incivilitzat.
Chaawna pai naa thum ngaan nai naa Tino?
Estranya frase
Jo diria que Chaawna pai thum ngaan tii thung naa.
He de pronunciar "thum ngaan" aquí com "tham ngaan"?
Aquesta escriptura fonètica em sembla una barreja de pronunciació anglesa i pronunciació holandesa...
Pot ser correcte Daniel, la meva fonètica tailandesa no és bona 555
Frase estranya, de veritat. Però vaig haver d'aconseguir alguna cosa amb només tons mitjans. Pots pensar en una frase de 8-10 síl·labes amb només tons caigudes? I potser el mateix per a les altres notes?
Malauradament, no et puc ajudar amb això. Vaig aprendre tailandès com a tailandès i no em preocupa gens mostrar-ho.
5555
Aleshores ets un autèntic tailandès. En les primeres etapes del meu procés d'aprenentatge, quan vaig preguntar a un tailandès "quin to(s) té aquesta paraula?' es quedaven sense paraules o em miraven com si hagués perdut el cap. No el professor, és clar, ho podia dir.
Per als entusiastes, aquí teniu els noms tailandesos dels tons:
Sǐejang sǎaman mitjà
Baix sǐejang èek
Sǐejang thoo descendent
High sǐejang trie:
Rising sǐejang tjàttàwaa
Aquestes últimes quatre paraules són els números 1, 2, 3, 4 en sànscrit. Es poden reconèixer els 'thoo', 'twee' o els anglesos 'two', i trie: el nostre propi 'tres'. Sǎaman significa ''igual, pla, pla''. Ara hi ha un partit polític "sǎaman", el partit de l'"home/dona normal".
El llibre esmentat és una gramàtica mal traduïda pel no lingüista Schütte, una mena d'obra de referència però certament no un llibre de text.
Per cert, per als parlants de neerlandès hi ha idiomes força fàcils (com l'indonesi) i d'altres difícils (com el tailandès i el xinès). Parlo per experiència en deu idiomes.
És enganyós afirmar el contrari, encara que es faci amb la millor intenció didàctica.
Fa 20 anys que ensenya la llengua tailandesa, també a gent gran (més de 55). La meva experiència és que absorbeixen molt malament el material d'exercici. També de seguida començo a llegir i escriure. l'estudiant mitjà pot llegir després de 3 mesos. Salutacions cordials, f. teijsse….
doneu la llengua tailandesa als Països Baixos, si és així, a on als Països Baixos - m'interessa.
Després de cinc anys d'estudis intensius, gairebé diaris, de tailandès, no puc dir que aprendre tailandès correcte sigui fàcil. Al contrari!
Tot i que la llengua no té casos, hi ha aquests 5 tons que ho dificulten molt.
Una paraula amb la mateixa pronunciació pot tenir molts significats diferents. Prengui per exemple phan (mitjana). Quan pagues a la caixa registradora vol dir mil. Si sou al mercat i consulteu sobre els pomelos, vol dir el "tipus" de pomelo. Si estàs a urgències de l'hospital, es tracta d'una "bena". Però això no és res comparat amb paraules com naa (caure) amb almenys 6 significats rellevants. I puc posar desenes d'exemples.
I finalment hi ha el guió en el qual s'escriuen totes les paraules juntes.
La meva opinió: el tailandès és més difícil que el francès, l'alemany i l'anglès i està al nivell dels “puzzles” del llatí, grec i hebreu, àrab.
Jo solia creure que tothom que viu (semi) permanentment a Tailàndia tenia l'obligació d'aprendre la llengua nacional una mica correctament. M'allunyo d'aquesta opinió: la llengua és massa difícil per demanar-la a tothom.
Segueixo perquè m'agrada. Però una brisa?
Moltes gràcies!
Khòb khoen máak atjaan Tino.
Tots els inicis són difícils, i aquests tons diferents fan una mica de por al principi, com se suposa que has d'aprendre a reconèixer tot això? Però practicant amb paraules curtes de 2-3 sons per aprendre a reconèixer els diferents tons i després aprendre un vocabulari bàsic en frases curtes i després l'alfabet, hauria de ser factible. Pràcticament tothom hauria de ser capaç d'aprendre una llengua, tot i que ajuda si escoltes la llengua que t'envolta cada dia. Els nens també aprenen un vocabulari bàsic de paraules i frases soltes.
Aquí teniu una lliçó d'idioma tailandès on s'ensenya de manera molt conscient amb calma, sons emfatitzats i amb gestos sense traduccions ni explicacions en un altre idioma:
https://www.youtube.com/watch?v=oIqIrEG6_y0
En combinació amb la construcció de vocabulari, el llibre de Ronald Schütte és ideal per aprendre gramàtica. Juntament amb els diccionaris de Moergestel i de llengua tailandesa.
I si la teva família o parella troba estrany o indesitjable que vulguis aprendre l'idioma de la teva altra meitat... aleshores em sonaria el timbre d'alarma, o també hi ha holandesos aquí que viuen més temps als Països Baixos. període de temps amb una parella tailandesa i això Creus que és innecessari o no desitjable que com a mínim domini els conceptes bàsics de la llengua holandesa? És perillós si el vostre ésser estimat pot operar (semi) independentment al nou país de residència. 555
Finalment vaig començar a aprendre la llengua tailandesa fa 2 mesos, on una bona orientació és molt important. El pla sempre era que el meu difunt amor hagués dominat primer l'holandès i tan bon punt acabessin totes les coses d'integració, començaríem a treballar en el meu tailandès i després en l'Isan. Va acceptar de tot cor que era important per a tots dos parlar l'idioma dels altres per comunicar-nos amb els amics, la família i altres persones.
Benvolgut Tino, bon intent d'aconseguir que tots aquells farangs (holandesos) estudiïn per aprendre l'idioma tailandès. No sóc gens estúpid, en aquell moment vaig obtenir el meu diploma d'HBS -A cum laude, amb un 10 de francès, un 9 d'anglès i un 8 d'alemany. Això va ser l'any 1967.
Jo mateix he passat més de dos anys aprenent tailandès. Havia comprat el que crec que era un bon curs d'autoaprenentatge mitjançant NHA. Un curs molt sòlid, amb molta ajuda amb la pronunciació (inclou un reproductor multimèdia, amb totes les paraules i lliçons de pronunciació tailandesa). Cada dia vaig dedicar més de 4 hores a les classes. No vaig tenir èxit. Sabia escriure i llegir en tailandès, encara que molt lentament.
Em vaig aturar ara perquè no trobava cap progrés real, ni tan sols podia seguir les notícies tailandeses. Discapacitat addicional: visc a Udon i no es parla tailandès de Bangkok (ho entenen), però la majoria de tailandesos parlen laosí.
I he decidit passar la meva vida restant en coses que no siguin la llengua tailandesa.
Aparentment, massa dur per a mi.
Però agraeixo el teu intent de convèncer Farang que no és tan difícil.
Salutacions,
Lleó
La meva experiència amb l'aprenentatge del tailandès és que és un idioma difícil d'aprendre. Si el tailandès s'escriu en ABC, molts més farang serien capaços d'aprendre l'idioma amb més facilitat. La lògica en l'ortografia també és difícil de dominar. Posteriorment, els tailandesos utilitzen dues versions del seu guió, una clàssica, l'original i una de moderna, que de nou requereix un estudi a part.
Els tons són difícils per a tothom i de vegades no millor dit, sovint difícils de dominar.
Però per poder parlar una mica l'idioma cal un vocabulari. Una mica de conversa bàsica aviat requereix el domini d'almenys 1000 paraules i la gramàtica bàsica per posar-lo en el punt de mira. Això és un obstacle important per a molts, perquè les paraules tailandeses ens són completament estranyes. Has de lluitar contra ells, per dir-ho d'alguna manera, per incloure'ls al teu vocabulari tailandès. Així que fes frases Tino, amb 4 o 6 paraules realment necessites una mica de temps per això.
Ara per l'edat en què pots aprendre una llengua, ja tenia seixanta anys quan vaig començar amb la llengua tailandesa.
Tenia l'avantatge que em vaig graduar més tard i, per tant, estava acostumat a estudiar.
Tanmateix, la majoria dels holandesos que vaig conèixer aquí a Tailàndia van treballar en una professió executiva durant la seva vida laboral. Petits autònoms, muntadors, vendes, etc.
Els conceptes verb, substantiu nw. els adjectius, etc. estan molt enrere.
A més, la instrucció a través d'Internet es fa principalment en anglès. Per tant, un doble handicap per a la majoria. Entenc perfectament que l'expatriat mitjà, pensionat, ja no li importa aquesta afirmació i busca les seves pròpies maneres de salvar-se lingüísticament aquí a Tailàndia.
Conclusió: la llengua tailandesa sembla ser una fortalesa difícil de conquerir per a molts. Els termes difícil o fàcil són molt personals, depenen molt de la seva història personal.
Tinc els llibres + CD de Paiboon. Inicialment vaig copiar els CD i vaig substituir la traducció a l'anglès per la traducció a l'holandès que vaig gravar. Sovint revisat al meu reproductor de mp3 al llarg del camí. Així vaig aprendre el vocabulari.
El veredicte... això és una altra història. Puc dir les paraules amb el to correcte... però amb això no n'hi ha prou. Especialment el to alt que pronunciaria malament segons la meva dona tailandesa...
Vaig utilitzar l'escriptura fonètica, però ara estic aprenent realment a llegir tailandès. Per ajudar, faig servir el mateix mètode que per als veritables estudiants tailandesos: paraules dividides en síl·labes. Això funciona bé ara. Fa poc hem comprat un llibre/llibre de text tailandès per als alumnes de 4t d'Anvers. Així que realment recomanable. Crec que compraré més d'aquests llibres a Tailàndia...
No parlaré d'escriure durant una estona... encara no estic preparat per això...
Molta sort a tothom que vulgui fer l'esforç 😉
M'atreveixo a descriure'm com una mica un regal per als idiomes. Parla espanyol francès alemany anglès i portuguès amb fluïdesa.
He renunciat al tailandès. És un llenguatge tonal i gairebé s'ha de néixer amb ell. La gent amb molta inclinació musical ho tindria més fàcil.
Tenia 60 anys quan el vaig començar i crec que ja és massa tard. M'hi vaig mossegar les dents, literal i figuradament. En qualsevol cas, els contactes a Bangkok es canvien ràpidament a l'anglès.
Mentrestant, la meva dona va aprendre holandès i ella va començar a aprendre anglès encara millor i tot va funcionar millor quan jo parlava tailandès.
Amb el temps lliure vaig començar a perfeccionar encara millor el meu anglès.
En qualsevol cas, l'edat per aprendre una llengua juga un paper important, encara que es pugui torçar o girar-la. Un nen aprèn un número als 2 anys.
Potser es pot aprendre per algunes persones. Però aconsello a qualsevol que sigui una mica més gran que s'oblidi d'aquestes notes. Perquè per a molta gent això no és possible. Parlo tailandès força bé després de 19 anys.
Però no puc aconseguir aquests tons. Les meves orelles no són prou bones per a això. I ja tinc tanta gent,
frustrat veure abandonar a causa dels tons. Pren la paraula kaaw. Pot ser arròs, blanc, genoll, nou, entra, vell, notícies, gargot, etc. Quan vaig tenir classe vaig pensar que ho sabia. Però mitja hora després de classe la vaig tornar a perdre. I, per tant, he vist que molta gent abandona.
I siguem sincers quants farangs saps que parlen bé la llengua, així que domina també els tons.
En sé 2. I conec molts farangs a Chiangmai
Fins i tot tinc la lamentable impressió que als tailandesos els costa fer-se entendre fins i tot entre ells. Em crida l'atenció que els tailandesos sovint s'entenen malament. Crec que té alguna cosa a veure amb aquests tons.
Cita:
'Un nen aprèn un número als 2 anys'.
De veritat, amic. A aquesta edat, un nen sap menys de 500 paraules, encara té una pronunciació relativament dolenta i comet molts errors gramaticals. Només als 8 anys l'ús de la llengua és pràcticament impecable. Una persona holandesa de 70 anys que estudia una mitjana d'1 hora al dia i també parla molt amb el seu entorn tailandès immediat estarà, després de 8 anys, gairebé al mateix nivell que un nen de 8 anys als Països Baixos. . Probablement amb una pronunciació pitjor.
Segons la meva experiència, la dificultat d'aprendre tailandès rau al principi. El fet que el tailandès sigui una llengua completament diferent a gairebé qualsevol llengua occidental el converteix en un obstacle important. Quan agafeu un llibre d'aprenentatge d'alemany, francès, espanyol o anglès per a nens, podeu recollir ràpidament les paraules "mono, nou, mies". En tailandès, això només és un obstacle.
També m'he adonat que el millor mètode d'aprenentatge difereix molt d'una persona a una altra. Un prefereix aprendre d'un llibre i després provar-lo immediatament a la pràctica (si hi ha l'oportunitat), l'altre aprèn millor 1 a 1 amb un professor real i l'altre pot aprendre molt bé dels audiollibres. Jo mateix pertanyo a una combinació dels dos últims grups.
No diria que sóc tímid, però em costa parlar una llengua estrangera en públic si no tinc almenys una mica de confiança en el que dic. Especialment a Tailàndia, on no només pots avergonyir-te a tu mateix, sinó també als altres. Vaig començar amb un curs d'àudio de Pimsleur. Cada lliçó l'escoltava diverses vegades i repetia totes les frases / paraules i les gravava amb una gravadora de veu o un ordinador portàtil. Compareo la meva pronunciació amb la pronunciació de la lliçó d'àudio i només vaig continuar quan estava satisfet amb la meva pronunciació i vaig entendre el que deia. Cal dir que sentir-se parlar tailandès amb exemples (àudio) adequats pot ser realment divertit. No obstant això, funciona molt bé.
Tot va anar força bé i sense problemes, però el principal inconvenient d'un llibre d'àudio és el fet que, tot i que proporciona una base sòlida i us ofereix un vocabulari raonable, no és interactiu. Es pot comparar amb l'aprenentatge de matemàtiques; pots memoritzar un problema completament, però si no entens com funciona i els números canvien de sobte mentre la suma segueix sent la mateixa, no arribaràs a la resposta correcta.
Quan vaig topar amb aquesta paret, vaig agafar un professor a la mà. La meva pronunciació era raonable i el meu vocabulari prou bo per a converses simples de "vacances", com ara comprar, demanar menjar, al bar i una simple xerrada (aquest va ser, per cert, el meu primer objectiu). No va ser fins que vaig començar a treballar la llengua amb un professor que vaig començar a entendre realment com funciona. Només van ser unes 3 hores a la setmana, però va ser molt divertit. També estava molt content d'haver posat les bases jo mateix.
Encara parlo lluny del tailandès perfecte, i probablement mai ho faré. Encara hi ha moltes situacions en què em recorre a "Tinglish" (anglès però amb estructura de gramàtica/oració tailandesa). Però encara és divertit de fer. I les cares dels meus amics tailandesos i de la gent que em trobo quan de sobte començo a parlar tailandès fan que l'esforç valgui la pena. 🙂
Segurament tampoc no podré aprendre mai. Però regularment les paraules noves us portaran molt més enllà. Encara que sigui només per preguntar alguna cosa en una botiga... S'agraeix.
Moltes gràcies Tino per aquesta lliçó d'idioma.
Intento aprendre l'idioma una mica amb l'autoestudi. Des del principi he estat treballant simultàniament el vocabulari, la pronunciació, la lectura i, en menor mesura, l'escriptura. Quan escolto una paraula també vull saber com s'escriu, perquè molta gent enuncia malament.
Aprendre el to correcte també és un obstacle per a mi.
Al principi vaig aprendre que: ๐ = o = mitjà, ๐่ = ò = baix, ๐้ = ô = baixant, ๐๊ = ó = alt, ๐๋ = ǒ = pujant.
Malgrat això…. Aviat vaig descobrir que el to d'una marca de to no s'aplica de manera coherent. També a la vostra lliçó anterior em trobo amb molts casos en què un signe de to pot tenir diferents sons. Fins ara no he pogut descobrir cap sistema (si n'hi ha).
Potser em podeu explicar per què un determinat signe de to no té una pronunciació inequívoca i si hi ha una regla lingüística per canviar el so d'un determinat signe de to.
Per il·lustrar el problema, m'he pres la llibertat de dibuixar del text de la vostra lliçó d'idioma, suposant que n'heu escrit la majoria correctament. He col·locat signes d'exclamació abans de l'afirmació que es desvia del signe de to:
! นั้น (นี้) อะไร 'Nán (níe:) arai' 'Què és això (això)?' [Quina diferència hi ha entre 'นั่น' i 'นั้น'?]: Aquí hi ha les marques de to resp. descendent (๐้), (descendent (๐้)) i mitjà (๐), però és la pronunciació resp. alt (๐๊), (alt (๐๊)) i mitjà (๐).
! นั่น เรียก ว่า อะไร 'Nán rîeak wâa arai' 'Com es diu?': Aquí hi ha les marques de to resp. baix (๐่), mitjà (๐), baix (๐่) i mitjà (๐), però és la pronunciació resp. alt (๐๊), caient (๐้), caient (๐้) i mitjà (๐).
! พูด (ถาม) นี้ แบบ ใหน 'Phôe:t (thǎam) níe baep nǎi' 'Com dius (pregunta) això?': Aquí hi ha les marques de to resp. mig (๐), (mig (๐)), caient (๐้), mig (๐) i mig (๐), però és la pronunciació resp. baixant (๐้), (alçant (๐๋)), alt (๐๊), mig (๐) i pujant (๐๋).
ข้าว 'khâaw' 'arròs': el signe de to està caient (๐้) i la pronunciació també està caient (๐้).
! ขาว 'khǎaw' 'blanc': el signe de to és mitjà (๐), però la pronunciació és ascendent (๐๋).
ข่าว 'khàaw' '(les) notícies': el signe de to és baix (๐่) i la pronunciació també és baixa (๐่).
เสี้อ 'sûua' 'roba, camisa': el signe de to està caient (๐้) i la pronunciació també està caient (๐้).
! เสีอ 'sǔua' 'tigre': El signe de to és mitjà (๐), però la pronunciació és ascendent (๐๋).
เสี่อ 'sùua' 'matje' (en què menjar): el signe de to és baix (๐่) i la pronunciació també és baixa (๐่).
! ฟ้า 'fáa' 'aire': el signe de to està caient (๐้), però la pronunciació és alta (๐๊).
ตา 'taa', 'ull, avi (costat de la mare)': el signe de to és mitjà (๐) i la pronunciació també és mitjana (๐).
! ม้า 'máa' 'cavall': El signe de to està caient (๐้), però la pronunciació és alta (๐๊).
! ช้า 'cháa' 'lentament': el signe de to està caient (๐้), però la pronunciació és alta (๐๊).
! ฟ้า 'fáa' 'aire': el signe de to està caient (๐้), però la pronunciació és alta (๐๊).
! ค้า 'kháa' 'comprar i vendre': el signe de to està caient (๐้), però la pronunciació és alta (๐๊).
ห้า 'hâa' 'cinc (555 és riure)': el signe de to està caient (๐้) i la pronunciació també està caient (๐้).
! ล่า 'lâa' 'caçar': el signe de to és baix (๐่), però la pronunciació està caient (๐้).
ป้า 'pâa' 'tia més gran': el signe de to està caient (๐้) i la pronunciació també està caient (๐้).
บ้า 'bâa' 'boig': el signe de to està caient (๐้) i la pronunciació també està caient (๐้).
ผ้า 'phâa' 'roba': el signe de to està caient (๐้) i la pronunciació també està caient (๐้).
! หมา'mǎa' 'gos': el signe de to és mitjà (๐), però la pronunciació és ascendent (๐๋).
! หนา 'nǎa' 'gruix (d'objectes)': el signe de to és mitjà (๐), però la pronunciació és ascendent (๐๋).
! หา 'hǎa' 'buscar algú': el signe de to és mitjà (๐), però la pronunciació és ascendent (๐๋).
! ฝา 'fǎa' 'tapa, solapa': la marca de to és mitjana (๐), però la pronunciació és ascendent (๐๋).
! ม้า มา ช้า 'máa maa cháa' 'El cavall ve lentament.': Les marques de to són resp. caient (๐้), mig (๐) i caient (๐้), però la pronunciació és resp. alt (๐๊), mitjà (๐) i alt (๐๊).
! ตา ล่า หมา 'taa lâa mǎa' 'L'avi caça gossos.': Les marques de to són resp. mitjà (๐), baix (๐่) i mitjà (๐), però la pronunciació és resp. mig (๐), baixant (๐้) i pujant (๐๋).
! หมา หา ม้า 'mǎa hǎa máa' 'El gos busca el cavall.': Les marques de to són resp. mig (๐), mig (๐) i caient (๐้), però la pronunciació és resp. creixent (๐๋), creixent (๐๋) i alt (๐๊).
! ตา บ้า มา ช้า 'taa bâa maa cháa' 'L'avi boig està arribant lentament.': Les marques de to són resp. mig (๐), caient (๐้), mig (๐) i caient (๐้), però la pronunciació és resp. mitjà (๐), descendent (๐้), mitjà (๐) i alt (๐๊).
! ยาย หา ป้า 'jaai hǎa pâa' 'L'àvia busca la tia.': Les marques de to són resp. mig (๐), mig (๐) i caient (๐้), però la pronunciació és resp. mig (๐), pujant (๐๋) i baixant (๐้).
! คุณขาย ตั๋ว ไหม ครับ 'Khoen khǎai tǒea mái khráp' 'Vens entrades?': Les marques de to són resp. mig (๐), mig (๐), creixent (๐๋), mig (๐) i mig (๐), però la pronunciació és resp. mitjà (๐), creixent (๐๋), creixent (๐๋), alt (๐๊) i alt (๐๊).
! น้ำ 'náam' 'aigua': signe de to descendent (๐้), pronunciació alta (๐๊).
นำ 'va prendre' 'encapçalar, precedir': signe de to al mig (๐), pronunciació al mig (๐).
โต๊ะ 'tó' 'taula': signe de to alt (๐๊), pronunciació alta (๐๊).
โต 'massa' 'gran': signe de to mig (๐), pronunciació mitjana (๐).
ติ 'lligar' (curt) 'criticar, renyar': signe de to mig (๐), pronunciació mitjana (๐).
ตี 'corbat:' (llarg) 'colpejar': signe de to mig (๐), pronunciació mitjana (๐).
! พุทธ 'phóet' (curt) 'el Buda': signe de to mitjà (๐), pronunciació alta (๐๊).
! พูด 'phôe:t' (idioma) 'parlar': signe de to mig (๐), pronunciació descendent (๐้).
ตา 'taa' 'ull': signe de to mig (๐), pronunciació mitjana (๐).
! ท่า 'thâa (d)' 'port, moll': signe de to baix (๐่), pronunciació descendent (๐้).
ตี 'lligar:' 'pegar': signe de to al mig (๐), pronunciació al mig (๐).
! ที่ 'thîe:' 'lloc, espai, te, in': signe de to baix (๐่), pronunciació descendent (๐้).
ป่า 'pàa' 'bosc': signe de to baix (๐่), pronunciació baixa (๐่).
ผ้า 'phâa' 'roba': signe de to que cau (๐้), pronunciació que cau (๐้).
ปู 'poe:' 'cranc o Yingluck': signe de to mig (๐), pronunciació mitjana (๐).
ผู้ 'phôe:' 'persona': signe de to que cau (๐้), pronunciació caiguda (๐้).
เก้า 'kâaw' 'nou': signe de to caient (๐้), pronunciació caient (๐้).
ข้าว 'khâaw' 'arròs': signe de to que cau (๐้), pronunciació caiguda (๐้).
กา 'kaa' 'corb' ('kaa,kaa'): signe de to mitjà (๐), pronunciació mitjana (๐).
! ฆ่า 'khâa' 'matar, assassinar': signe de to baix (๐่), pronunciació baixa (๐้).
! ไม้ ใหม่ ไม่ ไหม้ 'Máai mài mâi mâi '(resp. fusta nova que no es crema) 'Fusta nova que no es crema': Les marques de to són resp. caient (๐้), baix (๐่), baix (๐่) i caient (๐้), la pronunciació és resp. alt (๐๊), baix (๐่), caient (๐้) i caient (๐้).
Aquesta diferència de tons té a veure amb la classe d'una lletra. Una altra classe, una altra influència d'un signe de to sobre el to. Sembla haver estat diferent en un passat llunyà, llavors un signe de to sempre indicava el mateix to.
Per a les classes de lletres, consulteu les pàgines d'exemple de Ronald a la part inferior d'aquesta pàgina web: http://www.slapsystems.nl/Boek-De-Thaise-Taal/voorbeeld-pagina-s/
Cita:
"Al principi vaig aprendre que: ๐ = o = mitjà, ๐่ = ò = baix, ๐้ = ô = baixant, ๐๊ = ó = alt, ๐๋ = ǒ = pujant".
Benvolgut Theo,
Et desitjo èxit en els teus estudis.
Planteges un dels temes més difícils i difícils de la relació entre l'ortografia i la pronunciació. Això no és exclusiu del tailandès, tingueu en compte. Holandès també ho té, però ja no ens n'adonem. El so silenciós –e- es pot escriure de 5 maneres en holandès: –e- (de); -ee- (una (casa)); -ij- (deliciós); -i- (agradable) i –u- (Tinus). Però després tailandès.
Fa uns quants segles, les marques de to sempre indicaven el mateix to, com suposeu més amunt. Ja no, i això explica el problema que heu esmentat anteriorment. Quin signe de to representa quin to depèn del tipus de consonant sobre el qual es troba el signe de to. Per tant, un mateix signe de to pot mostrar tons diferents.
Hi ha tres classes de consonants en tailandès: classe alta (per exemple, ขสถ), classe mitjana (per exemple, กตด) i classe baixa, la majoria (per exemple, งลท). Per obtenir una llista completa, haureu de tocar els llibres. La majoria aprenen el menor nombre de consonants de classe alta i mitjana, la resta són les moltes consonants de classe baixa.
Dues marques de to només em semblen com a consonants de classe mitjana: อ๊ de máai trie i indica un to agut, per exemple ก๊อก kóhk water tap. El อ๋ máai tjàttàwaa dóna un to creixent a, per exemple, la targeta ตั๋ว tǒea.
Després el อ่ máai èek. Això dóna un to descendent per a les consonants de classe baixa, per exemple ย่า jâa oma (costat del pare), però per a les consonants de classe mitjana i alta un to baix, per exemple ไข่ khài een ei.
Finalment, el อ้ máai thoo. Això dóna un to alt a les consonants de classe baixa, per exemple ม้า máa horse, i a les consonants de classe mitjana i alta un to descendent, per exemple ข้าว arròs khâaw.
Així, aquestes dues últimes marques de to indiquen tons diferents en els tres tipus diferents de consonants.
Com el meu professor va assenyalar rient-se, els tailandesos hem fet que l'escriptura sigui tan difícil que mai no podreu dominar-la. La teva feina és demostrar el contrari.
Un truc senzill per determinar el to:
recordeu 3 consonants (A) i els números de les marques de to (B).
A: 3 consonants, 1 de cada grup de to:
hŏoh hìip (grup de tons alts/consonants en augment)
dooh dèk (grup de to mitjà igual o mitjà-baix / consonant)
hooh nók hûuk (grup de tons baixos iguals o mig aguts / consonants)
La lletra (hŏoh, dooh, hooh) correspon a la síl·laba viva (no acaba amb una vocal curta ni el so k,p,t; la paraula lligada a aquesta consonant (hìip, dèk, nók hûuk) es correspon amb la síl·laba viva. Amb la consonant de to baix, es fa una distinció entre síl·laba curta i síl·laba llarga.
B: els números de les 4 marques de to:
1 = baix
2 = descendent
3 = alt
4 = pujant
3 i 4 només apareixen en combinació amb les consonants del grup de tons mitjans i així determinen la pronunciació de la síl·laba.
Si no hi ha cap signe de to, s'aplica la regla A, en cas contrari s'aplica la regla B.
Regla B: Si la consonant pertany al grup de to agut o al grup de to mitjà, el to correspon al signe de to. Si la consonant pertany al grup de tons baixos, heu d'afegir 1, de manera que el signe de to baix es converteix en un to decreixent i el signe de to baixa es converteix en un to alt.
A més, només cal recordar les consonants del grup de tons aguts i les del grup de tons mitjans. Els altres pertanyen llavors al grup de tons baixos.
Pot ser així de senzill. Bona sort!
Rectificació:
la paraula adjunta a aquesta consonant (hìip, dèk, nók hûuk) correspon a la síl·laba MORTA.
Gràcies per l'explicació Rob V., Tino Kuis i Daniël M..
Vagament havia sentit parlar de les classes de lletres, però no sabia què fer-hi.
Després de la teva explicació i una mica d'estudi, vaig tornar a repassar els exemples a classe. Amb els coneixements adquirits, crec que els tons dels següents exemples de la lliçó s'han de millorar de la següent manera. (Espero que els caràcters especials es mostrin correctament.):
นั้น เรียก ว่า อะไร 'Nán rîeak wâa arai' 'Com es diu?': น้=classe baixa+descendent => classe baixa=ó),+ร classe baixa(ó),+ร classe baixa(ó), จbaixa = > descendent(ô), อ=classe mitjana => mitjana(o). Així que 'Nán rieak wâa arai'
พูด (ถาม) นี้ แบบ ใหน 'Phôe:t (thǎam) níe baep nǎi' 'Com dius (pregunta) això?': พ=classe baixa => ascendent(ogh), classe baixa (ถ=hi), classe baixa ( ǒ)), น้=classe baixa+baixant => alt(ó), บ=classe mitjana => mitjana (o), ห=classe alta => ascendent(ǒ). Així que "Phoe:t (thǎam) níe baep nǎi"
คุณขาย ตั๋ว ไหม ครับ 'Khoen khǎai tǒea mái khráp' 'Vens bitllets?': ค=classe baixa => augment(o), classe baixa => ค=hi ต, classe baixa ๋=classe mitjana+en ascens = > creixent( ǒ), ห=classe alta => ascendent(ǒ), ค=classe baixa => mitjana(o). Així que "Khoen khǎai tǒea mǎi khrap"
พุทธ 'phóet' (curt) 'el Buda': พ=classe baixa => mitjana (o). Així que 'fot'.
พูด 'phôe:t'(lang) 'parlar': พ=classe baixa => mitjana (o). Així que 'phoe:t'.
Ho he encertat, o hi ha més trampes lingüístiques aquí?
Esperem que l'opció de resposta romangui oberta el temps suficient.
PS @Tino: És típic dels Grunnings pronunciar la paraula agradable com a "earthug" (com "mosquito")? ho parlo. es mostra com a "agradable" (amb una -i-) 😉
També vaig pensar que entenia que "tu" a Groningen no coneixes cap diferència sonora entre el -ch- i el -g- i els pronuncien com a "dur" -g-.