Dificultat de parla a Tailàndia?

Quan vaig sortir de casa de jove i em vaig incorporar a la Marina, vaig conèixer nois de tots els racons dels Països Baixos. Per descomptat, els Amsterdammertjes tenien la boca més gran i van culpar als Limburgers i als Groningers de no poder-los entendre a causa del seu impediment en la parla.

Jo, nascut a Twente, també parlava un dialecte i tot i que intentaves parlar “correctament”, sempre tenia clar que tenia un accent especial. De fet, sempre ha estat així, perquè molt més tard i de vegades encara avui, la gent pot escoltar el meu origen Twente, tot i que fa dècades que no visc a Tukkerland.

La diferència entre dos dialectes o dues llengües rau principalment en els sons utilitzats per dir alguna cosa. Un Tukker utilitza sons diferents que, per exemple, un tailandès, regional o nacional, diem, però això no és del tot cert. Tornaré a això.

Parlar és fàcil per a la majoria de la gent, però cal recordar que cap moviment muscular humà és tan complicat i subtil com els moviments de la llengua necessaris per formar sons del llenguatge. La coordinació dels músculs de la llengua, la cavitat oral, els pulmons i els llavis necessaris per a la parla és un procés complicat.

També el contrari, entendre el que algú et diu, és gairebé massa complicat per a paraules. És un miracle que siguis capaç d'entendre sense esforç conscient el que algú et diu. Mou la boca i un raig de distorsions surt a l'aire i entens què vol dir.

Com és difícil d'entendre això es fa evident quan aprens una llengua estrangera. Inevitablement arriba una etapa en què saps força paraules i pots seguir un text escrit o recitat lentament sense grans problemes. Però tan bon punt comencen a parlar-te parlants experimentats d'aquest idioma, et trobes en problemes. Potser només diuen paraules que coneixeu, però la seva conversa sembla un llarg flux inextricable de sons. Ni tan sols pots escoltar on comença una paraula i acaba una altra. Sembla com si aquells estrangers estiguessin unint totes les paraules i frases.

Fer i entendre els sons de la parla és una tasca gairebé inhumana. Una persona sensata pensaria que ningú podria fer que els seus fills fessin una feina així. I tanmateix passa cada dia. Tots els pobles, totes les cultures del món sempre han utilitzat una llengua i esperen que els seus fills aprenguin a entendre i parlar aquesta llengua a una edat jove.

Els nens molt petits poden reconèixer i reproduir els sons de la seva llengua materna. Fins i tot els nadons sembla que escolten la diferència entre la seva llengua materna i els sons d'una llengua estrangera. Ho van aprendre d'una manera lúdica, sense cap educació explícita, sense exàmens i sense entrenaments sota supervisió professional. No importa quantes persones tinguin traumes de la seva infantesa, ningú es queixa mai del terrible moment que va haver de passar perquè va haver d'aprendre la seva llengua materna dels seus pares.

Perquè el llenguatge, qualsevol llengua, és indescriptiblement complicat, no tant pel que fa a l'escriptura i la gramàtica, sinó sobretot pel que fa als sons. Qualsevol dialecte o llengua és sovint increïblement difícil d'aprendre per als adults de fora: un nadiu sempre escoltarà que no sou un veritable resident nascut i criat per la pronunciació. Però, ho tornaré a dir, un nen aprèn el sistema amb molta facilitat, per molt que l'escola i els pares actuïn en contra.

L'explicació d'això, donada per la ciència fonològica, és que un nadó neix amb moltes idees al cap sobre com podria ser la seva llengua materna. La part més important del mecanisme ja es troba en el cervell jove. Només cal posar uns quants botons a la posició correcta. Aquest canvi d'aquests botons només pot passar fàcilment fins a la pubertat, després d'això és massa tard per sempre. Aquell nadó comença a posar els botons a una edat jove. Fins i tot hi ha indicis que l'aprenentatge d'idiomes comença realment a l'úter. En qualsevol cas, els nadons semblen ser capaços de distingir amb un èxit raonable entre els sons de les llengües pròpies i les estrangeres. Molt abans de començar a parlar, ja han après alguna cosa sobre la seva llengua materna.

He dit abans que una llengua o un dialecte sovint tenen sons específics que has après des de petit. Específic no vol dir únic, perquè és molt possible que els sons d'una llengua també es produeixin en una altra. Després de tot, hi ha centenars, si no milers, de llengües i dialectes en aquest món. Un bon exemple d'això és el meu nom de família Gringhuis. Un "gr" eviscerat al principi i la combinació de lletres "ui". Deixa que ho pronunci un estranger i escoltaràs les variants més boges. No obstant això, és una llengua que domina aquests sons, perquè a l'Aràbia Saudita, entre d'altres, el meu nom es pronunciava perfectament. Penseu també en la paraula Scheveningen, també impronunciable per a molts estrangers.

Nosaltres, els parlants de holandès, també tenim dificultats amb determinats sons en llengües estrangeres. Només cal que tingueu en compte la simple pronunciació de la "th" a l'idioma anglès. Pronuncia amb la llengua contra les dents, però normalment s'utilitza una "d" o una "s". "Això" es converteix llavors en "això" o "sat". Hi ha molts més exemples per posar, però vull parlar de la "deficiència de la parla". Tailàndia tenir.

Per descomptat, no és un impediment de la parla, però els tailandesos no poden pronunciar determinats sons de combinacions de lletres o no poden pronunciar per les raons esmentades anteriorment. El "th" i "sh" són impossibles per a ell, així que una botiga "Theo's Shoes" es converteix en "TO-Choo" en el millor dels casos. Alguna idea del que vol dir un tailandès per "wonn-wor"? No coneix la V, de manera que es converteix en una W, tampoc no coneix una "l" com a última lletra d'una síl·laba i després es converteix en una "n". Certament, realment es refereix a un Volvo. Agafeu “Au bon pain” la sandvitxoria americana, que també trobeu a Tailàndia. Ara el mateix nord-americà ja té problemes amb aquest nom francès, però la pronunciació tailandesa no arriba més enllà de "Oh-Pong-Beng".

Qualsevol persona que interactua amb els tailandesos coneix els petits exemples de paraules impossibles de pronunciar. La casa es converteix en hou, la dona es converteix en wai, cinc es converteix en fai, si vols beure vi blanc, un tailandès demana un wai wai, etc. Que un tailandès digui escriptoris o encara millor verdures, impossible!

Andrew Biggs va escriure un bonic article al Bangkok Post sobre aquest impediment de la parla tailandesa, on parla principalment d'una visita a IKEA. Als Països Baixos diem “iekeeja”, un anglès diu “aikieja” i un suec, el país d'origen d'IKEA, l'anomena “iekee-a”, sense esmentar amb prou feines l'última a. En un cotxe, Andrew va veure el nom en l'idioma tailandès i el que es va traduir fonèticament de nou a l'anglès es va convertir en "Ickier". La broma és que aquesta paraula significa "desagradable" o "antiquat" en anglès. "I" abans d'un nom tampoc significa gaire bo en l'idioma tailandès, de manera que IKEA podria ser algú anomenat KEA, però una persona menys agradable.

S'ha convertit en una llarga història per explicar per què un tailandès fa tan sovint declaracions "còmiques" de la llengua anglesa a les nostres oïdes. Per contra, fins i tot un tailandès de vegades pot riure quan algú intenta pronunciar una paraula tailandesa correctament. Es permet riure, sempre que es faci amb respecte a l'accent de tothom i no estigui etiquetat com a impediment de la parla.

Llenguatge? Sempre és fascinant! Encara em sorprèn quan veig dues persones estranyes juntes, que es criden tot tipus de sorolls. Un parla i l'altre escolta i, meravella, ell també entén! Un autèntic miracle!

NB Per a aquest article he utilitzat parts de text del llibre "Tongval" de Marc van Oostendorp, que es pot trobar a Internet i l'article d'Andrew Biggs al Bangkok Post del 4 de desembre de 2011.