Un farang no és una guaiaba
Alguns expatriats a Tailàndia Penseu que la paraula farang molt utilitzada per referir-se a un estranger és ofensiva i deriva de la paraula tailandesa farang, que significa guaiaba. És una coneguda concepció errònia, amb la qual Pichaya Svasti a Bangkok Post fa una mica de pau.
Svasti, que es diu un monstre de la història i el llenguatge, explica que la paraula farang no és gens ofensiva ni negativa. Segons la teoria més probable, els tailandesos van prendre manllevat del persa la paraula farangi, que s'utilitzava per referir-se als europeus i als no musulmans. La tribu germànica occidental de Franken també va derivar-ne el seu nom a principis de l'edat mitjana, d'on França al seu torn va prendre el seu nom.
Com que els tailandesos tenen el costum de simplificar o donar el seu propi gir a les paraules estrangeres que són difícils de pronunciar, els van fer farang.
“És la meva opinió”, escriu la senyora Pichaya (els tailandesos fan servir el primer nom), “que la paraula farang, usada per referir-se als estrangers, no té res a veure amb la paraula farang, que significa fruita de guaiaba”. A manera de comparació, esmenta la paraula anglesa pacient, que significa tant pacient com pacient.
Només quan el farang es combina amb khi nok (excrements d'ocells) té una connotació ofensiva. Això significa un estranger poc fiable.
(Font: Bangkok Post, 28 de juliol de 2011)
Una vegada vaig llegir en algun lloc que la paraula Farang (pronunciat Falang en tailandès) prové del Francais, perquè sembla que en el passat hi havia una base de l'exèrcit francès a Bangkok o a prop. Els francesos van ser una de les primeres nacionalitats a implantar-se a Tailàndia. Els francesos eren Francais, que després esdevingué Falang. Posteriorment, aquest terme es va utilitzar per a tots els estrangers, independentment de la nacionalitat.
si us plau, no ho pronunciïs falang.
no et mesuraràs amb un impediment de la parla perquè no poden dir R a l'isaan, oi?
ฝรั่ง <- només hi ha un ror rua, així que: faRang
Per què no dir falang. Només el 10% dels tailandesos pronuncien la "R".
Jo mateix vaig aprendre a parlar tailandès i quan només pronuncies la "R" diuen que no parles com un tailandès real.
Per cert, la meva dona i la seva família NO són d'Isaan.
Isan és una part de Tailàndia. De vegades tinc la idea que hem superat això
Tailàndia parla aquí només de l'Isaan.
Només cal que mireu i escolteu la televisió oficial (no els sabons) i la ràdio.
algú amb una mica d'educació només pronuncia la R.
per exemple, en un anunci aleatori a la televisió, el cotxe està podrit en lloc del destí, saparot de pinya en lloc de sapalot i és un arooi saborós en lloc d'alooi.
si algú aprèn holandès llavors també pren abn com a punt de partida i no haags plans?
correcte sempre em poso la meva xicota al cap quan dic alooi o sapalot, no ets pagès, escolto, jaja
Sens dubte, és bo aprendre a pronunciar la "R".
Ho he tractat jo mateix amb diverses persones.
Per cert, la paraula 'PATATA' també és farang.
Em dic BernaRdo i ells també ho dominaran.
pronunciar el meu nom amb una "L" torna a ser més difícil per a nosaltres. Prova-ho.
Això encara no respon a la pregunta. També vaig pensar que Farang era una corrupció de Français. Com que sempre vaig pensar que un francès va ser el primer europeu que va arribar a la cort tailandesa a Tailàndia el 1848, això em va semblar més que plausible. Qui té la resposta?
Benvolgut Menno,
Els portuguesos van tenir contactes amb els siamesos a finals del segle XVI, immediatament després, a principis del segle XVII, van arribar els holandesos, amb els quals també van tenir els contactes comercials més extensos.
Els francesos i els anglesos només es van interessar al segle XIX. No hi va haver mai un exèrcit francès, hi va haver alguns mercenaris francesos, però no van tenir gaire èxit.
Farang probablement descendeix de "Franken", el nom que ja tenien els croats amb els àrabs, que, per cert, van arribar a Tailàndia per al comerç abans que els portuguesos.
@Jim tens el meu suport. També crec que és trist que algunes persones es pensin que parlen tailandès quan substitueixen la R per L. Jo sempre pronuncio la R i aquí al meu poble també ho intenten, tot i que els és un problema i també ho reconeixen.
Tanmateix, l'ortografia de tots dos és exactament idèntica.
De vegades escolteu la paraula "Baksidaa" a la província d'Isaan, crec que aquesta no és una paraula genial. Crec que significa el mateix que la guaiaba.
Un lingüista / coneixedor de Tailàndia que sap interpretar això?
En el dialecte Isan, una guaiaba també s'anomena Mak Seeda. L'estranger blanc de vegades s'anomena Bak Seeda. Està pensat per ser tan neutral com farang.
La presa Farang és un estranger negre
El crit Farang de fet prové més o menys dels àrabs que ja feien negocis amb l'aleshores molt poderosa tribu dels francs i probablement està tot corromput en farang. Ja al segle XVII ja hi havia contactes entre els tailandesos i els francs.
font wikipedia
bak seeda, també l'utilitzen a Laos, això sí
Benvolgut Hans,
Mentre apareix el teu comentari, jo també estic mirant la Viquipèdia. Per ser complet, tot el text que puc trobar. Em sembla una història força completa i versemblant. En el text anglès, la paraula es remunta a l'origen de la paraula. Francès com a provinent de Franken, que al seu torn prové d'una corrupció de la paraula "indopersa" -si ho tradueixo correctament- per a estranger.
Vegeu les cites a continuació. El més interessant!
Viquipèdia (NL):
La paraula probablement prové de farangset, que és la pronunciació tailandesa de Français, la paraula francesa per a "francès" o "francès". França va ser el primer país que va establir vincles culturals amb Tailàndia al segle XVII. Per als tailandesos d'aquella època, "blanc" i "francès" eren la mateixa cosa.
I la Viquipèdia (anglès)
En general es creu que la paraula farang es va originar amb la paraula indopersa farangi, que significa estranger. Això al seu torn prové de la paraula Frank a través de la paraula àrab firinjīyah, que s'utilitzava per referir-se als francs, una tribu germànica occidental que es va convertir en la potència política més gran d'Europa occidental durant la primera edat mitjana i de la qual França deriva el seu nom. A causa del fet que l'Imperi Franc va governar l'Europa occidental durant segles, la paraula "Frank" es va associar profundament, pels europeus de l'Est i Orient Mitjà, amb els llatins que professaven la fe catòlica romana. Per un altre compte, la paraula prové de l'àrab ("afranj"), i hi ha força articles sobre això. Un dels tractaments més detallats del tema és per Rashid al-din Fazl Allâh.[16]
En qualsevol cas, la paraula original es va pronunciar firangi al nord de l'Índia o parangiar en tàmil, i va entrar en khmer com a barang i en malai com a ferenggi.
Així que Farang/Falang té a veure amb Francais, Franconia, França.
No visc a Isaan, sinó alternativament a altres dues parts de Tailàndia.
La pronunciació correcta és faRang.
Però sigui on sigui, en la majoria dels casos sento el tailandès dir faLang.
Estic intentant ensenyar a uns quants joves unes paraules en anglès; molta atenció a la pronunciació: la R simplement no vol sortir bé amb ells.
Segueixo martellejant la pronunciació correcta, fins ara, de vegades, segueix sent molt difícil.
Conec una història d'algú que va explicar alguna cosa a un tailandès en anglès clar:
frases boniques, gramàtica i pronunciació 100% anglès.
No es va entendre.
Va tornar l'any següent. Ara tenia un enfocament diferent: frases curtes i anglès tort.
Després va rebre elogis que aparentment havia après molt durant l'any passat, perquè ara la gent el podia entendre bé.
Em recorda l'expressió: "Si no pots lluitar contra ells, uneix-te a ells".
Així que si no hi ha una altra manera, ajusteu-vos, aleshores trobareu el més clar.
Es troba sota el capítol "integració".
No importa si un gat és blanc o negre sempre que atrapi ratolins.