Aprèn anglès a la manera tailandesa
Estació de Sisaket (Isan).
Per a molts tailandesos, la llengua anglesa és de vital importància. Dominar la llengua anglesa augmenta les oportunitats de guanyar diners. La indústria turística podria utilitzar algú que parli bé anglès. A continuació, podeu començar ràpidament a treballar com a porter, cambrer, minyona, recepcionista o possiblement com a bargirl.
Per a un país que rep uns 14 milions de turistes cada any, s'espera que el govern faci tot el possible per educar els seus ciutadans en l'idioma anglès. Això està bé. Hi ha classes d'idiomes a la televisió tailandesa. A tot arreu Tailàndia S'ofereixen cursos d'anglès. Els nens aprenen anglès a l'escola a una edat primerenca. Com a resultat, hi ha una escassetat de "professors d'anglès". Els requisits estrictes per a un "permís de treball" a Tailàndia no s'apliquen quan comenceu a treballar com a professor d'anglès a Tailàndia.
Habilitats de parla limitades
No obstant això, és estrany que malgrat aquests esforços, el nivell de parla de la llengua anglesa sigui limitat. A part dels tailandesos que han estudiat o viscut a l'estranger, no hi ha molts tailandesos que parlin anglès amb fluïdesa. Fins i tot els tailandesos que han acabat estudis universitaris de vegades gairebé no parlen anglès. La raó d'això es pot remuntar en part al sistema educatiu entre mediocre i pobre.
Als voltants de Saraburi vaig ser convidat d'una família tailandesa diverses vegades. Una família en situació de pobresa però cuidada i molt hospitalària. Composició familiar: pare, mare, àvia i dos fills. Un noi de 15 anys i una noia de 12 anys. El pare, que és una mena de guarda forestal per ofici, no parlava ni una paraula d'anglès. Però va fer tot el possible per comunicar-se amb el farang amb les mans i els peus.
De tímid
A la filla de 12 anys li van ensenyar anglès a l'escola. Quan va fer els deures, vaig mirar els llibres de text d'anglès. Em va impressionar, era d'un nivell decent. Del material d'exercicis que havia fet, vaig poder concloure que ja devia tenir un coneixement decent de la llengua anglesa. Malauradament, no ho vaig poder esbrinar. No importava el que intentés, ella no em parlava. "Tímid", va dir la meva xicota en aquell moment, que no era gens tímida.
Aquesta també és una part important del problema, el coneixement teòric de l'anglès no és proporcional a les habilitats orals. Els nens sovint són massa tímids per parlar amb un farang o per practicar l'idioma d'una altra manera. Com a resultat, el coneixement disminueix ràpidament. Aplicar l'anglès a la pràctica és important per dominar les habilitats orals. Repetir paraules a classe té poc efecte.
"Hola tu!"
Quan arribeu a Isaan, la llengua oficial és una mena de dialecte laosiano, que és inintel·ligible fins i tot per als tailandesos. Cap a la frontera amb Cambodja parlen el khmer com a tercera llengua. Quan caminava per un poble de la província de Sisaket, el jove del poble va cridar "Eh, tu!" davant la meva aparició. L'únic anglès que podien parlar.
Estació de Sisaket
Per contra, tampoc és fàcil per al farang. En podeu veure un bon exemple a l'estació de tren de Sisaket. L'únic anglès que vaig poder detectar va ser en un cartell amb els coneguts símbols internacionals (vegeu la foto de dalt). Encara entenc que un receptor de telèfon significa que hi pots trucar. No cal una traducció a l'anglès. El que és realment important, és a dir, l'horari del tren, estava escrit en un gran rètol en escriptura tailandesa il·legible per als turistes. "Al darrere ha d'estar en anglès", vaig pensar en la meva ignorància. No, no hi ha anglès a la part posterior de la pissarra. Per això no és fàcil per a un farang passar per Isaan sense guia Viatjar.
Tan bon punt hagi sortit dels nuclis turístics, senyalització viària, senyalització i Ciències informàtiques pel que fa al transport públic ja no bilingüe. Una menció tant del tailandès com de l'anglès no només seria bo per als turistes i els expatriats, sinó també educativa per als tailandesos.
Horari del tren Estació de Sisaket (Isaan).
La província i el lloc es diu: Sisaket. El cartell de l'estació diu Srisaket. D'on treuen de sobte aquesta "r" és un misteri per a mi.
També és divertit a la imatge superior: "Botiga de menjar" en lloc de "Botiga de menjar". El restaurant també podria haver estat, però això va ser massa crèdit per a la parada 😉
'Inquirir' és informar. Això hauria d'haver estat "Informació"?
Hola, Peter, com saps, els noms de llocs tailandesos sovint s'escriuen de diferents maneres. Sri és una paraula sànscrita. La majoria de "sris" a Tailàndia es representen com "si", però sri i si en realitat signifiquen el mateix.
Si mireu el tailandès, i no sóc un expert, però puc seguir-lo una mica, encara diu 'sri' crec. El primer caràcter és 'tan', el segon caràcter 'ro'. El 'sostre' sobre el 'ro' indica la vocal 'i'. Així que si llegeixo això en tailandès, ho pronunciaria com "sri" i no com "si", perquè la "r" és definitivament allà. Però potser hi ha una regla en què tens una "r" silenciosa o alguna cosa així, no ho sé. Almenys explica d'on ve aquesta "r".
D'acord, la paraula redimidora de la meva xicota: "si" és més fàcil de dir que "sri" i els tailandesos són mandrós". Això també ho sabem. Així que sí que escrius sri, però el llenguatge col·loquial és si.
Ah, clar. No m'hauria sorprès si algú se n'hagués plantejat. Però la teva explicació té més sentit.
Oficialment és Sri (amb una R), però en el llenguatge col·loquial la R gairebé mai s'ha pronunciat durant 100 (hi ha 1 presentador de programa de televisió que ho fa). La traducció a l'anglès a la pissarra és una traducció de pronunciació... i com que els tailandesos ho pronuncien sense R, no està "traduït".
Chang Noi
'
com udorn thanit així i així successivament
Sí, el tenglish ja és entretingut, i els tailandesos que parlen holandès també. Això també s'aplicarà al revés. Tot i així, crec que és fantàstic que molts tailandesos hagin convertit l'anglès en la seva pròpia llengua. La pronunciació i la gramàtica poden no ser correctes, però són comprensibles. "No tenir" tothom entén. Els tailandesos són especialment pràctics per què ho dificulten si no cal.
Les diferències anteriors són, per cert, superables. Si envieu un estranger a Den Bosch o a La Haia, als Països Baixos... mai el trobaran!
A Amsterdam, un americà em va preguntar una vegada sobre Led Zeppelin. El vaig enviar a Paradiso. Més tard vaig saber que es referia a Leidseplein. A Den Haad no vaig respondre a un alemany que preguntava sobre els Sjikadee. Volia dir Schiekade. Sabia molt...
Aquest Led Zeppelin és divertit!
Saraburi pronuncia el tailandès com a Salabuli, la "r" segueix sent difícil de pronunciar.
Els esans solen fer el r a l No els tailandesos
Com a exprofessor d'anglès no puc evitar dir: és 'massa tímid', no 't'espantar'. L'últim verb significa una cosa completament diferent. Una bona peça per cert.
Molt bé Hans, el meu anglès s'està convertint a poc a poc en tenglish. Amb què tractes...
Ara, d'una banda, no és d'estranyar que els tailandesos parlin o entenguin malament l'anglès, aquí a Sungnoen hi havia un anglès que feia classes a l'escola secundària d'aquí.
Però aquest no era capaç de parlar la llengua tailandesa en absolut, (explica-ho bé llavors)
Tenia un bon sou, però quan li va acabar el contracte de sis mesos, es va rendir.
Un conegut irlandès aquí ensenya anglès a dos nebots i dues nebodes aquí a casa meva, però domina l'idioma tailandès, va viatjar a Bangkok durant 3 anys i té bons resultats d'ensenyament.
Però no aconsegueix feina a l'escola, ja que no té els papers necessaris per ensenyar a les escoles.
Així que sóc tan savi ara, o són tan estúpids.
Tanmateix, un "lao" que hagi tingut diversos anys d'educació superior a Bangkok també pronunciarà el r. (almenys ho intenta si vol) Així que no com al nord-est "long lian" sinó "Rong Rian" (escola) No "long Pajabaan o pitjor encara long baaan", sinó Rong Pajabarn (hospital), etc.
Vaig anar a Chiangmai per primera vegada la setmana passada i el que em va cridar l'atenció és que es parla anglès molt millor que a Phuket i Bangkok, per exemple. I no com et dius anglès, sinó frases decents amb fins i tot una sintaxi i una gramàtica correctes. On a Phuket i Bangkok de vegades has de buscar molt per trobar algú que parli i entengui bé l'anglès, a Chiangmai no hi va haver cap problema.
Vaig preguntar per què es parla tan bé l'anglès, però no vaig anar gaire més lluny que "perquè és una zona turística". Em vaig adonar que a la gent de Phuket i Bangkok no els agrada quan dius que certes coses a Chiangmai són millors que a la seva pròpia ciutat.
Sobre el comentari de la botiga de menjar/botiga d'aliments: crec que és perquè l'ordre de les paraules d'una frase no importa realment en tailandès. La lògica tailandesa en anglès és pràctica, quants anys tens dóna una mirada a No tinc ni idea de què es tracta, però si preguntes quants anys tens una resposta immediatament.
Sovint s'ometen totes les paraules innecessàries, cosa que és clar. Si aneu una mica amb això, aniràs molt lluny. Per exemple, l'aire condicionat de la meva habitació d'hotel estava trencat. Si hagués anat al taulell i hagués dit "Perdoneu, l'aire condicionat de la meva habitació no funciona correctament perquè hi ha aigua i gel que goteja per terra, potser podríeu enviar algú a fer-hi una ullada?" llavors probablement no haurien tingut ni idea del que volia dir.
Així que en el meu anglès més compacte: "Air condicionat no surt aigua bona" "Oh, no, bon senyor, enviem algú a arreglar-ho" i en 5 minuts es va arreglar.
D'altra banda, també pots dir per què utilitzar tantes paraules quan pots fer-ho amb menys.
Bona resposta, ThailandPattaya i és cert el que dius. L'idioma anglès que parla tailandès és el tenglish. Divertit d'escoltar i una manera d'aprendre anglès ràpidament. L'adoptes perquè facilita la comunicació amb un tailandès.
A més, els holandesos pensen que parlem molt bé anglès. No obstant això, sembla que no sigui així, m'han dit.
Sí, parlar bé anglès sovint està sobrevalorat. Estava a prop de HuaHin i vaig escoltar algú parlant en anglès de carbó amb l'empleat de l'hotel, així que de passada vaig dir "Ah un holandès" amb la resposta sorpresa "Sí, com ho saps!"
La llengua és un mitjà meravellós, és fascinant que a tot arreu d'aquest món la gent mogui els llavis i produeixi un so i el seu compatriota entengui exactament el que es vol dir.
Això també m'aplica a Tailàndia, puc gaudir dels tailandesos parlant entre ells i no entenc res. No, fa molts anys que visc aquí, però no parlo tailandès. Parlo 5 idiomes i després el meu propi dialecte Twente i això és suficient per a mi a la meva edat.
És cert que a Tailàndia hauries de parlar anglès senzill i anomenar les coses com fan els tailandesos. La nostra nevera és una "caixa", que un tailandès digui nevera. Per exemple, els calçotets són un "bikini", un restaurant un "tetteron" i un hospital un "kapiton". Tracto molt amb anglesos aquí, que diuen el que volen en anglès senzill i els resulta estrany que no se'ls entenguin. Aleshores sovint els corregeixo perquè diguin el mateix en termes curts.
Així que li parles anglès a un tailandès (tenga), a un americà li parles anglès a un americà, en resum, sigui quin sigui el país on et trobis, intenta adoptar la seva manera de parlar anglès.
Després hi ha la capacitat d'escurçar frases. Una vegada vaig llegir un estudi on s'estudiava l'ús de la llengua en nens d'edat preescolar. Un nen petit encara no ha dominat completament l'idioma, però pot deixar clar què vol. El nen veu una llauna de galetes i no diu: Puc prendre una galeta?, sinó simplement: Jo, galeta? Per tant, a una edat molt jove, la gent ja és capaç d'extreure l'essència d'una frase i això és un miracle! Sovint penso en aquesta investigació quan, per exemple, sóc en un bar i la cambrera també em diu: Jo, beu?
Crec que la beguda curta més bonica que tots els tailandesos coneixen: No tinc!
Sí, reconeixible. L'anglès és una llengua fàcil d'aprendre. Només cal saber algunes paraules en anglès per fer-se entendre. Seria bo que tothom al món fos bilingüe. Anglès i llengua materna. Aleshores, tothom, a qualsevol part del món, podria comunicar-se entre ells.
El tenglish no és tan boig...
No s'ha de confondre amb el Taglish dels filipins, Tagalog-Anglès.
Sens dubte no s'ha de confondre amb això. Els filipins en general parlen un anglès excel·lent. Un país amb més població després dels Estats Units, amb l'anglès com a (2a) llengua oficial. El tagalog (idioma filipí) és una barreja d'indonesi, barrejat amb espanyol i anglès.
Quan estiguis a les Filipines, gairebé tothom podrà parlar-te en anglès, tret que parli molt bé anglès (tagalog?).
Tampoc oblidem que gran part de Tinglish es tradueix directament del tailandès. Les llengües asiàtiques són generalment molt més directes i tenen un alt contingut "jo Tarzan, tu Jane". No coneixen els temps, les conjugacions i el plural, per exemple, 'no have' ve de 'mai mi'. Coffeeshop és "raankaaykaffe", literalment "botiga ven cafè". El restaurant és "raanahaan", literalment "menjar de la botiga". Si no estic segur de com dir alguna cosa en tailandès, tradueixo mentalment directament del tinglish al tailandès i, en la majoria dels casos, estic bé.
Òbviament, la manca de plural en tailandès pot causar problemes. Una vegada vaig tenir una discussió sobre això amb la meva xicota, que es va preguntar per què s'utilitza una "s" per indicar plural. La seva lògica: '1 cotxe, 2 cotxes. Ja dius 2, així que ja saps que tens més d'1. No necessites 's'. Aleshores, de nou, no podria discutir amb això. 😉
El meu amic italià Roberto es diu Lobello a Bangkok. Quina és la teva experiència amb això, Robert? I quan un japonès diu que en Marcos estimava la gent, vol dir "robar la gent".
Lobelt. Que per cert significa "bomba" en tailandès.
Ferdinand, no pots anomenar tagalog una barreja d'indonèsia, anglès i espanyol, com tampoc no ho seria una barreja de francès, anglès i alemany. S'assembla encara més al neerlandès com a llengua completament independent, amb, per descomptat, les seves influències d'altres llengües dels països veïns i la seva història. El tagalog és principalment una llengua polinèsia, parlada amb fragments d'anglès aquí i allà, de vegades una paraula indonèsia i, sobretot al sud, també paraules espanyoles o la seva corrupció.
De fet, en tailandès falten el plural, les conjugacions i els temps verbals, Robert. Pel que fa al plural, Bahassa Indonesia i Tagalog tenen la solució més fàcil; simplement repeteixen el singular. Per exemple, ambdues llengües tenen la mateixa paraula per a nen, és a dir, 'anak', que en plural es converteix simplement en anak anak. Qui no coneix la famosa cançó del filipí Freddy Aquilar: Anak! Encara que els tailandesos no tenen plural, el substitueixen afegint un anomenat "classificador" a la forma plural de cada substantiu. En holandès només ho sabem per a unes poques paraules, com ara la paraula sla a la qual afegim el classificador 'krop' cal afegir per obtenir un plural. Els tailandesos ho divideixen en moltes categories, com ara tots els objectes amb sostre (casa, mosquitera) tenen el classificador 'llarg', tots els objectes buits (barril), llibres, ganivets, agulles (lem), animals (tua), etc. etc. Així doncs, 2 llibres són nangsuu song lem, 2 houses són job song lang, etc.
Com que ja hi ha un Ferdinand en aquest blog, es tracta de Ferdinand(t). Bé, això a part.
Com que moltes paraules i conceptes anglesos apareixen en tagalo o filipí, es coneix com a taglish. Tagalog es deriva de les paraules "taga" origen i ïlog" (riu). Els parlants de la llengua s'anomenen: "Katagalugan" (literalment. Habitants dels rius). El tagalog pertany a la família de llengües austronesia, que també inclou el malgaix (la llengua de Madagascar), el malai, el bikol i el javanès. Hi ha, doncs, una certa relació entre aquestes llengües i a causa del predomini espanyol i nord-americà, el mateix passa amb l'espanyol i l'anglès. Per tant, no és estrany que l'anglès sigui la segona llengua oficial a les Filipines. Per tant, l'anglès taglish no s'ha de confondre amb el tailandès tenglish, perquè el filipí mitjà parla un anglès excel·lent.
Aquell tagalog, que només té fragments d'anglès aquí i allà, de vegades té una paraula indonèsia, wo anak, és incorrecte. A més d'anak, hi ha nombroses paraules (mata/ulls, mukha/cara, kumakain/menjar, pinto/porta, mura/barat, etc.), que s'escriuen de manera lleugerament diferent a Behasa Indonèsia. , però la pronunciació de les quals és gairebé la mateix. A més d'altres 4 idiomes, també parlo malai i, a partir d'una conversa en tagalo, puc saber raonablement de què parlen els meus amics filipins.
La Viquipèdia diu: El tagalog està relacionat amb les llengües austronesies, com ara el malai-indonès, el javanès i el hawaià i pertany a la família de llengües malayo-polinèsia.
Bé, ja esteu avançant en la direcció correcta.