Declaració: "No hauríeu d'utilitzar un anglès trencat però correcte quan parleu amb un tailandès!"
Per què sento sovint que els estrangers fan servir un anglès trencat contra els tailandesos? Realment pensen que els tailandesos ho entenen millor que l'anglès correcte? Em sembla estranya i humiliant aquesta pràctica. Parla bé anglès! No és tan difícil, oi?
'No m'agrada', 'Vas on vas?' 'Dóna'm una tovallola!', 'El menjar no és bo', aquests són només alguns exemples de com sovint sento estrangers comunicar-se amb tailandesos. Això ho sento sobretot d'estrangers que fa temps que viuen aquí; també ho fan molt amb les seves parelles. Noto que els turistes ho fan amb menys freqüència. Fins i tot conec holandesos que utilitzen l'anglès infantil amb la seva parella tailandesa, mentre que aquesta parella respon en anglès correcte.
També podeu veure entre cites dels escriptors del blog que gairebé sempre parlen amb un tailandès en anglès trencat. Exemples a munt. Recentment: "Primer et dutxes?" de l'estranger. Resposta correcta del tailandès: "Ens podem dutxar junts".
Aquesta gent realment pensa que el tailandès "no m'agrada", "On vas?" "Si us plau, dóna'm una tovallola" o "Això és un menjar molt dolent", "Vols dutxar-te primer?" No ho entenc? I després queixeu-vos que els tailandesos no parlen bé anglès!
Al cap d'un any vaig saber que el meu ex tailandès em parlava en una mena de tailandès simplificat i em vaig enfadar.
Trobo aquesta pràctica extremadament humiliant. El que realment estàs dient és que aquests tailandesos són massa estúpids per aprendre anglès correctament.
Què en pensen els lectors del blog sobre això? També parles anglès trencat amb un tailandès i per què? Ho veus com a normal, necessari i correcte o com a desenfadat, estúpid i humiliant?
Per descomptat, és encara millor aprendre tailandès, però si feu servir l'anglès, feu-ho en anglès gramatical normal. Aquesta és la meva opinió.
Respon a la declaració: 'No hauríeu d'utilitzar un anglès trencat però correcte quan parleu amb un tailandès!
Bon dia des de Chiang Mai,
Sí, és clar que tens raó. Parlar anglès normal seria millor.
No ho veig com una humiliació a mi mateix
També parlo en holandès amb els meus amics perquè l'experiència m'ha ensenyat que m'entenen millor.
Quantes vegades m'ha passat que un amic o amic d'un amic meu intentés explicar alguna cosa en l'anglès correcte i després l'altra meitat, amb qui conviuen sovint des de fa anys, em pregunta.
,, què diu Carlo,,
Tino.
Parlo anglès carbó. N'hi ha prou per tenir una discussió senzilla. La meva dona parla el mateix (anglès de carbó). Ens entenem perfectament. Els exemples citats per tu, que la parella respon en anglès correcte i el marit continua parlant en anglès infantil... bé, això és un senyal, almenys per a mi, que no poden fer el contrari. Per cert, el llenguatge entre dues persones no és gens important. Si tots dos parlen perfecte tailandès o anglès entre ells. VOLER d'entendre's això és important.
Benvolgut Tino, encara no he conegut el primer tailandès que parli un anglès perfecte, i no parlo dels tailandesos que hagin estudiat o crescut a Anglaterra o als Estats Units.
Tinc la mateixa experiència que en Carlo, el tenglish s'entén, l'anglès normal no. Has de tenir molta paciència i disciplina per mantenir un anglès correcte. No obstant això, tens raó, aprendre anglès parlant tenglish entre ells no és la manera correcta.
Benvolgut Khan Peter,
No parlo d'anglès perfecte o complicat. I no parlo del tailandès. Sostenc que un missatge simple com "no m'agrada" s'entén tan bé com "no m'agrada".
Potser els professors tailandesos també haurien de començar a parlar anglès trencat i poc gramatical als seus alumnes perquè, si no, no ho entendran?
Jo mateix parlo molt bé anglès, així que puc anar amb tu Tino una mica, però dir-ho humiliant és anar un pas massa lluny. No ens hi acostem tan difícil i hi veiem l'humor i sí per això sovint em faig 'culpable'.
A més dels verbs dobles que s'utilitzen sovint, per exemple 'walkwalk' i 'looklook' estan completament equivocats, però no menys divertit, no està tan malament, fes que el gat sigui savi! 😉
Estimada Tina,
Normalment parlo anglès d'Oxford, però a la pràctica aquí a Tailàndia principalment tenglish, aquí la Lingua Franca, com Pidgin, és a les illes dels Mars del Sud. Això no és humiliant, sinó que promou una comunicació normal. Per cert, la meva dona és ara (després de 7 anys de matrimoni) tan lluny que puc parlar anglès bastant normal amb ella sense que això provoqui massa malentès. Tanmateix, si parlo amb un anglès, australià o nord-americà, la meva dona normalment no ens pot seguir completament, i he de traduir el seu anglès al tenglish.
Així que es tracta de comunicació, res més. Als meus ulls no té res a veure amb ser humiliat o inferior.
@Jasper Estic d'acord amb el teu comentari, però m'agradaria fer un comentari. El tenglish no és una llengua, ni tan sols un dialecte, sinó un anglès tort.
El pidgin, en canvi, es considera una llengua perquè té la seva pròpia gramàtica, vocabulari i modisme. També es parla a la costa oest d'Àfrica. Allà també s'anomena Wescos. Té frases molt maques. Quan vaig ser voluntari al Camerun occidental, podia parlar una mica.
El tenglish no és un anglès tort. És una traducció directa del tailandès. Si parles una mica de tailandès, pots parlar tenglish. "Pai hongnaam / anar al bany." "mai mee / no have", etc.
Genial per comunicar-se amb els tailandesos. No oblideu afegir "caputxa".
@ john van de weg El tenglish és anglès utilitzant construccions gramaticals tailandeses. No és un anglès correcte, així que és un anglès tort. Això no vol dir que no es recomana el seu ús en una conversa. Si l'altra persona només entén el tenglish, és prudent utilitzar-lo. Després de tot, el llenguatge és comunicació.
L'anglès d'Oxford sona elegant, l'anglès de la BBC és molt més neutre. Realment vols dir que dius això de tu mateix? D'on ho has tret això? 🙂
hola jasper,
També tinc una parella tailandesa habitual d'Isaan (Ban Dung) durant 2 anys i puc coincidir amb la teva història!!!!
Fa 2 anys que intento que pronunciï correctament la R!!!
sovint ho fa amb frases com ara:
Pelut Harry Fingering Li agrada Coarse in the Grey Sand!!!!
ara l'ha memoritzat, però ho pronuncia molt ràpidament i malauradament la R encara és una L!!!
igual que la paraula Falang!!
segueix parlant Tengli funciona millor.
Pronunciar la R sembla una mica inhibit perquè es considera un so bàrbar.
No sé allò. La meva dona pronuncia fosc com el drac i en vam fer un joc.
Quan vull dir fosc dic drak i després la meva dona em corregeix amb una foscor radiant.
Si algunes paraules són una mica difícils, poso la seva mà a la meva laringe perquè pugui sentir les vibracions de la pronunciació. Per poder practicar-ho més endavant amb tu mateix.
Per practicar amb la R, li dic RAM RAM RAM RAM RAM RAM en ràpida successió.
I com que això és divertit, cada cop està millor.
Salutacions,
Leo.
Una declaració amb la qual no pots fer res, agradable de llegir, però això és tot.
El món sencer es comunica de manera que l'altra part l'entengui. Això es pot fer amb mans i peus, gestos, en una llengua i en una llengua trencada.
El que importa és que us entengueu mútuament. Per descomptat, a l'hora de fer negocis és una història diferent, però el perfeccionisme no és per a tothom.
Vaig viure anys a la frontera alemanya, aquí parlem alemany/dialecte de Groningen. Els casos, etc., no van ser determinants per entendre la comunicació.
I com s'ha informat recentment als mitjans de comunicació, el senyor Louis van Gaal també va parlar a la seva manera anglès carbó i no se'l va culpar d'això.
En canvi, normalment ens adaptem a la llengua de l'altre. També podeu donar la volta a això i deixar que l'anglès, l'alemany, el tailandès, etc. es comuniquin en holandès.
Per tant, que cadascú valgui per la seva valor i sempre que s'entengui i tothom sigui feliç, està bé.
Un exemple d'un tailandès que parla anglès.
Avui us demano 1 power bank.
Així que vol un banc d'energia... Està fent el possible, ho entenc. Millorar? No, això és una discussió diferent.
Parlo anglès correcte a casa amb la meva parella i el meu fill d'acollida.
Però trobeu amb la manca d'anglès adequat a l'altra banda. Teniu la impressió que la gent apren l'anglès dels EUA a l'escola i la pronunciació, pare. Chanel i Channel, tots sabem la pronunciació que es recull a la televisió. Però què vols amb un ministre (anterior gabinet) que no creu necessari l'anglès?
Em segueixo amb les regles que es van donar a l'HBS als anys 60 i encara puc tirar endavant amb aquest "anglès de la BBC". També parlo alt tailandès i em mantinc lluny d'Isaan i Lao. Boo!
Jo mateix parlo Twente amb la meva dona tailandesa, que li vaig ensenyar amb èxit a parlar, ella no entén holandès ni anglès, des de casa parla una barreja de Laos i Isaan, meravellós, però podria entendre l'idioma Twente raonablement bé després d'un temps. parlant, deu tenir a veure amb la gramàtica de Twente.
Goodgoan Eddy oet..555
He après que la comunicació només és possible si l'emissor i el receptor estan sintonitzats a la mateixa freqüència. Només cal mesurar la freqüència en què es troba el receptor i després també transmetre en aquesta freqüència. En cas contrari, no és possible la comunicació. És clar que sí?
Benvolgut Jerry,
Si els vostres pares haguessin fet el que suggereixeu aquí, mai hauríeu après holandès i Zelanda correctament. I si la teva parella encara entén molt poc anglès i tu enteneu molt poc el tailandès, continuaràs conformant-te amb la llengua de signes durant els propers 20 anys? Actua com si el destinatari fos incapaç de millorar. Això sí que és possible, però només si el transmissor coopera.
Benvolgut Tino, amb la possibilitat que el moderador vegi això com un xerrant, ho provaré. Heu colpejat el clau (parcialment) al cap. De fet, vaig aprendre flamenc de Zelanda dels meus pares, perquè la meva mare només anava a l'escola primària i el meu pare va anar a treballar després de la LTS. Vaig aprendre holandès i anglès a l'escola, però no sóc més educat que el MULO i els substantius amb més de 3 síl·labes em són estranys. També les paraules angleses "sofisticades" no apareixien al nostre diccionari. Però malgrat això, em vaig arreglar amb el meu anglès de carbó a Iugoslàvia i a la Xina. I sí, allà on el destinatari no entenia, havia d'utilitzar llenguatge de signes i dibuixos. Desapercebut, vaig a traslladar cada cop més el meu vocabulari a la meva parella actual, perquè noto que el seu anglès està millorant perquè les dues freqüències augmenten lentament, però una línia a la vegada. Mai m'he avergonyit del meu nivell baix d'anglès, perquè una vegada que vaig visitar un pagès a Anglaterra em vaig disculpar pel meu pobre anglès, a la qual cosa em va respondre "el teu anglès és molt millor que el meu holandès". vida.
No ho podria haver dit millor Gerrie, i el meu transmissor està perfectament sintonitzat amb el meu receptor!
L'idioma no està pensat per ser utilitzat gramaticalment correctament i amb una pronunciació perfecta o per mostrar com de bo ets. La llengua és, sobretot, un mitjà de comunicació. El truc és mesurar el nivell de la persona amb qui us comuniqueu i ajustar-lo en conseqüència. Si això és tenglish o anglès senzill, no m'importa. Si m'entenen malament amb l'anglès parlat ràpidament, la comunicació ha fallat.
Molts tailandesos tenen un nivell molt baix de domini de l'anglès. Per això crec que és important poder parlar tailandès. Ho faig a tot arreu, excepte al metge, al banc, a l'advocat i al dentista. Aleshores vull poder entendre amb seguretat el que es diu. Per cert, estic molt content amb els tailandesos que ajusten lleugerament la seva velocitat de parla quan es comuniquen amb mi.
Part de la pregunta ha de ser fins a quin punt la persona holandesa (o belga) en qüestió ha dominat l'anglès.
Mai intento parlar anglès complet a la gent del poble si ho intenta.
Hi ha uns quants que de vegades s'atreveixen a dir unes paraules d'anglès.
Tanmateix, la pronunciació és tan dolenta i inintel·ligible que no intentaré respondre-la en el meu millor anglès.
Els alumnes no entenen gens l'anglès.
Poden dir algunes frases que han memoritzat, però no tenen ni idea del que volen dir.
Em diuen bon dia des de primera hora del matí fins ben entrada la nit.
De la frase "Bon dia professor, com estàs?"
Pel que sembla, el professor tampoc sap què vol dir el bon dia.
Malauradament, he de dir que estic d'acord amb l'afirmació de Ruud.
He estat en contacte amb alguns professors d'anglès que ho van fer, ensopegant-se amb frases on la pronunciació és molt dolenta i el contingut no s'entén. Mantenir una conversa o fins i tot obtenir una resposta no és possible.
Estic convençut que hi ha altres escoles on les coses aniran millor, però malauradament no les conec.
Encara hi ha molt marge per millorar l'educació. Perquè consti, els tailandesos no són gens estúpids, però, com s'ha assenyalat sovint abans, el nivell d'educació és deplorable.
Hola Ruud,
Una vegada vaig visitar una escola secundària durant el meu treball voluntari. Allà vaig entrar en contacte amb el professor d'anglès. No vaig entendre una paraula que va dir. Si ella ensenya, fins a quin punt els estudiants haurien de parlar anglès?
Humiliant? quina tonteria és que la gent t'entengui, si vull que el tailandès parli bé anglès, ho ensenyaré a una escola. També és cert que la majoria dels holandesos ni tan sols parlen l'anglès correcte, un bon exemple som jo i Louis van Gaal.
Puc entendre que les persones que són bones amb la llengua o les llengües i n'han fet la seva feina, o que els que estan orgullosos d'haver après tailandès i anglès, s'enfadi amb això, però s'enfaden ( mmm).
La primera vegada que vaig conèixer la meva dona ens vam parlar anglès i després vaig fer servir aquelles paraules i frases que sabia que m'entendria, vas pensar que la corregiria cada frase que deia? Tenia una altra cosa a fer! (Estava totalment enamorat, ja ho saps!).
I després d'un any parlava anglès barrejat amb un dialecte de Rotterdam (i això sonava genial!!!) com: You are me d'r one(tje), or this I'm not crazy Henkie : I'm not crazy Henkie. i això Go your gang. I el millor va ser que vaig entendre exactament el que volia dir i d'això es tractava, oi? Mai va tenir la idea que jo pensava que com a tailandesa era massa estúpida per aprendre anglès, i ara el 2014 parla un bon holandès, barrejat amb una mica d'anglès i, de vegades, una mica de tailandès, cosa que fa que la comunicació sigui encara més divertida, just ahir. després em va preguntar "Teerak, saps on és el meu Hend Beg?" Oh, aquí em vaig trobar, vaig tornar a mirar amb el nas.
Tino, només volia dir-ho.
Així que la teva afirmació "no hauríeu de parlar amb un tailandès amb un anglès trencat però amb un anglès correcte, no s'aplica a nosaltres, parlem bé entre ells".
pensa tu!
Farang Tingtong
Benvolgut Farang Tintong.
Entenc que vius als Països Baixos amb la teva parella tailandesa i que ara parla "holandès agradable". Ho hauria après si no haguessis parlat amb ella en holandès normal? A part d'una broma de tant en tant, perquè jo també ho faig. (khoeay significa to en comptes de kloeay to caiguda per exemple).
La majoria de les dones tailandeses dels Països Baixos volen aprendre bé neerlandès, la qual cosa significa que esperen que la seva parella els ajudi simplement parlant gramaticalment holandès, al principi una mica més difícil però sempre correcte. Què hi ha en contra?
Benvolgut Tino, Tots els ocells cantan amb el bec. Tens tota la raó quan dius que la majoria de les dones tailandeses volen aprendre bé l'holandès, i ho fan, estic segur que tothom hi posa el millor, i no només la parella. és important en això, però a la feina, als amics, etc. Només ha de romandre una comunicació normal i no totes les converses amb la teva parella s'han de convertir en una mena de curs d'idiomes, vull dir que ha de seguir sent divertit. Entenc que ets molt apassionat per la llengua i que has après la llengua tailandesa, però no tothom ho pot fer, ni tothom ho necessita. Quan em miro, no he tingut mai cap ús per al llenguatge, simplement no és el meu, i això passa per a molta gent. Per això em repel·leix si vols imposar-ho tan estrictament a la gent, o, com tu dius, fa enfadar tothom, que tothom sigui lliure, com ho diu tan bé en Gerrie Q8 amb el seu emissor i receptor, perquè és així. només en realitat.
Van Kooten i de Bie sobre 'problemes lingüístics', verdulero turc i holandès.. Molt agradable.
http://www.youtube.com/watch?v=bzC1dhjq0Hw
Benvolgut moderador,
També pots publicar aquest enllaç a sota de la publicació? És tan simpàtic!
l'anglès trencat (com a parlar "llengua infantil" als nens en la pròpia llengua) és despectiu en certa manera i és una falta de respecte i apreciació, i molt menys ajudar a qualsevol. (infant i/o adults). Molts tailandesos sens dubte ho sentiran i això és trist! (encara que no es pretén)
Estic d'acord amb l'afirmació que has de parlar anglès el més correctament possible.
Encara no he conegut el primer holandès que parli un anglès perfecte. Ens agrada donar-nos una palmada a l'esquena que hem dominat tan bé l'anglès, però això sovint és molt decebedor! No és un problema que parlem anglès amb accent holandès. Hi ha tants accents en anglès que l'accent holandès en pot formar part. Per cert, com l'accent tailandès de l'anglès (el primer, per exemple, el primer segueix sent difícil)
Però els holandesos que pregunten 'Quan tard és?' …. aaarghl, tornada a l'escola!
La meva experiència és que quan nosaltres, com a parlants no nadius d'anglès, parlem l'anglès de la manera més correcta possible, ens entenen bé perquè el nostre ritme és molt més lent que el dels parlants nadius i estem menys propensos a utilitzar tot tipus d'expressions.
Així que només parleu anglès el més correctament possible i, possiblement, alentiu una mica el ritme. Si no ho entens, sempre pots explicar-te en tenglish.
Molts tailandesos pensen que tots els Farang parlen bé anglès i, malauradament, prenen això com a exemple.
També tens Farang que adapten el seu anglès a una mena de tenglisch, i creuen que com a resultat es poden entendre millor. Per això sorgeixen frases com "El mateix mateix", "El meu amic tu" i "El meu amic jo", intentant deixar clar si parlen del teu amic o del seu propi amic.
Com que això sembla divertit a molts Farang, alguns parlen de la mateixa manera, de manera que el tailandès té la impressió que això és un bon anglès. Aquest problema, que sovint es subestima, juntament amb la sovint deficient educació anglesa a Tailàndia, és el culpable de l'enorme retard en l'ús de la parla en anglès, cosa que no és realment sorprenent.
És humiliant no intentar parlar el mateix idioma que el teu interlocutor, quan pots (una mica) fer-ho.
Amb la majoria dels tailandesos, això és un anglès trencat.
Escola d'anglès amb escandinaus.
Em costa comunicar-me amb un escocès si continua parlant en el seu propi dialecte.
Espero que un frisó parli holandès amb mi.
I tot allò que afavoreixi la comunicació està permès.
Sovint demano a un alemany que parla anglès que em parli alemany, mentre que de vegades prefereixo respondre en anglès.
A Brussel·les m'enfado sovint.
Hola Tino,
El youtube de Koot en de Bie és preciós, sobretot el final.
Si torno a parlar neerlandès després d'un mes, ho he fet
després de deu minuts una mica de dolor de mandíbula (que passa ràpidament però). Tan
segueix practicant.
Parlo anglès senzill amb la meva dona tret que em demani alguna cosa
aclarir. Així és com m'indica que té ganes i que té temps per posar-se al dia
aprendre. Em prenc el temps per això i li dono el màxim possible
exemples amb context. D'aquesta manera pot aprendre a tastar l'idioma.
Ella fa el mateix amb mi pel tailandès. Ella necessita holandès
no per aprendre, però de tant en tant em sorprèn amb un
frase holandesa. Per exemple: Sí sí sí noi. O: bon dia
Salutacions,
Leo.
La intenció principal és que el destinatari entengui el que es diu. Potser es pot fer amb les mans i els peus. En una relació, entendre's és un punt especial. Una vegada vaig conèixer una senyora que es va passar tres mesos mirant un llibre de text d'anglès però al cap de tres mesos no havia après res i no volia ser ajudada. Un altre també vaig comprar un llibre de text però vaig trobar que el llibre ni tan sols es podia llegir. Ni tan sols sabia la diferència entre d i b o e i c. Una vegada vaig conèixer una dona que va deixar que un home estranger el busqués a Internet. Em va demanar que ensenyés anglès a les noies. Em vaig aturar ràpidament. Tots els textos eren bons per omplir un fullet de sexe per no conèixer un home tret que tinguessin les mateixes idees. És molt difícil ensenyar l'idioma a dones poc educades una mica més grans. Esperen poder parlar amb fluïdesa després d'una lliçó. I es desanima ràpidament.
És un tema fascinant i també em manté ocupat. La meva germana es va enfadar quan em va sentir parlar "tenglish" (encara no sabia aquest terme) amb la meva xicota. Ho entenc des d'ella, però al mateix temps tinc aquesta experiència: rebo constantment elogis de la meva xicota i dels seus amics perquè entenen tan bé el meu anglès. Diversos amics li han dit: vaja, mai puc entendre un Farang, però el puc entendre molt bé. Està bé, però no et puc donar una recepta perquè jo mateix no sé què en faig... En qualsevol cas, crec que és important parlar-ne amb la teva xicota. I també per part meva un gran hmmm a Tino: es torna diabòlic quan fa tot el possible per ser comprensible per tu? I ara és ex, dius?
Per descomptat, hauríeu d'intentar parlar correctament, però si voleu senzill, anglès amb tailandès. És menys important per als contactes fugaços, però si tens una parella tailandesa em sembla l'única manera d'aconseguir una millor comprensió mútua. Per descomptat, també pots arribar lluny amb les mans i els peus, però després optes per retrocedir molt en l'evolució. Afortunadament, tinc un amic que està interessat en els matisos de l'anglès. Ella vol saber exactament quina és la diferència entre, per exemple, "ho faria" i "hauria de". Així s'arriba més lluny. Al principi només podia parlar un anglès una mica menys senzill amb els amics i després ella no entenia res. Ara això ja no és possible i he de vigilar el que dic. Només si trobeu que és un desavantatge, heu de continuar utilitzant "anglès trencat" amb tossudança,
Tinc un tresor de dona i la seva família també és molt simpàtica, però si intento deixar clar alguna cosa en anglès d'una manera normal, és molt, molt difícil i la resposta és en tailandès, no ho entenc. En canvi, en anglès de carbó sovint ho aconsegueix, per tant, a tots aquests anys
que estem junts. Encara no parla l'anglès correctament o bé, igual que amb l'holandès. I quan intento parlar una mica de tailandès, tampoc no té gaire sentit. Però entén la manera com parlo tailandès amb ella ara. Crec que no és així. té alguna cosa a veure amb el respecte o la falta de respecte.
S'introdueix automàticament.
Estimada Tina,
Juntament amb el meu fill vaig estar dues setmanes a Bangkok. Tinc un comentari per afegir a la teva resposta.
Es tracta de ser entès. Estic d'acord amb l'afirmació que parlar amb les mans i els peus sovint produeix millors resultats. La humiliació, crec, mai serà la intenció.
La humiliació es produeix més sovint en tractes irrespectuosos amb les persones.
He treballat al sud-est asiàtic durant 25 anys.
Ernst
Sempre ens dutxem junts, preciosa! Per cert, quan demano el xec o la factura a la caixa del sector de la restauració, la gent no m'enten. La paraula correcta en tenglish és checkbill, així que la faig servir o faig un gest d'escriure amb la mà dreta. Què humiliant?
Rom.
Normalment el pronuncio com "shek bin, khrap". El més difícil per a mi és cridar l'atenció abans de poder dir aquesta frase.
Salutacions,
Leo.
Benvolgut,
El meu cunyat d'Austràlia parla anglès amb fluïdesa amb la seva dona tailandesa, però ella no l'entén, quan sóc allà li tradueixo l'anglès al tenglish, i la meva cunyada ho entén.
El meu anglès també és pèssim, però de vegades em comunico amb la meva dona per ràbia amb la meva dona, el poeta Phassaa Ling, o ploro com fan els micos entre ells, i això funciona perfectament, us heu de mirar, és clar,
Mans, peus i ulls i un rugit de mico, funcionen perfectament sempre que us agradin!
Salutació,
Préstec
A Tailàndia sovint parlo anglès senzill i de nivell inicial: paraules fàcils, ritme de parla lent, frases curtes. Amb la majoria dels tailandesos que conec a través de la meva dona, això funciona força bé. Al carrer es fa una mica més difícil, intento fer servir l'anglès senzill més gestos, però si això no funciona encara he de canviar al tenglish. Tant l'emissor com el receptor han d'estar en gran part a la mateixa línia, amb persones que us trobeu més sovint, podeu augmentar aquest nivell lentament i parlar a un nivell una mica més alt cada vegada.
Amb la meva -aleshores- xicota parlava anglès normal (nivell A2-B1), per exemple, segon batxillerat holandès. Va anar bé, i vaig introduir cada cop més paraules holandeses. Juntament amb l'estampació (quadern lliçó) va aprovar l'examen d'integració cívica (nivell A1) a l'ambaixada. Un cop als Països Baixos, era una barreja d'holandès simple (A1) i anglès raonable (A2-B1), tot i que la temptació de parlar anglès era gran. La meva xicota va dir que no li agradava que continués canviant a l'anglès. Aleshores gairebé només parlava holandès amb ella, de nou fent gestos. Per exemple, "Pots apagar el ventilador?" , assenyalant el botó del ventilador. De vegades va passar una estona abans que el cèntim caigués, i si realment es va quedar encallat, llavors en anglès, però el seu holandès va millorar ràpidament a passos de gegant. Per descomptat, amb els compliments necessaris dels pocs tailandesos que coneix i dels holandesos. Estic totalment d'acord que el millor és desafiar suaument el vostre interlocutor d'un anglès normal (o holandès) cada cop més alt. Però això no sempre és eficient al mercat o a la botiga... Tenglish de vegades és necessari.
Així que estic d'acord amb l'afirmació, amb 1 matís: NO s'ha de parlar anglès trencat però (simple) correcte amb tailandès SI POTS.
La meva amiga sovint em demana disculpes perquè el seu anglès no era prou bo. Però sempre la vaig tranquil·litzar dient (i aquesta és la meva opinió) que estic content amb cada paraula que pot dir. Al cap i a la fi, visc al SEU país i qui ha de fer un esforç per fer-se entendre sóc jo. Hauria de parlar tailandès i no esperar que parlés un anglès perfecte. Ara també parlem anglès trencat entre nosaltres. Aquell anglès que la majoria utilitza a dalt. És intel·ligible i és força semblant en la sintaxi al tailandès. No ho trobo humiliant, sinó més aviat complaent.
El que podria trobar "humiliant" és quan un nord-americà o anglès cau en aquest tipus de declaracions contra mi. Perquè el meu anglès és bo. Sovint llegeixo llibres en anglès, veig totes les pel·lícules en anglès o amb subtítols en anglès i no hi tinc cap problema.
El més curiós va ser que fa unes setmanes una senyora alemanya d'edat avançada em va preguntar molt sorprès si podia parlar tailandès, quan la vaig ajudar amb un treballador tailandès que havia de fer alguna cosa a casa seva. Ella amb prou feines parlava anglès, ell el conegut tailandès-anglès i jo també li vaig parlar així... ella pensava que jo parlava tailandès!!!
Així que no. No crec que sigui una falta de respecte, sinó més aviat respectuosa. No he de fer perdre la cara a un interlocutor tailandès perquè el meu anglès seria molt millor. Simplement no ho fas a Àsia.
Es tracta principalment de la comunicació entre tu i la teva parella, però per arribar a un grup tan gran com sigui possible, em sembla millor intentar parlar anglès correcte. Per descomptat, us podeu preguntar quin és l'anglès correcte perquè fins i tot persones de diferents àrees on l'anglès és la llengua oficial difícilment es poden entendre a causa de l'accent que tenen. Per descomptat, també heu de vigilar que no acabeu en una situació com la Koot i la Bie a la fruiteria que en Tino va publicar al bloc. Així que l'anglès correcte és la primera opció per a mi.
Permeteu-me dir primer que estic d'acord amb l'afirmació de Tino. També em passa fàcil parlar. La meva dona té socis comercials estrangers i parla bé anglès. A la feina sempre parlo anglès "secundària" amb els meus alumnes i molt ocasionalment francès.
Unes quantes notes addicionals:
1. el llenguatge és dinàmic. S'afegeixen paraules (de oen a ordinador i smst en holandès; maduixa, ordinador i pastanaga en tailandès) i de vegades s'ajusten les regles. No és fàcil per a un holandès escriure la seva llengua materna perfectament. El dictat anual ho demostra una vegada i una altra.
2. L'anglès és una llengua preeminentment mundial i fa temps que ha deixat de ser la llengua dels "parlants nadius" a Anglaterra, els EUA, Austràlia i alguns altres països. Actualment hi ha més xinesos que estudien anglès que nord-americans al planeta. Això tindrà conseqüències per a aquest idioma a la llarga, inclòs el que és anglès correcte o no.
3. El problema de Tino probablement es resoldrà d'aquí a 10 anys. He llegit recentment un article que s'està avançant tant amb la velocitat i la qualitat dels ordinadors de traducció (xips de traducció) que d'aquí a uns anys serà possible parlar neerlandès a la teva dona tailandesa que escolta tailandès a través d'un aparell a l'orella. Simplement pot respondre en tailandès i escoltaràs el neerlandès correcte a través d'un dispositiu a l'orella.
Queda que, al meu entendre, la llengua no és només comunicació, sinó també una part de la cultura: des de la literatura fins a l'humor i l'expressió d'una nació concreta. Per això cal aprendre a llegir i escriure la llengua i no només parlar-la.
Al principi no respondria, però crec que la declaració és ridícula, així que fes-ho igual.
I pel fet que si comenceu a parlar en anglès perfecte aquí a Tailàndia, la majoria simplement no us entendrà.
Sovint ni tan sols t'entenen en un anglès dolent, i menys encara en un anglès perfecte.
I després pots defensar el tailandès com el guapo cavaller blanc que realment ho poden aprendre i així successivament, però la qüestió és que parles en el futur i no en el moment en si.
En el moment que obteniu una resposta UHHH (humiliant i antisocial) a una frase normal en anglès, immediatament la simplifiqueu molt perquè ella l'entengui.
I si ho heu aconseguit, probablement ho tornareu a fer la propera vegada.
Humiliant?
Jo mateix parlo tailandès, perquè jo mateix volia desfer-me d'aquelles pobres converses en anglès.
Com a resultat, ara entenc molt bé els tailandesos i no parlem d'humiliar, perquè creieu-me que tenen un millor control sobre humiliar que nosaltres.
El que de vegades diuen d'un farang completament desconegut quan només et quedes allà de vegades està molt per sota del nivell.
Només quan senten que ho entens, somriuen amablement i de sobte parlen molt millor.
Tampoc trobo humiliant ajustar el teu nivell d'anglès perquè encara puguis comunicar-te amb aquells que no en tenen un bon domini.
De fet crec que és social.
Vinny, has colpejat el clau. No només es troba aquí a Tailàndia, fins i tot a Anglaterra "sleng" es parla anglès a moltes ciutats. No hi ha res degeneratiu i la gent s'enten. Cal mirar-ho més com un dialecte.
La comunicació amb la meva dona va començar en anglès, el seu anglès era limitat, sobretot pel que fa al vocabulari. Parlo un anglès raonable, lentament però segurament he seguit utilitzant més paraules en anglès i les seves explicacions, fins que vam acordar que ja no tindria cap restricció en l'ús de les paraules en anglès. Mai li vaig parlar tenglish, ens va semblar imprudent. Així que va anar bé. Hem fet el mateix amb la llengua holandesa. També va anar bé, ara també llegeix holandès, grans resultats.
Però si parlo amb un tailandès que parla una sola paraula d'anglès i no entén gens el meu anglès quan l'utilitzo gramaticalment correctament, canvio al tenglish o, si és possible, a l'idioma tailandès o a mans i peus, en resum, L'adaptació aquí i allà a les possibilitats pràctiques és aleshores més important per poder comunicar-se que la no comunicació.
És increïble quantes respostes hi ha! Manté la gent ocupada...
La meva opinió sobre l'assumpte. L'anglès és la llengua més tolerant del món!
L'anglès és l'única llengua del món que pots créixer sense que els parlants nadius t'acabin. Parles, dic jo, espanyol, o francès o neerlandès, aleshores els parlants esmentats sempre et faran sentir que parles la seva llengua vacil·lant. O et milloren. O, al cap i a la fi, no pertanys. Nosaltres, els parlants de neerlandès, en particular, hi participem. La gent sovint utilitza un llenguatge per ser separatista. Migrants entre ells.
Encara no he tingut un sol britànic, australià, etc. que sàpiga fer-ho amb mi, per millorar-me. Accepten que la seva llengua s'utilitza com una mena de llenguatge intermedi entre les persones per comunicar-se, per fer un 'contingut'. I que alguna cosa així es tradueix en "carbó-anglès", cap problema.
Aquesta és la gran força de l'anglès com a llengua! I dels angloparlants nadius. La flexibilitat amb què tracten els canvis. Com a resultat, l'anglès sobreviurà a la gran globalització. Per contra, fa 2000 anys la major part d'Europa i també el nord d'Àfrica parlaven llatí, a través de l'Imperi Romà. Aquesta llengua ja ha mort!
Finalment: per descomptat, un tailandès entén el vostre anglès destartalat millor que no pas un parlant nadiu d'Anglaterra, EUA, etc. En aquest nivell ens trobem amb la nostra limitació en anglès. El nostre vocabulari és més senzill, les nostres frases més senzilles.
Conclusió: fascinant que amb tan pocs coneixements, vocabulari, pronunciació, sintaxi de l'anglès et puguis fer entendre tan clarament arreu del món... Això demostra les propietats úniques de l'anglès. Amb la mateixa quantitat de xinès, àrab, holandès, etc. no estaries enlloc.
Compte: m'encanta l'holandès!
41 Respostes a la declaració anterior. Pffff, gairebé no m'atreveixo a fer-ne 42.
"JO TAMBÉ"
Ara si comencem a intentar escriure ABN en aquest bloc. Perquè això ho podem esperar dels holandesos. A continuació, comproveu si hi ha errors d'escriptura en un comentari (o són errors d'escriptura?). Aleshores hem fet un llarg camí. Perquè siguem sincers, què es pot esperar de l'anglès d'algú si el seu holandès no mereix un premi de bellesa, per dir-ho en argot polític.
A continuació, vull fer la pregunta: "Els americans no parlen anglès de carbó? Els sud-americans no parlen castellà de carbó? Hi ha fins i tot una llengua xinesa?" Xinès significa mandarí estàndard, la llengua oficial de la República Popular de la Xina, Taiwan i una de les llengües oficials de Singapur. Però la Viquipèdia diu: "Llengües xineses o xineses és un nom col·lectiu per a un grup de llengües que formen la branca sinítica de la família lingüística sino-tibetana". La llengua estàndard es basa en Beijinghua, el dialecte de Beijing del mandarí, de fet, el xinès es pot considerar una llengua macro, que consta de 10 a 15 idiomes. Per tant, no es pot parlar de "els" xinesos.
Parlo anglès carbó simplement perquè mai no l'he après correctament. Demano disculpes moltes vegades, però després estic tranquil. De fet, es tracta de si el vostre interlocutor us entén. Si algú em diu alguna cosa en bon anglès que no entenc, no em fa vergonya dir-ho. Sovint he de preguntar (també a Tailàndia) si algú pot entendre l'anglès, llavors normalment escolto: "una mica". I després dic: "Jo també"
M'agrada aquest comentari... Aquí veus comentaris de persones que estan orgullosos de parlar tailandès o anglès, però que ni tan sols poden escriure una frase amb la "d" i la "t" al lloc correcte de la paraula. Per mi és com quan et grates les ungles a una pissarra...
A més del que vaig escriure: la meva feina em va permetre treballar amb companys tailandesos durant molts anys. Tots ells eren de bones famílies, tenien una educació al darrere i també parlaven un anglès decent. I quan em visita un bon conegut de Bangkok, parlo amb ella en anglès normal. Parlo "tailandès-anglès" amb la meva xicota. A la meva xicota no li importa això i això no li molesta a ningú.
Vaig estar casat amb un brasiler durant anys i vaig visitar sovint el Brasil. El meu portuguès mai va ser genial, però vaig poder fer-me entendre. La meva aleshores sogra em podia parlar bé i vaig entendre el que em deia. El meu exsogre, en canvi, simplement no podia parlar més senzillament i jo no en podia entendre ni una paraula. Sempre ho vaig experimentar com dolorós i em vaig sentir més estúpid que jo. Amb el temps vaig aprendre més portuguès i, just abans del divorci, finalment vaig poder tenir una conversa amb ell...
A través d'aquest matrimoni he après que l'idioma l'has d'aprendre TU TU. Pots estar motivat, però al final ho aprens tu mateix. La meva exdona no va poder ensenyar-me mai el portuguès. I fins i tot ara la meva xicota està intentant ajudar-me amb el tailandès. Però escoltar una paraula no t'ensenya un idioma. Només és pràctica i més pràctica. A qui li interessa això ara? Un tailandès que gairebé no utilitza l'anglès no s'ha de culpar de no poder parlar bé. Com he dit, hauríem d'intentar aprendre la SEVA llengua i no al revés. I és per això que només parlant tailandès-anglès pots conèixer gent i està lluny de ser humiliant. Bé, si parlés així amb el meu antic col·lega tailandès. Perquè el seu anglès està bé. Aleshores, el tailandès-anglès és un "no-go".
Estic d'acord amb l'afirmació. Però no perquè m'agradi més el bon anglès, sinó perquè és fàcil aprendre l'idioma tailandès. Això és més fàcil que donar la volta per a un tailandès. Però la majoria dels estrangers s'adonen ràpidament que no necessites Tahis per demanar una cervesa i ficar-te al llit amb la teva xicota tailandesa. Així que gairebé ningú aprèn la llengua tailandesa. Una qüestió de mandra oberta
Crec que només mostra respecte si parles amb el teu interlocutor d'una manera normal, ja sigui en anglès, alemany o holandès.
Si no pogués fer-ho, intentaria aprendre-ho molt ràpidament.
Si parlés tenglish a la meva dona encara que sigui per diversió, no seria apreciat.
En moltes respostes he llegit que la gent prefereix parlar en una mena de tenglisch, perquè opina que, d'altra manera, la comunicació és gairebé impossible. A través de les regles llegeixes una mena de mandra, o falta de voluntat de millora, i estàs satisfet, sempre que la gent s'entengui. D'altres pensen que sona divertit i pensen que aquesta forma de comunicació és típica de Tailàndia, la qual cosa, per descomptat, té sentit, perquè mai milloren i no han après ells mateixos millor. Ara millorar cada cop en una comunicació sovint és molt inquietant, però en una conversa privada, amb ganes d'aprendre millor anglès, normalment un mètode que s'accepta amb gratitud. El problema és si els nens sorgeixen d'un matrimoni tailandès-farang, o els nens d'una primera relació ja estaven presents a la llar, que aquests nens adopten el mateix anglès tort, en la creença que si un Farang parla així, ha de ser correcte. . Quan vaig aprendre tailandès vaig estar content amb la meva parella tailandesa, perquè podia preguntar-me cada cop si ho pronunciava bé, sobretot tenint en compte els diferents tons que són molt importants en la parla tailandesa, i que no vaig aprendre tan fàcilment sense una parella tailandesa. tenia. Fins i tot ara dic diàriament que no m'ofenso quan em corregeix, m'aprecia i desitja aquestes correccions quan parla. També ho podríeu dir de manera molt contundent, si mai corregeu un nen als Països Baixos, i la mateixa llengua també comencés a parlar, aleshores obtindríem una llengua molt estranya. El gos encara es deia "Wou Wou", el Car "Tuut Tuut" i el gat "Miau".
Si mireu els programes educatius de la televisió tailandesa, les lliçons d'idiomes estrangers, queda clar. Els professors també parlen d'una manera molt estranya. Gramàticament, sí que ho saben, però després la pronunciació, Com sovint a Tailàndia, mals professors que sovint no han fet la formació necessària. Vaig tenir un enginyer químic cum laude de Chulalonkorn Uni que no sabia què era un balanç de masses i aleshores et trenca l'obstrucció i et preguntes quant va pagar el pare pel màster.
Una bona declaració, però després algunes reaccions, genial!!!!!. Sovint trobo que les reaccions són encara més divertides (és més divertida o més divertida) en holandès escrit que la teva afirmació
Aparentment, és massa esforç per a cb1max explicar què li agrada dels comentaris. No és més divertit ni encara més divertit, però és més divertit o més divertit. Però on fins i tot l'anglès bàsic és massa difícil, l'afirmació no s'aplica allà i em sembla que la gent pot balbucejar lliurement.