"Només em quedaré com un noi lliure a Tailàndia"
La meva experiència amb Tailàndia s'estén durant un període d'uns setze anys. Per descomptat, conec moltes històries sobre estrangers que han perdut tots els seus diners (estalvis) a Tailàndia a causa de greus problemes de relació. També escolto sovint històries sobre estrangers casats que es comporten malament als bars i restaurants.
Cultura tailandesa i occidental
La meva idea, que s'ha anat desenvolupant al llarg dels anys, és que la cultura occidental i la tailandesa són difícils de conciliar. Potser faig servir la paraula cultura amb massa lleugeresa, perquè no sé si realment és una diferència de cultura, però estic segur que veig que passen moltes coses a Tailàndia que em semblaria impossibles al meu país. De totes maneres, no ho he viscut mai. També afegeixo que probablement hi haurà bones relacions, on la parella tailandesa i estrangera es tracten en igualtat de condicions sense que cap d'ells ho agafi tot.
Relacions fallides
He tingut la meva part, si no més que la meva, de relacions fallides. Potser no és un fracàs com hauria passat al meu país, perquè he après que si una relació no funciona, cal acabar-la. Sempre he seguit utilitzant el meu cervell amb aquest fracàs, no he perdut molts diners per això. No obstant això, el preu emocional era alt, tot i que al principi no n'era conscient. Finalment em vaig adonar que si hagués actuat segons els meus propis sentiments des de la meva primera visita a Tailàndia, m'hauria estalviat molts problemes.
Sentiments
Quins van ser aquells sentiments llavors? Bé, ja havia escoltat històries sobre homes occidentals que van ser deixats per una dona tailandesa en la seva primera visita. Després de les seves vacances se'n va a casa, ven totes les seves pertinences i torna amb una bona quantitat de diners per casar-se amb aquella dolça estimada tailandesa. En poc temps, però, ha perdut tots els seus diners i la relació també acaba després. Aquestes històries m'haurien d'haver fet més alerta i cautelosa per triar una parella per a una relació amb més cura, però ho va fer? Per descomptat, no era estúpid, perquè la meva dona tailandesa era "diferent", oi? Sí, coneixia les històries, n'havia après poc, però durant una segona relació seriosa la balança em va caure dels ulls.
La meva nòvia
Aquella amiga vivia amb la seva mare a Bangkok, aleshores tenia 21 anys, encara estudiava i realment era una tailandesa molt dolça i maca. El seu pare i la seva mare s'havien divorciat quan la meva amiga era molt petita, però encara hi havia una mena d'amistat entre ells, de manera que es visitaven els aniversaris, per exemple. El seu pare, que vivia amb una xicota que treballava per a la policia, en realitat era un "perdedor" que bevia massa i sovint també demana diners en préstec a la seva mare que mai els va recuperar. La seva mare era una dona treballadora que feia més de 30 anys que treballava a la mateixa botiga de roba. Un vespre, la meva xicota em va dir una cosa que em va tocar molt profundament i desagradablement.
noi alemany
Aleshores em va dir que la xicota del seu pare estava casada amb un alemany que venia a Tailàndia dues o tres vegades l'any. A l'alemanya li van dir que l'home de casa seva era el seu germà amb qui vivia. Quan el marit alemany estava a Tailàndia per visitar la seva dona, el pare de la meva xicota es va traslladar a una habitació de convidats, on podia escoltar tots els sons de dues persones amoroses al llit matrimonial. La presència d'un altre home no era un problema per a l'alemany, de fet, eren, per dir-ho, amics que, entre d'altres coses, anaven a pescar junts.
moral
Això en si mateix em va sorprendre, però va empitjorar encara quan vaig parlar d'aquest assumpte amb la meva amiga i la seva mare. Els vaig preguntar a tots dos si l'actitud del seu pare i exmarit era acceptable, no els vaig preguntar si estaven d'acord però sí. Els vaig dir que em va sorprendre molt que tinguessin alguna cosa a veure amb aquell home i la seva actitud enganyosa. Potser la meva xicota es podria disculpar, després de tot era el seu pare. Però la mare, una dona assenyada i treballadora que havia estat maltractada per aquell home tantes vegades, realment no la vaig entendre. Així que vaig preguntar per què encara estaven tractant amb aquest paràsit i vaig obtenir la resposta senzilla: depèn d'ell!
Trànsit social
Potser aquesta mena de coses passen al món occidental, però no ho he viscut mai. En els cercles socials en què visc, no passa una cosa així i, si ho fes, la gent implicada segurament seria vista amb desaprovació.
Però ara estava davant d'una relació tailandesa que, en acceptar l'actitud del seu pare, semblava pensar que una forma de vida com la del seu pare era normal. Hauria d'haver sabut que els tailandesos pensen diferent, però no ho vaig veure. Sempre vaig pensar que era molt possible que un home occidental pogués tenir una relació perfecta amb una dona tailandesa. Però al llarg dels anys he vist tanta misèria per les relacions fallides que finalment he après la lliçó. Una lliçó que hauria d'haver conegut des de la meva primera visita a Tailàndia.
Viure com un nen lliure a Tailàndia
He decidit per mi mateix que l'única manera de tenir una bona vida a Tailàndia és seguir sent un noi lliure i jugar al joc tailandès. Tailàndia és fantàstica per utilitzar-la com a base per viatjar a altres països asiàtics i, sens dubte, viatjaré molt.
Pel que fa a les dones... que pensin que tenen un gran peix a l'ham amb mi. Vaig a divertir-me amb ells, però sense relació. Ja tinc una casa, així que no he de construir-ne una altra per a un altre. Si hi ha algú que vol jugar amb mi durant una setmana més o menys amb l'esperança de pagar aquesta casa, hi jugaré i de sobte desapareixeré de l'escena sense acomiadar-me.
Font: KhaoYai a Thaivisa
Per descomptat, hi ha un antropòleg que pot respondre a la pregunta per què la mare permet el comportament del seu ex, i el mateix antropòleg també podrà explicar per què "nosaltres" a Occident tenim problemes amb el seu comportament.
La hipocresia de la història anterior es troba principalment a l'últim paràgraf. L'escriptor de la peça anterior demostra que ell mateix té poc sentit moral. Quina llàstima.
Hipòcrita? Quan estiguis a Roma, fes com fan els romans!
Tens tota la raó de nou, Gringo. Tailàndia té el mateix proverbi:
เข้า เมือง ตา หลิ่ว ให้ หลิ่ว ตา ตาา ตาา หลิ่ว ให้ หลิ่ว ตา ตาา ตาม (a l'a l'wâ tahì).
'Si véns a un país on la gent fa l'ullet, fes l'ullet també.
Cap problema per comportar-se com un boig en el trànsit, llençar escombraries per tot arreu i humiliar les dones. Només deixeu les vostres opinions ètiques a Europa.
No cal que tingui raó, Tino
No vaig escriure sobre les meves opinions, només vaig traduir una història,
Així que torneu-vos contra l'escriptor si voleu i no contra mi, gràcies per endavant!
La traducció fonètica no coincideix amb l'escriptura tailandesa.
Què és bo ara?
És cert. Però és una interpretació fonètica tossuda. Potser khaw (entrar) estaria millor escrit com a khao gad.
Tino, en tailandès vas escriure 'lìw taa', però fonèticament escrius 'taa lìw', així que has donat la volta a alguna cosa, busco a Google la dita i em surt:
Més informació
khâw meuang taa lìw thông lìw taa taam
Introduïu la ciutat (estat) ull-squint ha de seguir squint-with-eye (it).
Si véns a un país on la gent fa l'ullet (acluca els ulls, tanca un ull), fes l'ullet també.
Benvolgut Rob,
Primer diu 'taa lìw', que és un substantiu '(la terra de) l'ullet d'ullet', després diu 'lìw taa' i això és un verb 'fer l'ullet, parpellejar els ulls'. Entre la teva i la meva frase hi ha una altra diferència amb el verb 'hâi' i el verb 'tông', que en aquest cas tenen el mateix significat: 'cal, imitar, obeir'.
Així que la traducció també pot ser:
"Si entres a la terra de l'ullet, torna l'ullet".
Ho sento, Marcel i Rob, tens raó. Vaig escriure taa liw dues vegades...
Quina tonteria seguir parlant de tailandès fonètic aquí!!! "No existeix el tailandès fonètic. Hi ha desenes de traduccions fonètiques d'una llengua determinada i centenars d'enfocaments fonètics del tailandès a altres idiomes del món. Sovint un és millor que l'altre, però només és una eina amb moltes interpretacions i maneres diferents de pensar. Parlar pot ser divertit, però adreçar-se als altres sense embuts no porta a res constructiu. Això és diferent amb els molts errors que apareixen massa sovint en holandès.
Tothom és lliure d'escollir si té o no una relació "permanent", però em sembla molt injust, per dir-ho com a mínim, jugar a un joc o suggerir que esteu interessats en un futur junts i després, fins i tot sense acomiadar-vos. , entre esprémer. Per cert, em pregunto quina és la veritat d'aquesta història, perquè el personatge principal escriu que ja té una casa i li agradaria 'jugar' durant una setmana més o menys. Però on passa tot això, segurament no a casa seva perquè llavors serà difícil marxar amb el sol del nord. I, a més, la idea que un ex tailandès de la mare i el pare de la xicota acceptaria que un alemany ho faria amb la seva xicota en presència és molt descabellada. En qualsevol cas, certament no és una pràctica habitual, ni tan sols a Tailàndia, i per què l'ex li diria això a la seva ex i a la seva filla? De fet, no entenc què pretén fer Gringo fent-se càrrec d'aquesta història de Thaivisa. Els tailandesos són asfaltats amb el mateix pinzell i es descriuen com a poc fiables i calculadors. Això certament s'aplica a algunes persones, però també s'aplica a alguns europeus i altres grups de població. Entenc encara menys la resposta de Gringo 'Quan estiguis a Roma, fes com fan els romans!'. Aquesta dita pretén ajudar-te a adaptar-te als costums en un entorn diferent, però per descomptat no implica que hagis d'adoptar una mentalitat indesitjable. Com Rob V., crec que és una història agre típica de Thaivisa. Si no voleu establir-vos, sens dubte hi ha moltes oportunitats a Tailàndia per aconseguir el que voleu sense mostrar un comportament hipòcrita sota l'excusa d'adaptar-se i criticar la comunitat tailandesa en general.
Molt bona i reconeixible la història GRINGO i també la dura realitat
555 *sospir* una altra peça amarga típica del fòrum farang-dino ThaiVisa.* Aquest jove -probablement- em sembla un perdedor antisocial que té poc o gens respecte pels altres i que parla bé per si mateix perquè "ho fan". també'. Tonteria, normalment obtens el que et mereixes. Si mostres respecte i intentes empatitzar amb una altra persona, sovint ho recuperaràs. Els tailandesos no són diferents. Les relacions depenen d'una bona comunicació, sense la qual pots sacsejar-la.
*Els holandesos són de vegades rebutjats com a ploristers, però hi trobo molts pessimistes professionals. Tinc la sensació que hi ha moltes persones decebudes i desintegrades que, després de x anys de (semi) residència, encara no parlen l'idioma i viuen junts en clubs de queixa de morro blanc. Només ho mantinc al fòrum de preguntes sobre visats. Somriu i el món torna a somriure! 🙂
"Depèn d'ell" no vol dir que aprovin aquest comportament, i molt menys que ho farien ells mateixos. Vol dir que no volen interferir en el comportament moral d'un altre.
També hem de fer més?
Si el que es diu a l'últim paràgraf és moralment acceptable o no està fora del meu criteri. A més, la història ofereix una bona visió de l'estil de vida tailandès. Sempre hi ha excepcions, però en general els tailandesos es comporten d'acord amb el que és habitual/acceptable a la cultura tailandesa. Si creus que el teu és diferent, bàsicament estàs dient "el meu no és tailandès". Sovint també veus que els occidentals volen canviar immediatament el seu comportament a una dona occidental. Aleshores, agafeu una dona occidental, diria. Mentir i enganyar és molt pitjor amb nosaltres, amb la nostra cultura calvinista, que a Tailàndia. El que no sap el que no fa mal i el que no veus no hi és.
En una relació és útil si finalment us coneixeu i enteneu una mica. L'alemany de la història va aconseguir el que volia quan va arribar-hi. La pregunta és què esperar si estàs absent la meitat del temps o més.
Si l'escriptor està satisfet de tenir una "nòvia" de tant en tant i la tracta amb un cert respecte i no fa promeses que no compleix, crec que està fent una decisió sàvia.
Sóc una mica més gran i tinc una xicota molt encantadora a la qual veig molt sovint i amb qui em porto molt bé, però no li imposa obligacions i l'encoratjo a triar el seu propi camí. Si aquest camí m'acompanya, com ha estat fins ara, està bé. Si és millor per a ella caminar amb un altre, tant millor per a ella. La cuido molt i també una mica de la família i miro el que és important per a ella. Ella em dóna el que és important per a mi.
Com a occidental, t'has de submergir en la cultura tailandesa i aprendre l'idioma per tenir una mica de control sobre una existència a Tailàndia. Si viatgeu a Siam com un occidental ignorant, ingenu i ple d'expectatives errònies, esteu demanant un cop de cap. No culpis els tailandesos per ser tailandesos, sinó culpar-te a tu mateix per tenir les expectatives equivocades. No pots canviar els tailandesos, però pots canviar-te tu mateix i si no vols això últim, només et quedes a casa és el meu consell.
En qualsevol relació, i en qualsevol concepció, és essencial veure's els uns als altres només com a éssers humans amb les seves pròpies opinions i desitjos. Va malament si classifiqueu l'altre en una "cultura", oriental o occidental, i ho tens en compte en el teu tracte amb aquesta altra persona. Mireu exclusivament l'individu i no la suposada "cultura" subjacent. Aleshores sempre tornes a casa d'un despertar groller.
Podeu descriure una "cultura" en termes generals, però mai no hauríeu d'aplicar-la a un individu. Les diferències entre individus dins de la mateixa "cultura" són massa grans per a això. Hi ha tailandesos que no compleixen els "estàndards tailandesos" de cap manera.
Les persones no funcionen individualment, per si soles. Funcionen en un context: un context social, un context econòmic, un context psicològic, un context religiós, un context polític. T'agradi o no, tots aquests contextos et configuren, i també et poden canviar. Un holandès que ha viscut tota la vida al seu país natal i emigra a Tailàndia als 65 anys és molt més holandès i té moltes més dificultats per adaptar-se als valors i estàndards tailandesos que l'holandès mai no ho havia estat des dels 25 anys. viscut als Països Baixos però a 5 països diferents, ha estat casat amb dues dones d'un altre país, ha treballat en aquests 5 països i porta 30 anys a Internet.
Ningú declara la cultura aplicable a una persona, però totes les persones JUNTS fan una cultura determinada. A mesura que la gent entra en contacte amb més persones, les seves opinions canvien, de vegades a millor, de vegades a pitjor. Per això parlem de globalització, de disnificació i també de radicalització.
Per descomptat, hi ha tailandesos que no compleixen els estàndards tailandesos de cap manera. Però n'hi ha molts, molt menys, que compleixen els estàndards holandesos. I hi ha pocs holandesos que compleixin els estàndards tailandesos, sobretot si no heu estat mai aquí. Negar això és enterrar el cap a la sorra per les diferències i fa molt difícil treballar junts per resoldre problemes.
Al principi vaig pensar que estava llegint un article d'algú que pensa en les relacions i se les pren seriosament. No n'hi ha massa segons la meva experiència, però això a part. Una visió realista d'aquest problema no pot fer cap mal i més hauria de fer-ho. Tanmateix, la veritable naturalesa només va sorgir tard i diu prou sobre la persona en qüestió. Aquesta també pot ser la raó per la qual han acabat les seves moltes relacions. No és per a tothom, ho sé. No esperar que conegui una dama seriosa perquè sembla que torna a casa d'un despertar groller. També ho hem de fer en societat amb aquest home. Jo diria que hi ha lloc per a més, però és estrany que ho admeti obertament. Potser la sopa no es menja tan calenta com se serveix després de tot.
"L'Est és l'Est i l'Oest és l'Oest i mai els dos es trobaran".
Una cita sempre mal entesa. Orient i Occident només s'entén geogràficament, no a nivell humà. Quan la gent es troba, no hi ha Orient ni Occident
Aquí teniu la cita completa:
Oh, l'est és l'est i l'oest és l'oest i mai es troben
Fins que el Cel i la Terra es jutgin davant la Faç de Déu;
Però no hi ha Orient ni Occident, ni frontera, ni raça ni llinatge,
Quan dos homes poderosos es troben cara a cara, encara que vinguin dels extrems de la terra!
https://www.thailandblog.nl/achtergrond/oost-oost-en-west-west-en-nooit-komen-zij-tot-elkaar/
Sí, de fet, Kipling (ara considerat racista) pot haver-ho pensat d'una altra manera (al segle XIX), però això no altera el fet que la frase inicial s'hagi consolidat i hagi agafat vida pròpia.
Esbossa adequadament els dos mons i les grans diferències, pràcticament insalvables.
Afrontar i acceptar això és dolent.
El nostre país va ser una potència a les Índies durant segles i només quedava "Unes rascades a la roca".
Veurem què ens aporta el segle de la Xina.
Hi ha diferències entre aquests dos mons, però més semblances. Aquestes diferències, de vegades difícils, de vegades fàcils, gairebé sempre es poden salvar. Com entre dues persones.
Mantingueu la vostra autoestima com la teníeu abans. Sembla que has caigut en experimentar i sentir parlar de relacions trencades. No us degradeu.
Els tailandesos fan poc soroll i gasten poques paraules sobre el mal comportament dels altres. Accepten que sorgeixen situacions que els són de poca ajuda.
Trobeu un soci (tailandès). Parla amb ella sobre les teves expectatives, escolta les seves expectatives. Deixa-li clar que no vols o no pots ser el financer de la seva família. Feu que la imatge financera sigui clara. Fes-li que et triï per amor i no per diners.
Una relació amb una parella molt més jove és possible, però no ho desaconsellaria. Sigues genuí i parla de TOT. La recerca pot ser llarga, però no us rendeu. Sens dubte, hi ha socis sincers tailandesos per trobar. Les dones atractives són sovint les perilloses.
Les relacions casuals i de curta durada que tens ara poden ser divertides, però tard o d'hora buscaràs parella. Et desitjo sort.
La imatge que sovint es pinta dels tailandesos, també als mitjans, no s'ajusta a les meves pròpies experiències. Després de dos anys a Tailàndia, la meva conclusió preliminar és que la gent a tot arreu mostra el mateix comportament. Alguns són antisocials, afortunadament la majoria no. En el meu entorn més proper veig que l'economia creix, molta gent treballa, es construeix molt, es venen molts cotxes i motos. S'està estudiant molt més, a les hores punta és negre amb els diferents uniformes escolars. La majoria de la gent que he conegut durant els últims 2 anys val la pena. El respecte a la gent gran és gran. El que em crida l'atenció és sovint el comportament menor de la gent occidental, sobretot europea. I sovint són ells els que condemnen els tailandesos. Potser posa la mà al pit.
Com a ésser humà tens sentiments i són els mateixos a tot arreu i això ho vols veure en els altres. Així que respecte. Això no té res a veure amb la cultura. Ningú vol ser enganyat en cap cultura, però sí, quan la necessitat és més gran, una persona pot fer salts bojos i quan es tracta de diners de totes maneres.
Estàs millor com a noi lliure, perquè les relacions amb una diferència d'edat massa gran no es poden mantenir fàcilment.
A més, el pensament és sens dubte general que una dona tailandesa es pot beneficiar dels "rics" Farang.
Combineu-ho entre si i no és d'estranyar que molts marxin sense diners.
Potser us preguntareu qui es beneficia i qui es queda sense diners en una relació entre un estranger vell i ric i una dona tailandesa jove i pobre, tret que jutgeu totes les relacions només pel seu valor monetari.
Treu-te les ulleres de color rosa per una vegada Tino Kuis..Estic completament d'acord amb Gringo.Història traduïda o no.
També pots buscar algú de la mateixa edat que tu o una mica més jove, aleshores no tindreu aquest problema. Però la majoria dels homes estan excitats per a dones massa joves i aquestes dones no tenen l'experiència de vida que ja tens. Per tant, si dius: estàs millor com a noi lliure, perquè la diferència d'edat és massa gran, llavors has de començar a pensar en tu mateix. Per què t'enamores de dones massa joves que no coincideixen amb la teva edat?
Tots prenem resolucions sobre com procedirem, però si sortirà així és una altra qüestió! Quan es publiqui aquesta història, ja pot estar enamorat de la millor, la més bella, la més dolça, la més lleial i la única bellesa tailandesa sense necessitat!
Totalment d'acord amb tu.
Adaptar-se una mica i integrar-se a la cultura local, amb la qual estic d'acord, és ben diferent de comportar-se amb submissió.
El teu exemple ho deixa clar.
La majoria dels occidentals pensen que hauria de ser així, que li hauries de comprar una casa a la teva xicota i que t'hauries de tenir cura d'ells.
Les dues parts s'han d'adaptar, sinó mai no funcionarà i la vostra relació està condemnada al fracàs.
Així (segons la lògica de l'escriptor de la història) quan et roben la bossa amb diners al carrer, també robes la bossa d'una altra persona amb diners 🙁
Jo, un home jubilat dels Països Baixos que hiverna a Hua Hin cada any, també he perdut l'esperança després de diverses decepcions amb persones majors de 50 anys, altament i poc educades, i vaig decidir passar el meu temps a Tailàndia a partir d'ara com a Home Lliure. Això és molt difícil perquè amb cada nova trobada, massatgistes, perruqueries, oci nocturn, he de dir una vegada i una altra que una relació a llarg termini no és possible i també per què, malauradament molt sovint en va perquè una amistat normal de la qual no es pot guanyar. qualsevol avantatge és rarament possible.
Vaig navegar amb tramp i vaig programar serveis des dels 16 als 60 anys. Per a diferents països i sota diferents banderes. 13 nacionalitats en un vaixell d'uns 100 metres. En un altre vaixell 3 homes en una cabina, jo un japonès i un cap Verd. Va navegar i va conviure amb la majoria de nacionalitats del món. Vau viure, treballar i comunicar-vos entre ells. El meu punt és que no hi ha Orient i Occident que no s'entenguin. Cada home o dona pensa i fa en general el mateix només en un altre idioma, a més de l'anglès, com a necessitat per al bon funcionament a bord. Respecteu-vos els uns als altres i llavors no hi haurà problemes.
No hi ha res dolent en jugar el joc, però no prometeu el cel i la terra.
Així ha de ser el cel a la terra. 🙂
No importa d'on ve una dona.
Ara tinc 61 anys i la meva experiència de vida és com l'anterior.
La meva visió personal és buscar una relació propera, però mai he conegut una dona amb la mateixa idea. És gairebé utòpic.
Ara hem vist, escoltat i experimentat prou com per definir-ho com a utopia.
Per molt que ho intenti, res, tonteria. Per molt que et pensis que ho estàs fent.
Comunicació? Malament, si ho fas, s'utilitzarà en contra teu en algun moment i/o la teva parella sap com penses i navega al voltant, cosa que en algun moment ho descobriràs.
També amb el tailandès, llegiu que el tailandès creu que la parella és a l'estranger i no vindrà de moment, així que feu sexe amb una altra persona. Però ella t'estima. (?) Tanmateix, això només és tailandès? No, passa a tot arreu.
Fins i tot s'estimula als Països Baixos, després veus un anunci a la televisió, per exemple, Segon amor. és a dir, és normal, trampa, això és emocionant.
Bé, i els temps estan canviant.
Casat amb tailandès des de fa més de 40 anys i tot està bé, però parla tailandès amb fluïdesa i entén tota la seva mentalitat que no es pot comparar amb la nostra. Has de jugar al seu joc i aprofitar-ho per tu mateix. però als 1r 10 anys cal escolaritzar. Com a estranger, fins i tot pots portar un mia noi a casa teva amb la teva dona tailandesa. Creuen que això és bastant normal sempre que no els falti res per cuidar els teus fills i .Els homes tenen més drets que les dones .És així. La família de la meva dona fins i tot em fa una festa i la meva dona m'ha d'escoltar, cuina súper bé com ningú i neteja tot el que és possible fins a l'últim detall, però no ve d'un bar. Heu de veure les seves pel·lícules tailandeses al you tube que tots ells mateixos fan i allà aprendràs tot sobre la vida tailandesa com i què i entendràs la gran diferència de pensament entre tailandesos i europeus i mai no hi haurà més problemes. Llavors viu al cel a la terra. Mai va pagar un dot i la família ni tan sols volia. Treballeu junts i compartiu-ho tot junts, però cadascú gestiona els seus propis diners per després als nens. Alguna propietat té diners al banc a Bèlgica i Tailàndia i no em falta res, però no estic boig per gastar diners en gogó bars i begudes alcohòliques?
El teu text:
"Com a estranger, fins i tot pots portar un mia noi a casa teva amb la teva dona tailandesa. Creuen que això és bastant normal sempre que no els falti res per cuidar els teus fills i .Els homes tenen més drets que les dones .És així. La família de la meva dona fins i tot em fa una festa i la meva dona m'ha d'escoltar"
Suposem que la vida es va capgirar i a les dones se'ls permetia tot, que se li permetés tornar a casa amb un amant és normal sempre que no tinguis res curt. Les dones tenien més drets que els homes. La teva família pren partit de la teva dona i només has d'escoltar.
Aleshores seràs feliç amb la teva vida?
Tens filles que haurien de deixar-se utilitzar com a catifa?
Al nostre poble conec un cas semblant amb un alemany, ell construeix una casa agradable per passar-hi les vacances amb la seva xicota, ella, per descomptat, tailandesa, viatja regularment a BRD i després el seu germà s'encarrega de la casa, però el germà és el seu marit, s'hi queda mentre l'alemany no sigui a Tailàndia, sinó viu a l'altra banda del carrer en una simple cabana. No obstant això, aquell alemany es posa malalt i, donada la seva edat, la seva xicota tailandesa insisteix que ha de continuar vivint a Alemanya i que no s'ha de preocupar per la casa, ja que el seu "germà" s'encarregarà d'això i ella de tant en tant. vindrà a Alemanya. No obstant això, el seu “germà” és camioner i ella condueix cada dia amb ell, probablement no confia en ell. En definitiva, una altra història trista, que també fa vergonya a la comunitat tailandesa del poble.
Afortunadament, tinc experiències completament diferents amb la meva dona tailandesa, amb qui fa 14 anys que visc feliç i m'he casat.
Tens gent narcisista a tot arreu als Països Baixos, Europa i Tailàndia. En aquest sentit, el mateix podria passar a Europa.
Jugar a aquests jocs finalment es fa avorrit. També he seguit viatjant amb aquesta noció durant anys. Al final, aquests espais en blanc gairebé no aporten satisfacció i una persona encara anhela la fermesa. Un altre fet és que un no es manté jove. Moltes coses han canviat al llarg dels anys.
Estar en una relació no sempre és negatiu. Molta gent està molt contenta en la seva relació est-oest. No tots els tailandesos són gent dolenta, com tots els occidentals són bona gent.
I de totes maneres, en la majoria dels casos amb una dona tailandesa tens llibertat més que suficient per estar sol de tant en tant si vols.
La meva idea és que pots fer el que vulguis amb un tailandès sempre que no et faci perdre la cara, però has de tenir més cura amb el que dius. A l'oest que és una mica el contrari, vaig pensar que allà pots dir el que vulguis però gairebé no et permeten fer res.
Luc torna a ser la teva dona i no és d'un bar. Probablement va treballar en un saló de massatge corporal amb les conseqüències com a objectiu principal. També em vaig casar amb un tailandès durant 40 anys amb algú que treballava en un bar. No hi ha res dolent amb això de totes maneres. La vaig portar a Bèlgica fa 25 anys i ja fa 15 que vivim a Tailàndia. Jo no parlo tailandès però sí que parlo khmer, ja que ella és de Surin i tot el poble parla khmer. Prendre un mia noi no és una opció per a mi, però als bars puc fer el que vull. Per cert, no d'un bar. Quan ho sento sempre he de riure. És una noia que treballa en un bar menys que un altre potser.
Casat amb un tailandès des de fa 40 anys i aparentment encara suposa que una parella tailandesa és d'un bar o d'una sala de massatges...