Presentació del lector: Quines professions poden exercir les dones tailandeses a Bèlgica/Països Baixos?
Imagineu-vos, coneixeu una dona tailandesa simpàtica a Tailàndia, us agrada construir un futur junts, us caseu i ella es trasllada als Països Baixos o a Bèlgica després d'haver acabat totes les molèsties administratives del matrimoni i la migració.
I després del període de la relació de llarga distància amb molts viatges d'anada i tornada entre Tailàndia i Europa, comença la vida quotidiana: la teva dona vol trobar feina a Bèlgica / Països Baixos. I llavors sorgeix la pregunta: quines professions són realistes per a les dones tailandeses als nostres països baixos? Em semblen possibles professions:
- Massatge tailandès
- senyora de fer feines
- hotel de cambrera
- sala d'esmorzars de l'hotel
- treballant al restaurant (tailandès) del vestíbul
- treballant a un restaurant (tailandès) a la cuina
- ajuda de bar a una cafeteria tailandesa o una altra cafeteria
- vendre menjar tailandès en esdeveniments o mercats tailandesos
- vendes/importació de productes tailandesos (crec que les possibilitats hi són molt limitades)
- perruqueria
- treballador de producció
Professions específiques molt maques que són possibles però en les quals es pot trobar molt poca feina:
- Professor de llengua tailandesa
- traductor/intèrpret tailandès – holandès
- administració a l'ambaixada/consolat tailandès
Les professions que tenen un caràcter internacional on es poden iniciar amb força rapidesa són les següents:
- Programador informàtic/programari
- webmaster
- Recerca científica
- hostessa
Les ocupacions per a les quals crec que caldrà una formació addicional són les següents. Però com que la demanda d'aquests perfils és tan gran al mercat laboral, el govern i les empreses ofereixen molta formació amb fins i tot suport econòmic durant la vostra formació:
- infermera
- cura de gent gran
- comptabilitat/comptable
i finalment, però no menys important:
- farmacèutic
- metge/metge general/especialista
- advocat
- enginyers
- mànagers
- agents immobiliaris
I per acabar una cosa especial:
Músic/productor/DJ, Tailàndia té molta gent que treballa a la indústria de la música. Per descomptat, una cosa molt concreta que requereix poca feina, però una cosa molt agradable.
I quines professions són gairebé impossibles? On hi ha voluntat hi ha camí. Però hauran de perseverar per trobar el seu camí en aquestes professions.
- professor d'educació primària
- editors
La qual cosa també em preocupa una mica tancar la història. algú que abans era mestra a Tailàndia, per exemple, i ha de fer una cosa completament diferent aquí amb nosaltres perquè, si no, no trobarà feina, cosa que diu després de 3 anys. “Ho he tingut, aquí no funciona, no em sento gens bé, tornaré a Tailàndia. Vull fer alguna cosa per a la qual vaig estudiar".
Quines experiències tenen els lectors de Thailandblog amb això? Si us plau, els vostres comentaris, esteu d'acord amb el que escric? Tens alguna cosa que no hagi pensat? Quines són les vostres experiències personals? Com ho veus? Busco principalment consells/idees per a dones amb formació de grau/màster/doctorat.
Salutació,
Luka
De fet, tu mateix ja dónes una resposta, més aviat utòpica, a la pregunta.
No us hauríeu de prendre seriosament aquests antecedents de batxillerat / màster / doctorat. Això no és realment res a Tailàndia i, pel que jo sé, els diplomes com a tals no estan reconeguts als Països Baixos.
Per tant, es considera no qualificat als Països Baixos i no hi ha més que una professió per als no qualificats.
El teu resum no té cap sentit de la realitat.
I ni tan sols estem parlant de la barrera lingüística.
Ho sento francès,
No és habitual que les universitats tailandeses no siguin gaire. La meva dona té una llicenciatura i un màster en una coneguda universitat de Bangkok. Vivim a Alemanya i els seus toros els hem reconegut a Alemanya. Hi ha llistes d'universitats de "qualitat" i la universitat on va estudiar la meva dona està qualificada com a equivalent a Alemanya.
El següent pas és preparar-nos per trobar una feina adequada, que comença amb el domini de l'idioma, que ara estem treballant
Sincerament, encara no he trobat la primera relació amb un Farang i una dona tailandesa que té un títol universitari o uns pares rics. Encara no he conegut el primer farang que digui que els pares del meu amic són propietaris d'un hotel o són tots dos metges o enginyers.
Estic una mica convençut que una dona tailandesa només entrarà en relació amb un occidental quan hagi arribat al fons del pou.
Existiran però és una minoria molt petita al meu humil opinió. Per cert, l'amor aquí no es basa directament en el mateix que amb nosaltres... sempre hi ha una mica més que és un requisit.
El fons del pou pot ser una mica exagerat. Una dama soltera, un cavaller encara podrà enamorar-se d'un jove i atractiu noi farang. Però en essència tens raó, és clar. La millora de l'estat és una relació amb un farang tot excepte a Tailàndia. Si ho feu de totes maneres, ha de generar rendiments. Cases grans, manteniment dels sogres, educació dels fills de relacions anteriors, etc. Tot i així, crec que encara hi ha relacions que neixen de l'amor veritable! El meu? O també una il·lusió?
Seria diferent a la resta del gran bosc animal?
Puc dir amb seguretat que la nostra relació es basa en l'amor.
Mai he hagut de mantenir la meva família, els he ajudat unes quantes vegades, però això és a petició meva. Fa més de 25 anys que estem junts i en tenim 25 més, espero.
Encara oblidat:
Un antic company, un anglès, està casat amb un professor tailandès (institut); un amic alemany està casat amb un tailandès que té un BBA en informàtica; la princesa més antiga d'aquest país estava casada amb una americana.
Ara que hi penso, no conec cap estranger que visqui a Bangkok i estigui casat amb una dona/home tailandès que no hagi estudiat i/o provingui d'una família pobra (llegiu: agricultor).
Quina tonteria més gran. Després del meu cambodjà!! La nostra dona i jo estem casats, la seva condició a la nostra ciutat tailandesa ha estat molt elevada. El que no va passar mai: ara ens conviden a sopars d'antics caps, som amics de notables de la ciutat, tenim vincles amb l'ajuntament, la policia, etc.
Ho saben: el Farang té diners, els diners són estatus, l'estatus és amistat a l'estil tailandès.
I això ens dóna tot tipus de beneficis tot el temps.
Hem de tenir una reunió? La meva dona és llicenciada en enginyeria i fa 10 anys que és la directora general d'una empresa de construcció mitjana amb accionistes estrangers. El meu company Laurent està casat amb una dona tailandesa que té un MBA i, després de ser ambaixador de Tailàndia a la UE a Brussel·les i al Senegal, ara és cap del departament diplomàtic del Ministeri d'Afers Exteriors, diuen tots els ambaixadors de Tailàndia.
I les nostres dones, certament, no són les úniques.
Bravo! Que aquesta sigui una lliçó per a aquells que regularment, potser sense saber-ho i/o sense voler, però encara generalitzen i condescendeixen sobre les dones tailandeses en general, i les dones tailandeses en relacions amb homes farang en particular. El rubor vicari de la vergonya arriba regularment a les meves mandíbules aquí.
Estic d'acord amb molts comentaristes que Luka pot tenir una imatge massa rosada de les possibilitats de moltes dones tailandeses als Països Baixos, però no fa mal adonar-se que allò que percebem al nostre entorn no sempre ha de ser decisiu per a tot un grup.
Sí, la majoria de les dones tailandeses que vénen a Occident per tenir una relació amb un home són poc educades i tenen problemes amb la llengua, perquè la transició és molt gran per a elles (com ho seria per a nosaltres al revés). La meva xicota també és poc qualificada, però ha aconseguit desenvolupar-se gràcies a la seva perseverança, ambició i intel·ligència, i segueix creixent. Molt depèn de la pròpia actitud, però també de la mentalitat de l'home; per a molts homes no és necessari i, de fet, és millor que aquesta "dona" no es desenvolupi massa i potser es torni una mica "massa sàvia"...
No, deixa'm dir-ho bé: el fet que hi treballi no diu res del nivell d'educació tailandès, que això hauria de ser bo.
Sincerament, tothom ha estat aquí a la Univercity, oi?
Però tampoc dic que sigui retardada, algú ha d'aconseguir el càrrec.
Pere, aquest és un comentari estrany. Llegint la teva resposta, la trobo bastant degenerada.
Realment no és el cas que tothom tingui una feina així. També a Tailàndia és cert que has de tenir qualitats si vols aconseguir una feina d'alt nivell.
Vaig ensenyar als Països Baixos a un HTS. També sé que hi ha estudiants que MAI, però realment MAI, contractaria a la meva empresa mentre encara tinguin un diploma.
Vaig treballar per a una gran multinacional. El cap d'enginyeria in situ venia de la "família" després d'haver "funcionat" durant tres anys i va ser ascendit a cap de manteniment d'una branca més petita per aprendre l'ofici.
Així que si us plau, no generalitzeu i us menyspreeu els nivells i qualitats tailandesos.
Trobareu exemples bons i dolents a tot arreu.
Feu una mica d'autoreflexió cap als Països Baixos i comenceu amb la política.
a. Pechthold està per sobre de la llei. Van Rey és condemnat.
b. D66 per referèndums. Si no votem com hauria de ser, es tornarà a abolir ràpidament.
c. No hi ha diners per a pensionistes d'invalidesa, malalts i estatals, però 1.4 milions per als inversors nord-americans.
d. Per què la nostra reserva d'or segueix als EUA després de 70 anys? És un ostatge.
e. Conec més dones holandeses de plaer que tailandeses.
f.??
Crec que probablement has tingut una relació molt decebedora
Crec que hauríeu de mirar més de prop al vostre voltant i potser més enllà del món del bar.
Fa anys que estic casat amb una dona que és professora associada en un conegut hospital BKK.
És evident que no algú, que indiques tan sorprenentment, que hagi arribat al fons del pou.
Com es diu de nou, oh sí biaix!
Fred, llavors hauríeu de mirar una mica millor, crec, la meva dona té un títol universitari i els seus pares són molt rics, no crec que tingueu uns ingressos d'aproximadament 300.000 baht/mes 😉
També hi poden participar els senyors (solters)? No tots els immigrants tailandesos són dones o casats.
Els graus i màsters tailandesos normalment no s'accepten com a tals aquí, per la qual cosa sovint les senyores i els senyors tailandesos també han de començar a la part inferior de l'escala, per exemple, en la indústria de l'hostaleria o la neteja. Això no sempre és fàcil si esteu acostumats a la feina d'oficina, per exemple. No oblideu tampoc la barrera lingüística. Fins i tot amb una bona experiència laboral i molts coneixements, estàs molt enrere si vols ocupar una posició superior en un entorn de parla holandesa.
Per descomptat també els pots oferir una educació internacional, perquè no hagin de començar a netejar, etc.
Molt dependrà de la manera/nivell de domini de l'idioma holandès. Personalment, conec diverses dones tailandeses a la meva zona als Països Baixos que tenen una feina remunerada. Alguns parlen holandès tan limitat o dolent que em costa entendre'ls o només amb una escolta concentrada. Un neteja cases de vacances i l'altre recull pomes i peres de temporada, i tomàquets en un hivernacle a l'exterior. Conec algú que porta tot just 2 anys aquí i parla holandès gairebé tan bé com jo. Té una bona feina en una perruqueria. Crec que és principalment en el domini de la llengua.
Va fer una investigació fa uns anys.
De les relacions internacionals, aquelles en què ambdós socis tenen un nivell d'estudis baix duren de mitjana més temps.
Aprèn la llengua i entra en política. No cal formació.
A diferència de les dones filipines que parlen bé anglès, no és fàcil per a les tailandeses trobar una bona feina.
de manera que una dona de neteja o ajuda en hotels i restaurants tailandesos poden oferir una solució...
També en conec una que és molt bona en la seva feina com a recol·lectora de maduixes a l'estiu perquè les dones tailandeses poden treballar fàcilment en una posició a la gatzoneta!
Conec uns quants tailandesos que han fet alguna cosa de la vida als Països Baixos i a Bèlgica.
A un carrer de mi viu una parella, ell holandès, ella tailandesa.
Va arribar als Països Baixos a mitjan 2004.
A Tailàndia va treballar en una universitat a Bangkok.
Naturalitzat als Països Baixos en un termini de 6 mesos.
Inscrita en una universitat de ciències aplicades amb el seu doctorat.
Graduat cum laude en enginyeria civil en dos anys i mig.
Després d'això, va obtenir el títol universitari en 3 anys i va començar a treballar en un despatx d'arquitectura holandès.
Ara encara hi treballa tres dies a la setmana.
Què tan dolent?
Si voleu invertir com a soci, molt és possible, també per a persones amb formació limitada a Thaland. Després de 6 mesos de classes d'idiomes, el meu ara exsoci va seguir successivament MBO 1 (1 any) MBO 2 (1 any) MBO 3 en 2 anys i mig i el va completar en la direcció de l'administració financera. També fet MBO 4 però no completat. Nou soci... no hi ha més focus. Tot el procés va durar gairebé 7 anys des de l'arribada a NL fins al que podria haver estat un diploma MBO 4. Té una feina fixa al Bijenkorf. Tinc la mateixa trajectòria amb la meva nova parella filipina, malgrat que només hi va fer 2 anys de secundària. No invertiu massa temps en formació d'idiomes, però només comenceu amb els conceptes bàsics de MBO i fins i tot podreu anar a MBO 4 a HBO. Els diplomes holandesos perden molt del seu valor de mercat després de 3 anys si no s'utilitzen. Això s'aplica encara més als diplomes estrangers. El diploma d'apreciació de Nuffic és una farsa si no s'ha obtingut recentment i s'està utilitzant alguna cosa en una direcció (estudi) comparable. Sóc assessor laboral i expert en valor salarial i sé què passa al mercat laboral. Molta gent perd el temps en els cursos d'idiomes pensant que poden seguir els estudis superiors.
Crec que algunes de les professions de les dones tailandeses que figuren a la llista són il·lusions més que reals.
Però sembla que hi ha poca necessitat: fa temps que busco un cuiner per una feina real al nostre restaurant de Bèlgica Heist op den Berg... res a trobar. No sé ni holandès, però entenc l'anglès. Si hi ha un candidat, m'agradaria molt escoltar els editors.
tots bonics, però al meu cercle d'amics (almenys deu que en conec!) amb prou feines la meitat dels que fa deu anys que viuen aquí coneixen la nostra llengua, com poden trobar feina, sempre em pregunto, sí, alguns tenen un bon patrocinador aquí i després. no cal, però encara els agrada tenir un cèntim de més! la culpa sovint és del mateix home!, almenys intenta parlar l'idioma a Bèlgica, en comptes d'utilitzar sempre l'anglès!
Els tailandesos tenen dificultats per trobar feina per això
Taal
Titulació requerida
Pressió de treball/ritme de treball
No conec cap tailandès que estigui a la banda de la fàbrica.
Conec una dona tailandesa d'uns quaranta anys que té un títol universitari en Ciències Polítiques. Va suspendre el seu curs intensiu de neerlandès després del primer mòdul. Ho va trobar més difícil que la seva carrera universitària...
M'adono que l'idioma holandès és difícil per als tailandesos/asiàtics, ja que molts sons són desconeguts.
La meva experiència amb la meva exdona tailandesa d'Isan: es va graduar a la Universitat Estatal de Khon Kaen com a professora de matemàtiques. Només va poder ensenyar a Tailàndia durant un any, després es va traslladar a mi als Països Baixos el 2006. Al cap de 5 anys es va integrar aquí i neutralitzada a l'holandès.
El seu diploma d'estat tailandès es va valorar un a un aquí als Països Baixos. Això li va permetre ensenyar aquí als Països Baixos en els anys inferiors en un HAVO VWO. Només la part pedagògica va resultar ser un escull. Si era demostrable que podia ensenyar a temps complet durant un any, també s'atorgava la part pedagògica. Malauradament, això també va resultar ser un escull a la pràctica: una dona dolça, amable, baixa davant de la classe, plena d'adolescents grans, assertius, rebels i brutals va ser una batalla desigual. Si us plau, calleu, treu els abrics, els gorres i els telèfons. Sovint tornava a casa amb les llàgrimes als ulls perquè els alumnes actuaven lletjos o obtenien mals resultats, que és clar que era culpa del professor. Malauradament, ha deixat d'ensenyar i ara està fent un treball de producció altament qualificat.
El que vull dir és que sí que és possible obtenir una bona avaluació del diploma.
Almenys per a les matemàtiques.
Quines feines són adequades per a una dona tailandesa que viu als Països Baixos depèn de tres tipus de condicions:
1. Les titulacions que l'empresari requereixi de la persona que ha de cobrir el lloc de treball. En molts casos, però no en tots, (alguns) domini de l'idioma holandès és un requisit. Tanmateix, a la universitat on treballava als Països Baixos, tenia col·legues estrangers que no parlaven absolutament cap neerlandès. No era necessàriament necessari quan tota la docència i totes les reunions es feien en anglès. La minyona de la meva mare és d'Afganistan i pot fer-se entendre en holandès. No més.
2. les qualificacions del grup tailandès i/o la motivació per assolir aquestes qualificacions mitjançant formació addicional;
3. La presència o absència de l'incentiu del soci per trobar feina o per seguir una formació per trobar feina.
Benvolgudes persones,
m'encanten tots aquests comentaris i comentaris. Però donem la volta a la història. Quines són les possibilitats d'un belga o holandès a Tailàndia. Crec que la majoria de la gent a Tailàndia viu de beneficis, pensions i equitat. No crec que un empresari tailandès ens estigui esperant, o penses diferent?
Desitjo a tothom un Bon Nadal i un pròsper 2018
Salutacions Anthony
estimat Antoni,
Milers d'estrangers treballen aquí a Tailàndia, inclosos belgues i holandesos. En empreses internacionals, molt menys en empreses de propietat tailandesa, però en educació i també com a voluntari. I alguns d'ells són emprenedors independents o nòmades digitals.
I aquí també: parlar la llengua tailandesa és un avantatge, però no una necessitat per a algunes feines; per a algunes feines és un avantatge que siguis estranger i l'entusiasme de la teva parella també hi juga un paper.
Hi ha, però, una diferència important: el belga o l'holandès que treballa aquí en gairebé tots els casos (a excepció dels que encara tenen un contracte de treball amb condicions occidentals) es quedaran molt endarrerits quant a diners i prestacions socials: sou, dies de vacances, renúncia de l'AOW, sense meritació de pensions, sense prestacions socials, només per citar-ne alguns.