Pregunta del lector: Amistats a Tailàndia

Hola Rick,

No comparteixo gaire l'opinió que això només s'aplica al tailandès. Una veritable amistat entre un home i una dona sempre serà difícil. Sobretot si també hi ha parella.

La pel·lícula "Quan Harry va conèixer Sally" explica molt bé per què una amistat com aquesta finalment fracassarà:

Els homes i les dones no poden ser amics perquè la part sexual sempre s'interposa:
https://www.youtube.com/watch?v=i8kpYm-6nuE

Hola Rick,

Les amistats en general, consisteixen en iguals.
Mateixa formació, mateix estatus, preferència política o mateix afició i/o interessos.
I sí, amistat és una paraula gran, perquè les amistats no hi són per agafar.
A Tailàndia, la gent ràpidament truca a un compatriota, amic.
Mateix origen, mateix llenguatge, i se sent familiar.
Res més lluny de la realitat, perquè hi ha gent entre ells que mai s'haurien pogut convertir en el teu amic als Països Baixos.
No obstant això, l'acceptació aquí és més accessible que als Països Baixos.
Els tailandesos depenen més de la seva família immediata.
Això és per la seva seguretat/confiança, i sempre poden confiar-hi!
Digues, això és per a ells, el Banc, el treballador social, l'advocat i una mica d'esperança.
Al nostre cercle d'amics, veus que les dones dels estrangers es fan ràpidament amigues.
Aquí també aquestes dones tenen alguna cosa en comú, i aquest és el seu marit estranger.
Les dones parlen entre elles, i això crea un vincle estret.
Les visites i les vacances es fan conjuntament, i així aprenen a relacionar-se amb altres persones més enllà de la seva pròpia família.
Per tant, algunes dones també tenen por que l'amistat es pugui convertir en amor.
Podeu llegir molt sobre això als mitjans de comunicació, que les dones poden ser geloses i no volen renunciar als seus marits a una altra dona bella.
Això també sovint té a veure amb els diners, perquè després es queden enrere, sense més ingressos.
Com ho sabem, d'homes amb una concubina de Mia Noy'
Aleshores es dividirà el panorama econòmic i, de vegades, se n'afegirà un de petit, que també ha de compartir, amb el pastís.
Perquè el flux de diners es redueixi o s'aturi completament.
Perquè aquestes dones tornin a recaure, i la família torni a ser la seva única ajuda social.
Tots coneixem l'exemple que els nens paguen per la seva vella mare, perquè ja no pot cobrar ingressos i no tenen més disposicions parentals a Tailàndia, com ara AOW.
Segons la capacitat, els pares es paguen individualment.
Una cosa que els Països Baixos també sabien fa uns 100 anys, i potser de nou en el futur.
Allà també veiem que el desglossament de les cures es transmet als nens.
Així que aquí tenen la llei de participació durant segles, que ara s'aplica als Països Baixos.
La pobresa uneix la gent, i en qui millor confiar que la teva pròpia sang.

Estranger

Interessant pregunta del lector. O pregunta de vida.

Entre els coneguts tailandesos, n'hi ha alguns que coneixen amistats properes.
a través de gruixuts i prims per dir-ho així.
Però és com amb nosaltres, només tens uns quants amics de veritat com a molt.

És diferent entre farang i tailandès. Només he tingut un sol amic tailandès en 20 anys.
I fins i tot, d'una banda hi ha oportunisme. Així que aquesta amistat no és tan justa.

No és tan difícil respondre aquesta pregunta. El mateix fa 50 anys als Països Baixos. No podríeu seure a una terrassa amb els vostres amics del vostre poble mentre estaveu casat? GR. Marcel

Crec que té a veure amb l'entorn en què hom va créixer o va acabar en una etapa posterior. Ara tinc dos fills graduats i treballadors que van néixer i es van criar a Tailàndia. Un ara està casat amb una dona xinesa tailandesa. I us puc assegurar que tots dos tenen molts amics i amigues tailandeses, sobretot vells companys de classe.

Els tailandesos tenen dificultats per unir-se. El que importa és la família i els vincles de sang. Per tant, molts tailandesos es troben bastant sols al meu entendre. Són amics de Thainess, és a dir, tenen una mena de sensació de bany calent amb els seus companys tailandesos, encara que això també sembla que va disminuint. Ja veus que comencen a formar grups d'amics i clubs, sobretot a les classes mitjanes i altes. Tanmateix, també hi ha molta competència mútua i gelosia.
A les classes baixes tenen amics i amigues, diuen "l'estimo com una germana o ell com un germà" però uns mesos després no recorden de qui parles.
M'encanta Tailàndia, però en part per raons com aquesta, m'alegro de no ser tailandès. Va experimentar diverses vegades que la gent era enganyada pels seus anomenats millors amics, normalment amb diners.