Pregunta del lector: registrar el matrimoni a Tailàndia?

La teva dona només perdrà la seva nacionalitat tailandesa si ho ha sol·licitat al govern tailandès. No crec que molta gent ho faci i, si ho fa, sovint és perquè sinó no poden assumir una altra nacionalitat.

Em posaria en contacte tant amb l'ambaixada tailandesa als Països Baixos com amb l'ambaixada holandesa a Bangkok. Tot i que normalment és al revés (registreu el matrimoni tailandès a NL en lloc del matrimoni holandès a Tailàndia), no seràs el primer i et poden dir exactament què has de fer. Probablement (en realitat 1% segur) els documents holandesos hauran de ser traduïts a l'anglès (als Països Baixos) i legalitzats (per l'ambaixada holandesa) i després traduïts de nou al tailandès i legalitzats (pel Ministeri d'Afers Exteriors tailandès). .

Tot costa temps i diners, però és així.

La doble nacionalitat no és cap problema. La teva dona seria prudent que sol·liciti una targeta d'identificació als Països Baixos, a més d'un passaport. A continuació, pot utilitzar el seu passaport tailandès + la targeta d'identificació holandesa quan surti de Tailàndia cap als Països Baixos. I utilitzeu els Països Baixos des del seu passaport holandès.
Aleshores es pot quedar a Tailàndia el temps que vulgui i això li estalvia 2.000 TBH en els costos de sortida/reentrada.
La meva xicota fa anys que ho fa.

Tailàndia no fa cap problema de doble nacionalitat i revocarà la nacionalitat tailandesa si se sol·licita.

Hola Bacus,

Com et pots casar als dos països?
Si ja estàs casat als Països Baixos, encara has de portar els documents que afirmen que no estàs casat pel que fa a l'estat civil. O pots tornar a casar-te si ja estàs casat?

Si us caseu als Països Baixos, algú sap quant de temps triga a obtenir el certificat de matrimoni (possiblement internacional). Això són mesos de feina o dies de feina?

Si llegeixo tot així i la meva xicota / dona es queda als Països Baixos, llavors el més òbvia és casar-se als Països Baixos. Perquè amb el certificat de matrimoni també és vàlid legalment a Bèlgica o Alemanya. És això correcte? BVD

Benvolgut Tjamuk,

Una dona casada amb un holandès tampoc no va perdre els seus drets en el passat, després de registrar aquest matrimoni a Tailàndia. Aquí estàs fent una fal·làcia confonent la paraula matrimoni amb el concepte de nacionalitat. Per tant, la teva filla pot continuar comprant terrenys addicionals. No va perdre la seva nacionalitat tailandesa pel seu matrimoni amb un farang. Ni tan sols registrant aquest matrimoni a Tailàndia. A menys que ella mateixa renunciés a la seva nacionalitat tailandesa.

Pel que fa a la germana del teu veí que s'ha casat amb un japonès: ha comprat un terreny i el posa a nom dels fills del veí. En resum: una tieta compra terres per als seus nebots/nebodes. Què té a veure això amb el seu matrimoni amb un japonès??? Només té molta simpatia per aquests nens!

La pregunta de Frans és si la seva dona tindrà problemes després si registren el seu matrimoni a Tailàndia? Respon aquesta pregunta amb una contrapregunta sobre la utilitat del registre. Crec que el mateix Frans decideix què té sentit per a ell.

Pel que fa al fet de tenir una doble nacionalitat, és cert que la seva possessió no s'acabarà aviat: això no és en absolut la qüestió. S'està discutint el registre de la doble nacionalitat. Tenir una doble nacionalitat continua, per exemple, per naixement. O a través de cursos i exàmens i obtenint un passaport holandès. El que canvia és que un municipi ja no inscriu les dues nacionalitats en el registre de naixement resp. GBA. Es demanarà a algú que triï. Però conserven els dos passaports/nacionalitats. Així és, i no d'una altra manera. A més, encara no està tan lluny.

Propietat de la terra a Tailàndia per un tailandès casat amb un estranger

Durant les últimes setmanes hi ha hagut molt debat sobre la validesa dels drets de propietat de la terra dels nacionals tailandesos que estan casats amb estrangers. La controvèrsia neix de les afirmacions que qualsevol nacional tailandès que estigui casat amb estrangers serà controlat per les autoritats del Departament de Terres. Això es deu al fet que el seu dret a la propietat de la seva pròpia llar pot quedar nul si es considera com a candidat del seu cònjuge estranger. Això es demostraria que és el cas si el nacional tailandès no pot demostrar que té prou fons sota el seu control per a la compra.

Història de les lleis de propietat per a cònjuges estrangers

Per donar una mica de context a aquesta noció, quan un cònjuge tailandès compra una propietat a Tailàndia, la parella ha de presentar una declaració escrita conjunta al Departament de Terres indicant que els diners per a la compra són la "propietat separada" o la "propietat personal" del Nacional tailandès, tal com es defineix al Codi Civil i Comercial tailandès. Això, en essència, significa que el cònjuge estranger no tindria cap dret o reclamació futura sobre aquesta propietat. Aquesta regulació, de fet, està en vigor des de l'any 1999 on es va emetre una Carta de Declaració pel Ministeri de l'Interior i, per tant, no és del tot una revelació. Molts estrangers d'aquí que estan casats amb nacionals tailandesos són molt conscients d'aquest requisit.
Normalment, tots els béns adquirits per un marit i una dona després del matrimoni es consideren "propietat matrimonial" o "propietat de la comunitat" i, en general, es repartirien a parts iguals entre el marit i la dona en cas de mort o divorci. Tanmateix, els regals a un cònjuge es consideren "propietat separada" del cònjuge. De nou, aquí és ben sabut que la compra d'una propietat es considera la "propietat separada" o la "propietat personal" del cònjuge tailandès. Això no és tan inusual donat el cas que els estrangers, excepte en determinades condicions, no poden posseir terres a Tailàndia.

Tema en disputa

Així doncs, sent aquest el cas, la pregunta segueix sent. Atès que es considera un regal al cònjuge tailandès, semblaria difícil per a les autoritats afirmar que els diners utilitzats per a la compra de la propietat es van lliurar al cònjuge tailandès com a candidat. Sembla poc pràctic per a qualsevol oficial d'un país determinar si aquests fons es van donar com a regal o enganyosament per tal de posseir propietats.

Excepcions a la propietat dels estrangers

La norma que preveu la propietat total de la terra per part del cònjuge tailandès s'aplica a tots els cònjuges o estrangers tailandesos, fins i tot si el matrimoni es va produir en un altre país o si el matrimoni és de dret.
La regla, però, només s'aplica a la terra i hi ha diverses excepcions a aquesta regla:
•Els estrangers poden ser propietaris dels edificis i estructures físiques del terreny. Això vol dir que si un cònjuge tailandès i un estranger compren un terreny amb una casa, la parella podria treballar amb un advocat per donar els drets de l'estranger a la casa;
•Els estrangers poden tenir fins a un 49% dels drets de propietat lliure de condominis sempre que es compleixin diversos requisits; i
•Un estranger pot tenir interessos en la terra mitjançant l'ús d'una sèrie d'instruments registrats, com ara arrendaments, superfícies o usdefruits, segons correspongui.

Justificació jurídica d'aquesta Llei

Una vegada més, la justificació d'aquesta norma que garanteix que els cònjuges tailandesos posseeixen el 100% de la terra existeix perquè els estrangers no poden ser propietaris generals de terres a Tailàndia. Hi ha un cert grau de xenofòbia a Tailàndia pel que fa als drets de propietat de la terra. Aquest aspecte no es discuteix aquí, ja que no és estrany que les nacions en desenvolupament com Tailàndia siguin protectores dels seus drets a la terra. La qüestió, però, rau en el dret nacionalista bàsic d'un ciutadà tailandès a posseir propietats al seu propi país malgrat amb qui vulgui casar-se.
Com que se suposa que el matrimoni és una unió de dues persones, no és pràctic suggerir que un cònjuge no pot causar beneficis a l'altre, ja que pot semblar com si actuessin com a candidat. De fet, la llei de Tailàndia, tant al Codi Civil i Comercial com al Codi de la Terra, permet i reconeix el concepte de regals a un cònjuge. Qualsevol noció que repudi aquest dret només es pot trobar en circumstàncies excepcionals com, per exemple, casos d'enriquiment indegut. No obstant això, l'obligatorietat de signar la carta de declaració a l'Oficina de Terres indicant que la propietat pertany íntegrament al nacional tailandès dificultaria, en qualsevol cas, la prova d'aquests casos. Sembla que al final del dia, el nacional tailandès encara serà propietari de la terra. Com que les autoritats ja s'han pres mesures importants per garantir que això sigui així, sembla que l'esperit del Codi de la Terra tailandès no s'ha eludit de cap manera si un tailandès casat amb un estranger volgués comprar un propietat amb fons donats pel seu cònjuge.