Wan Di Wan Mai Di: Noi (Part 1)

Chris descriu regularment les seves experiències al seu Soi a Bangkok, de vegades bé, de vegades menys. Tot això sota el títol Wan Di Wan Mai Di (WDWMD), o Good Times, Bad Times (la sèrie preferida de la seva mare a Eindhoven). 

Noi

Estic 100% segur que si la meva veïna Noi visqués als Països Baixos, seria tractada i/o supervisada per diverses agències governamentals. El metge de capçalera i la reestructuració del deute són dos d'ells. Ara jo mateix estic bastant boig per poder tenir alguna cosa. I també en el passat he viscut el necessari amb els veïns.

En un dels llocs on vaig viure als Països Baixos (no esmentaré el nom) vaig viure al costat d'una família (holandès, alemanya, un fill i una filla) que en un primer moment (i fins i tot en segon) semblava normal. . Però les aparences enganyen.

Durant les vacances d'estiu sempre anava a Suïssa amb el seu fill i la seva filla, on s'estava unes 5 a 6 setmanes en una mena de comuna religiosa, diguem la secta. Encara recordo un any en què va anar abans de l'inici de les vacances d'estiu i els seus fills que encara estaven a primària van haver de viatjar sols a Suïssa amb tren. Mai va explicar el que va passar allà, però els nens van tornar amb històries estranyes: rituals d'iniciació tenyits sexualment, gairebé sense homes sinó moltes dones, tortures d'animals. T'estalviaré els detalls. El pare es va quedar a casa i, mentrestant, es va divertir amb una altra dona més jove que era la seva col·lega. Junts visitaven regularment clubs SM. Ho sé perquè una vegada el veí em va preguntar si volia venir. Bé no. Tampoc em va molestar tan agradablement.

Els veïns es van divorciar i els nens de l'institut es van quedar (al seu desig, crec) amb el pare. En resum, amb el temps vaig tenir la impressió que el pare estava abusant sexualment de la seva filla. Finalment vaig trucar al metge confidencial de la meva zona que ja havia rebut diverses trucades sobre els meus veïns. Però: la família ja havia canviat de metge de capçalera dues vegades (i l'actual no va poder confirmar la història) i el pare treballava en un alt càrrec a la justícia. En resum: podria passar una estona abans de prendre una acció efectiva. Els nens van ser les víctimes.

Al meu soi de Bangkok, el barri resol el cas de Noi mateix. Això també és necessari si no hi ha ajuda professional disponible. El seu major problema és l'addicció als jocs d'atzar i, lligada a això, el préstec de diners en moltes persones i una manca de diners crònica, en realitat diària. Juntat amb una mentalitat més aviat mandrosa que cansada, això és una barreja desastrosa. Ha pactat amb diverses persones de l'edifici pagar part del préstec cada dia, però sovint no pot complir la seva promesa. La meva dona i jo fa temps que no li prestem diners. Per descomptat, som els "gossos mossegats" i ella no deixa d'enviar centenars de missatges LINE a altres residents del mal que estem.

Quan la meva dona va veure alguns d'aquests missatges al telèfon mòbil d'un altre resident fa unes tres setmanes, el soi, que ja és petit, era massa petit. La meva dona va aixecar la veu al soi i va deixar clar a la Noi, que estava asseguda davant la porta del seu condominio, que això no li agrada, que és una "maduixa" (que sembla ser un terme per a una mala; estrany per als holandesos) i que –si té alguna cosa a dir sobre ella o sobre mi– ho pot fer directament. Té el número de mòbil de la meva dona.

Des del dia d'aquest xoc, Noi no ha sortit de casa. S'ha tancat al seu apartament. A la meva dona li agrada així. Cada matí truca a un conductor de taxi de ciclomotor que es va fer amiga per portar-li l'esmorzar del 7-Eleven. Sol dinar i sopar amb dos homes diferents que no només li porten menjar, sinó també el seu semen i els seus diners. El dinar és amb un mecànic de recollida (casat) de l'empresa Isuzu, el sopar amb un empresari independent (per descomptat també casat) en informàtica i complements. Juguen a l'heroi masclista, en Noi compta els diners. Però en lloc de pagar immediatament els seus creditors, utilitza una part important dels diners per comprar bitllets de loteria estatal. O, quan és fosc, agafa un taxi que la porta a un dels casinos il·legals de la zona amb la il·lusió que aquest és el seu màxim dia de sort. Després de quatre anys ho sé millor. Només està baixant.