Jesuïtes a Siam: 1687
En benefici de la meva tesi, tornava a estar treballant a la biblioteca universitària d'Amsterdam, quan la meva mirada va caure en un títol molt intrigant d'un llibre molt antic per als tailandesos:
VOYAGE DE SIAM DES PERES JESUITES, Envoyés par le Roy […] avec leurs observations astronomiques et leurs remarques de physique, de geographie, d'hydrographie et d'histoire. Amsterdam, 1687.
Per descomptat, ho havia de saber per mi mateix i vaig fer que el llibre fos desenterrat de les col·leccions especials i el vaig posar a disposició per a la meva inspecció. Òbviament, no podeu portar-vos a casa un llibre tan antic, encara que només per evitar la temptació de retallar els gravats del llibre, emmarcar-los i vendre-los individualment a l'Oudemanhuispoort!
El llibre va ser escrit per un dels pares dels viatgers, anomenat Guy Tachart, i descriu el viatge que la companyia fa en nom del Rei Sol des de Brest passant pel Cap de Bona Esperança i Bantam (Java) fins a l'aleshores capital de Siam, que va diu porta el nom de Cung Si Aya Tha Ya. Això ens porta de nou a un territori conegut. En aquesta capital es troben a la cort siamesa amb el portuguès Constantin Phaulkon, que s'havia familiaritzat amb el llavors rei i tenia el càrrec de primer ministre, un home molt poderós. Els Pares aviat van comprendre que no serien capaços d'aconseguir gran cosa, i n'hi havia prou amb tenir els ulls i les orelles ocupades i aprendre el màxim possible sobre les maneres, els costums i les creences religioses dels siamesos. Per tant, Guy informa àmpliament sobre això i és divertit llegir a quines observacions van arribar, especialment en el camp de la religió. Aquí teniu uns quants anuncis destacats.
Segons Guy, la seva religió mostra tantes similituds amb la fe catòlica (per descomptat, l'única fe veritable per a ell i els seus pares) que és gairebé inevitable que l'evangeli també es revelés als siamesos fa molt de temps, però que va ser alterat i corromput al llarg del temps per la ignorància i pels seus sacerdots. Un bon exemple de l'antiga conversió dels jesuïtes i deriva d'incorporació!
Els siamesos creuen en un Déu que és un ésser perfecte, compost de cos i esperit, que ajuda les persones donant-los una llei, orientant-los com viure bé, ensenyant-los la veritable religió i ensenyant-los les ciències necessàries. Guy també assenyala que els siamesos no estan realment interessats en cap ciència i que només tenen curiositat per saber què els depararà el futur: per això consulten astròlegs i practiquen tota mena d'altres supersticions.
Església del Sant Rosari a la riba del riu Chao Phraya a Bangkok (1887) - (Wild Alaska Ken / Shutterstock.com)
La felicitat del seu Déu no és perfecta fins que mor sense haver tornat a néixer, perquè llavors ja no és objecte de desgràcies i misèries. Els homes també poden esdevenir Déu, però només després d'un temps considerable, perquè primer han d'haver assolit la virtut perfecta. Ara està clar que Guy parla de Buda, però el curiós és que aquest nom no es troba a tot el llibre! Una omissió desconcertant, o hi ha una broma jesuïta darrere?
Segons Guy, anomenen el seu déu Sommonokhodom, i explica algunes coses més interessants sobre aquest personatge, però això seria anar massa lluny aquí. Explica per què és molt poc probable que el cristianisme s'assentés en aquell país: els siamesos abominen la creu de Crist perquè si hagués estat un home just, la seva justícia i bondat l'haurien protegit d'aquest horrible càstig que va haver de suportar i contra ell. la fúria dels seus enemics.
Els siamesos creuen que el cel i la terra no van ser creats, sinó que van existir eternament i no tindran fi. La terra és plana i quadrada, flota sobre l'oceà i està envoltada per una paret extremadament forta i meravellosament alta. Hi ha un cel i un infern per servir com a recompensa o càstig temporal per als éssers mereixedors fins que tornin a reencarnar-se. Els seus sacerdots són considerats com autèntics imitadors de Déu, que tenen poc a veure amb el món. Mai saluden un laic, ni tan sols el mateix rei. Els principals manaments per als laics són:
- adorar Déu i la seva Paraula, a més dels seus sacerdots i monjos;
- no robar;
- no mentir i enganyar;
- no beure alcohol;
- no matar éssers vius (persones i animals);
- no cometre adulteri;
- dejuni durant les vacances;
- no treballar aquells dies.
Si compares aquesta llista amb els deu manaments, sorprendràs trobaràs a faltar el manament d'honrar el teu pare i la teva mare, que és un fet sòlid a la cultura tailandesa. A part d'això, és bastant similar, excepte per l'alcohol, és clar. Això també és obvi, perquè la gran majoria d'aquests manaments provenen del fet que l'home és un ésser social, un animal de ramat amb una moral associada. No necessites gens un déu per idear-ho i prescriure-ho.
Encara més divertit que mirar una altra cultura amb les teves pròpies ulleres és veure una altra cultura a través dels ulls d'algú d'una altra cultura i/o d'una època completament diferent (que equival a aproximadament el mateix)!
- Missatge republicatt -
Gràcies per compartir la teva troballa, Pete. Molt interessant! El text d'un llibre com aquest no ha estat digitalitzat per la biblioteca per fer-lo més disponible?
El llibre s'ha digitalitzat i està disponible gratuïtament a https://books.google.be/books?id=vZMOAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=nl&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
Es pot trobar una traducció al neerlandès del llibre a: https://goo.gl/3X7CYJ
Interessant article! Uns quants afegits.
Constantin Phaulkon era grec, no portuguès. Va ser executat el juny de 1688 juntament amb els seus seguidors i el príncep hereu siamés mentre el seu patró, el rei Narai, estava morint. Els èxits al tron a Siam eren sovint assumptes sagnants.
Això és el que va dir l'abbé de Choisy, que va formar part d'una visita diplomàtica a Siam, l'any 1685 sobre Phaulkon (de: Mémoires pour servir à l'histoire de Louis XIV, 1983:150)[
“Era un dels que més enginy, liberalitat, magnificència, intrepidesa tenia al món i estava ple de grans projectes, però potser només volia tenir tropes franceses per intentar fer-se rei després de la mort del seu mestre, que veia imminent. Era orgullós, cruel, implacable i amb una ambició desmesurada. Donava suport a la religió cristiana perquè el podia donar suport; però mai no hauria confiat en ell en coses en què no estigués implicat el seu propi progrés"
Sommonokhodom és probablement la corrupció de Sramanan Gautama ("l'ascètic Gautama"). El Buda té molts noms. Al segle XVII, la paraula "budisme" encara no havia arribat a Europa. En tailandès, el Buda s'anomena, per descomptat, phráphoéttáchâo.
Els viatgers europeus de l'època gairebé tots creien que Buda era un déu. Tot i que ho podeu imaginar des d'una visió superficial, no parla de les idees, la minuciositat i els poders intel·lectuals d'aquests jesuïtes. Sens dubte, els siamesos trobaven la fe cristiana igualment supersticiosa en la qual tenien raó.
Una "broma dels jesuïtes" és un terme pejoratiu utilitzat pels seus oponents per a la destresa que havia de mostrar l'ordre caigut per poder proclamar allò que consideraven una veritat sincera que no estava d'acord amb la (aleshores) tirania ortodoxa romana, només per evitar una forta censura i repressió. Aquest terme també s'ha utilitzat a l'article del blog per a una sospita injustificada perquè, com ja va indicar Tino Kuis:
A 'Buddhism and Science: A Guide for the Perplexed', University of Chicago Press, 2009, autor Donald S. Lopez Jr. és així: "El pare Tachard té això a dir sobre el Buda, a qui es refereix com Sommonokhodom, la seva interpretació de la pronunciació tailandesa de l'epítet del Buda, Śramaņa Gautama, l'ascètic Gautama:" (La següent cita en anglès es correspon aproximadament amb la versió en línia en francès de l'informe jesuïta discutit, enllaçat per 'Marc'.)
La transliteració 'Gautama' (en sànscrit complet: Siddhārtha Gautama, o en pali: Siddhattha Gotama) és més moderna que 'khodom', però certament per als que no parlen anglès condueix a una pronunciació menys tailandesa d'aquest nom personal. Com que hi hauria diversos Budes en els ensenyaments budistes, era natural que el jesuïta es referís al més famós, glorificat com una quasi-deïtat, pel seu nom personal i (per cortesia o per distingir-lo de qualsevol homònim) dels seus títols. Tot i que el Nou Testament només coneix 1 Salvador, un marcià objectiu i escrupolós que mai va escoltar el terme "cristianisme" no descriuria "el Crist", sinó simplement "Senyor Jesús".
Gràcies per l'addició Tino. Constantine Phaulkon era realment grec. El seu nom en grec és Κωσταντής Γεράκης o Konstantinos Gerakis. Gerakis significa falcó en anglès i, per tant, falcó en holandès. Mai vaig entendre per què el seu nom grec es va traduir a l'anglès a Siam.
Les meves disculpes per la traducció incorrecta del nom grec de Constantine Phaulkon, que hauria de ser Κωνσταντῖνος Γεράκης. Per cert, el rei Narai havia conferit a Constantine Phaulkon el títol de Chao Phraya Wichayen (เจ้าพระยาวิชาเยนทร์).
aquest article ve com caigut del cel, per mantenir-se amb estil. Estic recopilant material sobre el lloc del cristianisme al Nepal. Sé que els jesuïtes van fer molt al voltant del terratrèmol del 2015, però que algunes confessions protestants són molt insistentes a l'hora de proclamar la seva visió Viu-ho tu mateix. Tota la informació és benvinguda.
Gràcies per compartir-ho, sempre m'agrada veure una visió diferent d'un país. També gràcies a Tino per més comentaris.
Ara que Phaulkon, tenia una dona amb sang portuguesa mixta Maria Guyomar de Pinha, després de la mort del seu marit es va convertir en esclava a la cuina reial. La seva influència en la cuina tailandesa és enorme, perquè gairebé totes les postres tradicionals tailandeses són d'origen portuguès i introduïdes per ella.
no aquests missioners també van fundar el krk a Ayutthaya? Sant Josep?
Per a les persones interessades en la història de Siam, White Lotus, que es troba a Hua Yai, ha publicat moltes reimpressions de llibres interessants sobre Siam, sovint també traduïts a l'anglès.
Els llibres en traducció que ha publicat White Lotus són, entre d'altres, de mi.
Per mantenir-se d'ànim: un altre curiós punt de vista cristià sobre el país es pot trobar en una d'aquestes traduccions a l'anglès: Description of the Thai Kingdom o Siam. Tailàndia sota el rei Mongkut, de mossèn Jean-Baptiste Pallegoix, publicat el 1854. És la millor descripció de costums i costums a Siam abans de l'arribada de la gran modernització sota SM el Rei Chulalongkorn.
FH Turpin, A History of the Kingdom of Siam up to 1770, publicat el 1771, és un altre relat important de la història primerenca, segons la nostra percepció occidental, és clar.
GF de Marini i el seu A New and Interesting Description of the Lao Kingdom, un altre missioner, es va publicar el 1663. També es tracta dels talapoi o monjos i de la llengua.
Una descripció exhaustiva de l'Isan és d'Etienne Aymonier, Isan Travels. Economia del nord-est de Tailàndia el 1883-1884, publicat per primera vegada el 1895 i el 1872 amb desenes de mapes i noms de llocs molt detallats.
Fascinant i especial. El cristianisme i el budisme tenen moltes similituds. He estat visitant Tailàndia cada any des del 2003, els primers deu anys en nom d'una fundació. Em vaig quedar principalment als pobles del districte de Pai. Vaig conèixer molts monjos de parla anglesa i, per tant, vaig poder mirar entre bastidors del budisme tailandès. Els jesuïtes segurament haurien vist llavors que els budistes no adoptaran cap altra fe. Això és diferent entre les tribus del nord de Tailàndia. La gent d'allà és animista i l'església protestant hi és especialment activa. Volia que aquestes esglésies i els seus predicadors es quedessin a casa. Els jesuïtes ho van entendre, però els cristians d'avui no. Però segueix sent una bona aportació, gràcies a Piet.
Les darreres vegades que vaig passar per Pai (província de Chiang Mai), vaig veure dones musulmanes vestides de negre amb un ciclomotor; Sembla que hi ha una comunitat agradable just a l'oest. A Chai Prakan hi ha un temple xintoista una mica xinès. A la província de Chiang Rai vaig visitar diverses vegades un temple xinès i també hi ha esglésies cristianes catòliques al nord.
L'animisme és profundament característic de tota Tailàndia (excepte potser les províncies frontereres amb Malàisia amb predominantment musulmans): per a molts tailandesos, el budisme Theravada és una salsa rica en estatus que difícilment es posa en pràctica fora del tractament dels monjos. També, per exemple, els pals predictors de futur que tremolen a l'aigua, les benediccions de la casa dels monjos, la casa fantasma i el 'lak muang' (pal del penis urbà) són animistes. Quan els cristians reclamaven els arbres de Nadal, els budistes han acceptat l'animisme, però normalment sense intentar emmarcar-lo en ensenyaments budistes ni debilitar-lo.
Les últimes vegades que vaig passar per Pai (província de Chiang Mai), vaig veure dones musulmanes amb vel totalment negre en un ciclomotor; Sembla que hi ha una comunitat agradable just a l'oest. A Chai Prakan hi ha un temple xintoista xinès. A la província de Chiang Rai vaig visitar un temple a intervals d'anys, on no puc determinar si la formació monàstica de nois pobres d'origen xinès és principalment una obra social o un seminari disfressat. Molt abans que s'erigís un Buda enorme als terrenys del temple, m'havia adonat de les cridaneres esvàstiques (rodes que giren que simbolitzen el canvi i la recurrència eterna) a sobre de les entrades i als terrats. També hi ha esglésies cristianes catòliques al nord. Les nombroses "tribus dels turons" animiste amb prou feines van ser acceptades per les religions principals.
L'animisme és profundament característic de tota Tailàndia (excepte potser les províncies frontereres amb Malàisia amb predominantment musulmans): per a molts tailandesos, el budisme Theravada és una salsa rica en estatus que gairebé no es practica fora del suport al "què" i el tractament dels monjos. També, per exemple, els pals predictors de futur que tremolen a l'aigua, les benediccions de la casa dels monjos, la casa fantasma i el 'lak muang' (pal del penis urbà) són animistes. Quan els cristians reclamaven els arbres de Nadal, els budistes han acceptat l'animisme, però normalment sense intentar emmarcar-lo en ensenyaments budistes ni debilitar-lo.
Molt bona troballa i gràcies per compartir el contingut. Mentre buscava un altre llibre també em vaig trobar amb aquest:
http://www.dcothai.com/product_info.php?cPath=46&products_id=1152
Podria ser la traducció del mateix llibre?
grtz Will
Bona història, felicitacions. A més: l'orde dels jesuïtes certament no era pobre, com ho demostra el viatge descrit a Siam. A l'Edat Mitjana, l'Església Catòlica i sobretot els jesuïtes utilitzaven com a monograma les Lletres IHS i encara el podeu trobar a les façanes de les esglésies, les cartes de pregària i els altars. El fundador de l'orde dels jesuïtes, Ignasi de Loiola, va escollir les lletres IHS com a segell. Les explicacions que s'utilitzen actualment per a aquestes cartes són Isem Habemus Socium (Tenim Jesús com a company).Era un ordre ric, si no molt ric, i per tant les lletres IHS també es van traduir com Iesuitae Habent Satis (els jesuïtes en tenen prou) o com Iesuitae Hominum Seductorres (els jesuïtes són els seductors dels homes)
IHS és una abreviatura en lletres llatines de l'ortografia grega de Jesús, només aquest nom sense més preàmbuls. A causa de la flexió, IHM (acusatiu) i IHV (genitiu, datiu) també apareixen als textos. La conversió grecollatina és força complexa perquè a causa d'una transliteració només parcialment 'modernitzada' al llarg de l'Edat Mitjana, l'origen de l'IHS ja no era clarament reconeixible, de manera que van sorgir tota mena d'"explicacions" sense sentit entre els mig- i ignorants, per exemple 'Iesus Hominum Salvator (Jesús Salvador de l'home).
El franciscà Bernardinus de Siena (1380-1444) ja havia difós àmpliament la grafia 'IHS'. L'orde dels jesuïtes, que només es va fundar l'any 1534, es va inspirar principalment en el model Jesús, d'aquí el seu nom. El seu cofundador Ignasi de Loiola (1491-1556) va conèixer sens dubte els veritables orígens de l'IHS. Així que aquest simbolisme era evident per a ell i els seus seguidors. Com a resultat, IHS es va convertir en el típic dels jesuïtes.
L'orde dels jesuïtes va escriure "pobresa" a la seva regla (la llista de deures) i per tant és l'anomenat "ordre dels pobres". No els membres sinó l'orde podrien tenir possessions. Hi havia moltes anomenades "ordres riques" els membres dels quals podien tenir possessions personals. Tanmateix, tots els jesuïtes eren sacerdots de ple dret, que eren, per tant, molt més educats que els monjos de la majoria d'altres ordes. Això en si mateix comporta contactes més intensius a les classes superiors. A més, com que els jesuïtes també impartien una bona educació a la seva pròpia regió, la seva activitat més important al costat del treball missioner (i en els primers dies la cura dels malalts), molts dels benestants havien estudiat ells mateixos en un col·legi jesuïta. Aquests "centres millors" van proporcionar regularment a l'ordre un suport considerable, per la qual cosa no és d'estranyar que es va fer més ric que les altres ordres dels pobres. Però la riquesa en relació al nombre de membres sovint era molt més alta en les ordres riques.
Es va convertir en una ordre molt controvertida perquè es va lliurar una lluita de poder de llarga durada al voltant de l'Església catòlica: els governants seculars catòlics d'Europa occidental contra el Papa, que podia comptar amb els jesuïtes. Aleshores, els malvats van fer un mal ús deliberat de l'origen irreconeixible de l'IHS per desacreditar i burlar-se de l'ordre com Joseph Jongen anteriorment. El 1773 el papa es va veure obligat a retirar el seu suport principal, però fora d'Europa occidental aquell ordre papal va ser ignorat i l'ordre va continuar existint; després de la Revolució Francesa fou refundada oficialment pel papa (1814).
A causa de l'associació Jesuïtes/IHS, l'IHS amb prou feines s'havia utilitzat fora d'ells, però l'actual papa, Francesc, sí que té l'IHS al seu escut. Sospito que fa referència a Bernardí de Siena.
Correcció: La meva darrera frase es basava en el nom de papa escollit, que es podria esperar d'un franciscà. Tanmateix, s'havia unit a l'orde dels jesuïtes el 1958, convertint-lo en el primer jesuïta a esdevenir papa.
Benvolgut Jef: "Els calumniadors van abusar deliberadament de l'antic origen irreconeixible d'IHS, per desacreditar i burlar-se de l'ordre com Joseph Jongen anteriorment", escriviu literalment. Fins i tot un ateu no es burla, ni vol ofendre ningú, cosa que tu em fas.
L'actual Papa és un jesuïta
No sé res millor que IHS és una abreviatura d'In Hoc Signo (en aquest signe).
Una vegada vaig aprendre a l'escola que IHS significa IeHSus, però també ichthus, el peix en grec antic i el símbol de Crist als primers segles.
Per als interessats, hauríeu de llegir el que està escrit en el jurament que fan els jesuïtes abans de fer-se soci i unir-se.
A Internet hi ha el Jurament dels Jesuïtes. Gaudeix de la lectura.