Una carta de Somyot Pruksakasemsuk
A la tarda m'assec a la meva cel·la. El llum està encès, els altres presoners dormen i jo estic assegut sol, arreplegat contra la paret. Penso en l'època anterior al meu empresonament quan vaig escriure articles per a la revista Voice of Taksin, de la qual n'era editor i editor. Va ser un treball dur, però va valdre la pena, 30.000 exemplars s'imprimien i es venien cada quinze dies. Els lectors ho esperaven amb interès i sovint es va convertir en objecte de discussió i comentaris polítics. Alguns articles eren autèntics focs artificials, els mitjans de comunicació tailandesos i l'elit conservadora els consideraven difamatoris de la monarquia tailandesa.
Aquestes denúncies van augmentar la reputació de la revista, ja que van ressonar entre els lectors que en aquell moment lluitaven per la llibertat política i la democràcia.
Entre 1992 i 2005 vaig treballar en la millora de les condicions laborals al centre de Tailàndia. Vaig conèixer bé les penúries, el patiment i la desesperació dels treballadors de les fàbriques i l'explotació dels seus empresaris. Aquestes condicions vergonyoses van ser el resultat d'un creixement desenfrenat de la indústria en la recerca d'augments de beneficis. La bretxa d'ingressos entre rics i pobres va créixer en conseqüència. Dedico molt de temps i energia a lluitar per millors condicions laborals, el dret a bons salaris i el respecte dels treballadors. Després d'anys de lluita, les condicions han millorat, però encara no compleixen els estàndards internacionals.
L'any 2008 em van demanar que participés en el moviment de camisa vermella emergent, el Front Unit per a la Democràcia contra la Dictadura (UDD) al nord de Tailàndia. Les manifestacions de la camisa vermella eren petites en aquell moment, però això va canviar amb l'arribada del nou govern dels demòcrates d'Abhisit Vijjajiva el 2008. Els demòcrates van trobar suport al moviment de la camisa groga, que era molt conservador i reialista.
Els nostres esforços continuats van portar a una gran manifestació a Chiang Mai el setembre de 2012 amb més de 10.000 persones. Van exigir l'alliberament dels presos polítics de la UDD que havien estat detinguts en la brutal repressió de les manifestacions de Camisa Vermella d'abril-maig de 2010.
El 2009, les samarretes vermelles encara no s'organitzaven a les províncies del sud de Tailàndia. En aquell moment vaig rebre una invitació per a la inauguració d'un monument en memòria de la tragèdia del tanc vermell a la província sud de Phattalung. Aquesta tragèdia va tenir lloc a mitjans dels anys setanta. L'exèrcit tailandès va reprimir les activitats comunistes amb una força brutal, les víctimes van ser llançades des d'helicòpters o cremades vives en barrils de petroli. Vaig aprofitar aquesta oportunitat per iniciar un moviment de camisa vermella i vaig tornar moltes vegades. Els meus esforços han portat a un seminari amb més de mil participants.
L'any 2008, el moviment de la camisa vermella estava guanyant terreny a Isaan, al nord-est de Tailàndia. És la regió més pobra del país i és la base de poder del Partit Pheu Thai, amb el qual es relaciona el moviment de la camisa vermella. El 2009 vaig poder ser actiu dins d'això. Vaig participar en demostracions i seminaris al centre i l'est de Tailàndia. Aquestes activitats estaven obertes a tothom, independentment del seu origen o posició social. Es van centrar a millorar la societat tailandesa en general, i no només l'elit.
No sóc un líder popular ni un polític. No puc parlar amb les multituds. No sóc familiar. Però estic molt preocupat per les injustícies de la societat tailandesa i veig la necessitat d'una reforma. Vull formar part del moviment camisa vermella per defensar la democràcia, la igualtat, la llibertat i la justícia. El poder més alt de Tailàndia pertany al poble en conjunt. Per això vaig editar i publicar la Veu de Taksin. Va ser una font important de publicitat per al moviment de la camisa vermella. Em van acusar d'infringir la llei de lesa majestat, que va resultar en la meva detenció l'abril de 2011. Això va passar després que vaig defensar públicament la modificació d'aquesta llei. És contrari a la Convenció Internacional dels Drets Humans, de la qual també és signata Tailàndia. No em van notificar els càrrecs ni l'ordre de detenció.
He sol·licitat la fiança un total de 15 vegades, cada vegada sense
resultat. Es concedeix la llibertat sota fiança per delictes més greus i fins i tot en casos de pena capital. El procés de litigis durant anys, fins al Tribunal Suprem, és extenuant sense fiança. Un detingut viu en un espai ple de gent, la malaltia és rampant. Cada dia estic ferit i insultat. A més, no puc utilitzar els privilegis dels que gaudeixen els condemnats corrents, com ara les instal·lacions d'estudi.
Tampoc no puc demanar amnistia ni llibertat condicional perquè la presó preventiva no compta en el sistema legal tailandès. Si m'hagués de declarar culpable i implicar un altre en el meu anomenat crim, podria ser perdonat per un rei. Però això va en contra dels meus principis morals.
En la meva opinió, lesa majestat no s'hauria de regular per llei, per tant no sóc culpable. Així que si el rei m'hagués concedit el perdó i jo ho acceptés, encara seria presoner, i presoner de la meva consciència. Prefereixo continuar el meu patiment per poder lluitar contra la injustícia i l'abús de la justícia, encara que finalment seré declarat culpable, tret que mori abans.
Aixeco la mirada des de la meva cel·la. La lluna està velada, no hi ha estrelles. Penso en la meva família. Fa exactament tres anys ens vam separar. Estic orgullós que els meus fills hagin pogut anar a la universitat malgrat tot. El cel és fosc, tan fosc com el sentit moral de la societat tailandesa.
Tant de bo algun dia la llum superarà la foscor.
Font: Bangkok Post, 29 d'abril de 2014
Traduït i enviat per Tino Kuis i Alex Ouddiep
Somyot Prueksakasemsuk és un antic líder sindical i editor de The Voice of Taksin. Va ser detingut l'abril de 2011 amb càrrecs de lesa majestat (article 112 del Codi Penal) i condemnat a 23 anys de presó el 2013 de gener de 11. Està a l'espera de la resolució del recurs. en.wikipedia.org/wiki/Somyot_Prueksakasemsuk