Respecte pels pares i els avis, una part important de la vida familiar tailandesa

John i Penny / Shutterstock.com

La societat tailandesa està organitzada jeràrquicament. Això també es reflecteix en la vida familiar. Els avis i els pares estan al capdavant de la jerarquia i sempre han de ser tractats amb respecte. Aquesta estructura jeràrquica també és pràctica i evita conflictes.

Sobretot a les zones rurals de Tailàndia, les famílies són nombroses i la gent viu sota un mateix sostre, de vegades amb els seus avis. Es recomana una estructura clara. Els tailandesos estimen i fan malbé els nens, però també són força estrictes amb ells. Els nens han de conèixer el seu lloc, comportar-se amb educació i mostrar respecte. Els pares esperen que continuïn mostrant aquest comportament fins a l'edat adulta.

Els nens han de mostrar respecte als pares

Els nens tailandesos sempre són respectuosos i agraïts amb els pares. També ho troben bastant normal perquè els pares els han criat amb amor i els pares han pagat per l'educació del nen. Un insult greu als pares tailandesos és un nen que mostra falta de respecte i és desagraït. També hi ha una jerarquia basada en l'edat entre germans i germanes. El germà gran té més autoritat que un familiar més jove.

Germans i germanes a Tailàndia

També en la llengua tailandesa, es fa una distinció entre els membres de la família més grans i els més joves. Alguns exemples:
mare = mea
pare = pota
Un nen es dirigeix ​​als pares amb khun mea en pota de khun (Sra mare i senyor pare)
Un germà gran = pipi chai
Una germana gran = pipí sau
Un germà petit = nong chai
Una germana petita = no sau

Els nens donen suport econòmic als pares

Molts nens, de vegades fins i tot quan són menors d'edat, abandonen el poble del seu naixement per buscar feina a Bangkok. Però tant si es queden al camp com si es traslladen a la ciutat, una gran part del sou es destina als pares per mantenir-los econòmicament.

Queda't a casa o acolliu els pares

Finalment, la majoria de fills i/o filles tornen al seu poble natal per continuar vivint a prop dels seus pares i per cuidar-los o acollir-los si cal. Tampoc és estrany que els adults joves tailandesos continuïn vivint a casa dels seus pares, fins i tot quan tenen l'edat suficient per portar la seva pròpia vida. Les filles no surten de casa fins que es casen. Una dona soltera que viu sola serà presa de xafarderies i murmuracions. Tothom al poble dirà que no és bona i que probablement és una 'Mia Noi', segona dona o mestressa d'un home ric.

Els nens són la pensió de la gent gran tailandesa

Tailàndia no té un sistema de pensions sòlid com a occident. Per tant, els pares depenen completament del suport dels seus fills. Per tant, les residències de gent gran o les residències d'avis no són un fenomen conegut a Tailàndia. I encara que hi fossin, els nens no hi enviarien els seus pares. Consideren la cura dels pares fins a la mort com una forma d'agraïment per l'educació i l'amor que han rebut.