La vida (un poema de Chiranan Pitpreecha)
(Kaentian Street / Shutterstock.com)
Levita
=
El dolor esclata, profund, penetrant.
Els nervis bategen i es retorcen.
La suor flueix, calenta i pesada,
Enlluerna els ulls amb boira i boira.
Les siluetes canvien de lloc;
Els moviments van d'anada i tornada.
Volen fragments de vells somnis
Fins avui, i passar ràpid.
=
Aleshores les primeres paraules dolces...
I de passos esglaonats
Per vestir-se amb luxe.
Viscut vint-i-cinc anys!
=
A través de l'alegria i l'adversitat
Va aprendre tot de la mare.
Molt estimat per la mare.
Més del que les paraules poden dir.
=
Els dolors tremolen i tremolen.
Les extremitats es treuen salvatgement.
Comencen els dolors de part.
Plors de dolor, i plors.
=
La petita vida que hi havia dins meu
Delecta la meva vida.
M'omple d'alegria i esperança,
Amb somnis de delit i coratge
Perquè ara sóc mare...
-O-
Font: The South East Asia Write Anthology of Thai Short Stories and Poems. Una antologia de contes i poemes premiats. Llibres de cucs de seda, Tailàndia. Títol en anglès Life. Traduït i editat per Erik Kuijpers.
El poeta és Chiranan Pitpreecha, en tailandès Més informació พิตรปรีชา; sobre la poeta i la seva obra, mireu en un altre lloc d'aquest bloc:
De Lung Jan: https://www.thailandblog.nl/achtergrond/chiranan-pitpreecha-de-ziel-houdt-stand/
De Tino Kuis: https://www.thailandblog.nl/politiek/thaise-poezie-geboren-politieke-strijd-1/
Malauradament, encara no he pogut trobar la versió tailandesa d'aquest poema. Algunes fotos d'ella, aquí:
http://www.oknation.net/blog/print.php?id=73460
Una foto d'ella a les muntanyes amb uniforme de combat i amb una arma, temps després de 1976, quan es va unir a la guerrilla comunista amb el seu amic Seksan Prasetkul.
I després el seu nom จิระนันท์ พิตรปรีชา Chiranan Pitpreecha. Això vol dir "Alegria continuada" "Trésor de la saviesa".