Khun Chang Khun Phaen, l'èpica més famosa de la literatura tailandesa

Gairebé tots els tailandesos coneixen la tràgica història del clàssic triangle amorós entre Khun Chang, Khun Phaen i l'encantador Wanthong.

Molts poden recitar-ne parts. S'ha convertit en obres de teatre, diverses pel·lícules, sèries de televisió i adaptacions a llibres i dibuixos animats. Les cançons i els proverbis en parlen i a Suphanburi i Phichit molts carrers porten el nom de personatges d'aquesta història. El nom de Phaen atrau Tailàndia el mateix que amb nosaltres Romeo o Casanova, un gran amant o un dona, si vols.

Antecedents

Potser la història té les seves arrels en un fet real en algun moment del segle XVII. Després es va transmetre oralment i es va ampliar contínuament amb noves històries i detalls. Les companyies de teatre itinerants van representar parts de la història; arreu de Tailàndia podien comptar amb un públic entusiasta. No va ser fins a mitjans del segle XIX que la història es va escriure a la cort, el missioner Samuel Smith la va imprimir el 17, mentre que l'edició del príncep Damrong Rajanubhab és més coneguda.

El llibre ha estat magníficament traduït a l'anglès per la coneguda parella Chris Baker i Pasuk Pongpaichit amb el títol "El conte de Khun Chang Khun Phaen, la gran epopeia popular de Siam d'amor, guerra i tragèdia", i publicat per Silkworm Books (2010). ). L'edició enquadernada costa 1500 baht, però recentment ha aparegut una edició de butxaca que encara no he vist. El llibre conté extenses notes il·luminadores i molts dibuixos bonics que en conjunt proporcionen una imatge completa de totes les capes de la societat tailandesa de l'època.

Breu resum de la història

Chang, Phaen i Wanthong creixen junts a Suphanburi. Chang és un home lleig, baixet, calb, amb mala boca, però ric. En Phaen, en canvi, és pobre però guapo, valent, bo en arts marcials i màgia. Wanthong és la noia més bella de Suphanburi. Coneix en Phaen, un novell en aquell moment, durant Songkran i comencen una aventura apassionada. Chang intenta conquerir Wanthong amb els seus diners, però l'amor guanya. Phaen abandona el temple i es casa amb Wanthong.

Uns dies més tard, el rei convoca Phaen per liderar una campanya militar contra Chiang Mai. Chang aprofita la seva oportunitat. Escampa el rumor que Phaen ha caigut i, amb la mare de Wanthong i la seva riquesa com a aliats, aconsegueix capturar el reticent Wanthong. Wanthong gaudeix de la seva vida còmoda amb el seu nou marit, considerat i fidel.

Llavors Phaen torna de la seva victòria al camp de batalla amb una bella dona, Laothong, com a botí. Va a Suphanburi i reclama la seva primera dona, Wanthong. Després d'una discussió gelosa entre Laothong i Wanthong, Phaen se'n va, deixant Wanthong amb Chang. Per una ofensa, el rei pren possessió de Laothong.

Phaen torna a Suphanburi i segresta Wanthong. Viuen en solitud a la selva durant diversos anys. Quan Wanthong queda embarassada, decideixen tornar a Ayutthaya on Phaen molesta el rei demanant el retorn de Laothong. Phaen és empresonat on Wanthong té cura d'ell.

Però llavors Chang al seu torn segresta Wanthong i la porta a casa seva on dóna a llum el fill de Phaen. Se li dóna el nom de Phlai Ngam i creix com la imatge que escup del seu pare. Amb un estat d'ànim gelós, Chang intenta matar-lo deixant-lo a la jungla, que falla, i Phlai Ngam es retira a un temple.

Passen els anys en què Phlai Ngam segueix els passos del seu pare. És victoriós al camp de batalla de la guerra i l'amor. Chang no renuncia a la lluita per Wanthong. Demana al rei que reconegui definitivament a Wanthong com la seva dona. El rei convoca a Wanthong a ell i li ordena que escolliu entre els seus dos amants. Wanthong dubta, anomenant Phaen com el seu gran amor i Chang com el seu fidel protector i bon cuidador, després del qual el rei s'enfada i la condemna a ser decapitada.

Wanthong és portat al lloc d'execució. El seu fill Phlai Ngam fa un esforç màxim per suavitzar el cor del rei, el rei perdona i commuta la pena per presó. Els genets ràpids dirigits per Phlai Ngam surten immediatament del palau. Malauradament és massa tard, ja que de lluny veuen el botxí aixecar l'espasa i just quan arriba Phlai Ngam, li cau el cap a Wanthong.

Personatge de la història

La història és fascinant i variada i mai s'avorreix. S'intercala amb humor popular, escenes eròtiques, moments emotius i cruels, descripcions de festes, batalles i esdeveniments quotidians. Una història universal sobre l'amor i l'odi, la fidelitat i la infidelitat, l'enveja i la lleialtat, l'alegria i la pena. Els personatges estan extrets de la vida i es queden. Cada pàgina ofereix alguna cosa nova i interessant. Aquells a qui no li importin mil pàgines (però si en coneixeu la història, també en podeu llegir molt bé) tenen una experiència més rica.

Uns quants passatges del llibre

'….La seva pell se sentia suau i vellutada. Els seus pits eren apuntats com lotus amb pètals a punt de trencar-se. Era olorosa, dolça i molt estimada. Va ressonar una tempesta i es van reunir núvols ferotges. La pols es va arremolinar amb el vent del monsó. El tro va estavellar per tot l'univers. Més enllà de la resistència, les aigües van inundar els tres mons. La tempesta va disminuir, la foscor es va esvair i la lluna va lluir brillantment. Tots dos estaven banyats de felicitat... "

'... Moltes actuacions diferents van tocar al mateix temps, i una multitud de gent va caminar per veure'l. Gent gent, gent corrent i pobres, tots es van empènyer espatlla amb espatlla. Noies joves del camp amb cares enginyoses que porten roba de sobre i de sota blanques amb un disseny de lotus pelat. No paraven de topar amb la gent i fent riure als altres. Les seves cares semblaven espantades i avergonyides per la seva negligència. Uns borratxos rebels es trontollaven al voltant, aixecant els punys per desafiar els transeünts a lluitar. Abusaven de qualsevol que s'interposava en el seu camí fins que els aplaudien a les cebes, els ulls vermells...'

- Missatge republicat -