Es tracta de dos veïns. Un no era religiós, l'altre era i també era una persona honesta. Eren amics. El religiós va col·locar un altar contra la paret del seu porxo amb una estàtua de Buda. Cada matí oferia arròs i mostra respecte a Buda, i al vespre després de sopar ho torna a fer.
Més tard va comprar una olla, la va cobrir amb un drap blanc i la va posar a l'altar. I quan arribava a l'altar sempre acabava amb un desig. "Espero que les meves bones accions ajudin a omplir aquesta olla d'or". El seu veí incrèdul no tenia confiança en això. Sincerament, li molestaven les pregàries diàries en aquell altar i sobretot el desig que aquella olla estigués plena d'or.
La mainadera volia...
Un bon dia l'home va voler anar a treballar al camp amb la seva dona i va preguntar al seu veí incrédulo si volia cuidar la casa durant un dia. "Però és clar, endavant". Mentre la parella treballava, el veí va dir a la seva dona: "Aixeca l'olla cada dia i després demana or, li ensenyaré alguna cosa! Avui ompliré d'or aquella olla!'
Va anar a casa, va agafar aquella olla i, perdoneu, merda en ella. Torneu-hi a posar el drap blanc i torneu-lo a posar a l'altar. Per descomptat, el veí religiós no en tenia ni idea quan va tornar a casa. Es va dutxar, va menjar i va anar al seu altar. Va agafar l'olla i va pregar "Que aquesta olla estigui plena d'or". Els seus veïns van riure com un boig...
L'endemà, el veí va voler humiliar el seu amic religiós i es va acostar a ell. 'Digues, treu l'olla de l'altar. Aixafeu-lo per veure si conté or o no. Ja fa tant de temps que li demanes a Buda...
"Fes-ho", va dir la seva dona. 'Probablement té raó. A veure; Agafaré aquest pot. Potser realment està ple d'or!' Volia agafar l'olla però no la podia aixecar. "Oh, és massa pesat per a mi". El seu marit es va fer càrrec, va aixecar l'olla i la van trencar amb un martell. Mira això! Estava ple d'or!
El veí incrèdul es va quedar meravellat. 'Ara què? M'hi vaig fer caca, però ara és or de sobte!' ell va pensar. El seu bon veí li donà unes monedes d'or; va compartir feliçment la seva propietat amb el seu amic. Un cop a casa, l'home incrédulo va dir a la seva dona: "Ho entens? Hi havia or real en aquella olla! Ahir hi vaig fer caca i ara està ple d'or!'
'Per què no construïm un altar com ells? no és tan difícil. Si ells poden fer-ho, per què nosaltres no? I també van construir un petit altar i van adorar Buda i van agafar una olla com els veïns. Abans de posar l'olla a l'altar hi va defecar i hi va posar un drap blanc.
Dies i dies després, va decidir que havia passat prou temps i que l'olla estaria plena d'or. Volia agafar l'olla però s'havia fet molt pesat. 'Oh el meu estimat. És realment pesat. Aixafem-lo i veurem!' El van col·locar al mig de la sala i amb el dors d'una destral van trencar l'olla. Or? No, la merda va volar per l'habitació i feia una pudor!
Bé, no estava net a l'os!
Font:
Contes emocionants del nord de Tailàndia. White Lotus Books, Tailàndia. Títol en anglès 'The miniature temple'. Traduït i editat per Erik Kuijpers. L'autor és Viggo Brun (1943); mireu per a més explicació: https://www.thailandblog.nl/cultuur/twee-verliefde-schedels-uit-prikkelende-verhalen-uit-noord-thailand-nr-1/