Tres ànimes molt senzilles... (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 51)

Era un home intel·ligent, i tenia una cabra. Va calar foc a un munt d'escombraries i l'endemà al matí va estendre a terra les cendres i les brases càlides i després les va llençar al riu. Va viure prop del riu Ping. Després va escombrar la terra.

Finalment va clavar un pal a terra i hi va lligar la cabra. Llavors es va estirar al terra, que encara era agradable i càlid. I just aleshores van passar tres ànimes senzilles.

'Oh! Digues, no fa massa fred per quedar-te a terra? —No, no fa gens de fred. "Com és?" 'Perquè tinc un animal que desprèn calor. Aquella cabra d'allà. Quan viatges per comerç i tens una bèstia així, no has de pensar en mantes i tal».

Un animal que desprèn calor? Enllaç Michel! Volia vendre la seva cabra. De totes maneres, els tres nois li van preguntar: "No el vols vendre?" I van comprar la cabra per dos-cents i també li van donar totes les seves mantes perquè ja no les necessitaven... Orgullós, van continuar amb la seva cabra.

Va arribar el vespre. Van clavar un pal a terra i van lligar la cabra i es van estirar al voltant. Però gent, feia fred! "Estàs molt calent?" Ningú estava calent. Les seves dents picaven com si masteguessin llavors de tamarind. 'Un animal que desprèn calor', va dir! El meu cul!

Crèdit editorial: Pon Songbundit / Shutterstock.com

Llavors peix?

Van continuar el camí i es van trobar amb un home que portava cistelles de pesca desbordades. Estava ple de peix. La peixateria tenia un gat petit i també era esquerran...

"Com vas aconseguir tots aquests peixos?" li preguntaven les ànimes senzilles. "Bé, llençaré el meu gat a l'aigua". L'home també era un parlant suau. 'Però perquè?' El meu gat agafa el peix. Aleshores li obro la boca i trec tot el peix. Només cal mirar a les meves cistelles!'

'Fes un cop d'ull! Realment té un munt de peixos. Tot un embolic, no? No vols vendre el teu gat? Els tres senyors van pagar dos-cents pel gat i van seguir el seu camí. I després van veure un búfal! Bé, van pensar que era un búfal... No era un búfal. Un home havia posat el cap d'un búfal d'aigua, amb les banyes encara enganxades, en un forat del fang.

Però l'home hi havia posat un peix cap de serp, una gran perxa, i quan el peix es movia, el cap de búfal també es movia. I es va asseure al costat per cuidar el seu búfal. 'Què fas aquí?' van preguntar els tres homes. "Jo cuidaré el meu búfal". "Oh, i on és llavors?" —Aquí, en aquell bassal de fang. "Vols vendre'l?" 

Van veure com es movia el cap i van pensar que era un autèntic búfal. Van pagar l'últim cèntim al venedor que va fugir. Llavors van intentar que el búfal s'aixequés amb "kst, kst", però no va respondre. Li van estirar el cap però més que un cap mort i un peix no va sortir de terra. No els quedava ni un cèntim!

Un proverbi diu: Tres homes junts al camp no és bo. I sis homes junts en una barca tampoc. Aquests homes no tenien sort. O millor dit, eren estúpids...

Font:

Contes emocionants del nord de Tailàndia. White Lotus Books, Tailàndia. Títol en anglès 'The three foolish fellows'. Traduït i editat per Erik Kuijpers. L'autor és Viggo Brun (1943); mireu per a més explicació: https://www.thailandblog.nl/cultuur/twee-verliefde-schedels-uit-prikkelende-verhalen-uit-noord-thailand-nr-1/