El fidel Krachâb – Faules i llegendes de Tailàndia núm. 04.

Com el perfum de la flor de lotus pot provocar el malentès que mata dos ocells teixidors enamorats. Però tots dos animals compten amb el renaixement.

Hi havia una vegada dos ocells teixidors (*) que vivien tranquils al petit bosc no lluny de la ciutat. El seu niu era teixit de palla i tan bellament fet que tothom qui el veia balancejar-se al vent es va aturar per admirar-lo. Acabaven de néixer dos ocells joves i el pare ocell sortia cada dia, amb els primers raigs de sol, a buscar-los menjar. La mare ocell guardava gelosament les cries.

I un dia el pare ocell es va aventurar a prop de la ciutat; va veure un petit llac d'aigua clara ple de precioses flors de lotus, es va submergir en una d'aquelles flors rosades i va gaudir de l'olor embriagadora. Va anar de flor en flor sense poder oblidar aquella olor i al final del dia es va deixar tancar sense pensar-hi. Perquè el lotus tanca els seus pètals amb els darrers raigs de sol, i allà va quedar empresonat aquell bon ocell...

Estar empresonat el feia por; va plorar i va lluitar amb totes les seves forces, però en va. Pobre ocell teixidor; ningú s'imagina la seva por quan pensava en els joves i en la seva dona. I s'hi va asseure, incapaç de defensar-se, llargues hores de por fins a l'alba quan el lotus torna a obrir les seves fulles.

Foc! Foc!

Més mort que viu, va agafar forces i va volar cap al seu niu. Però quan s'acostava va veure un espès núvol de fum on viu: hi ha un foc al bosc! Ràpidament vola al seu niu i a la seva família. Malauradament. Els petits ja són morts i la mare plora i es queixa prop dels cadàvers.

El foc s'acosta. La femella el va veure, es va acostar tot i el foc. Però l'homenet encara portava tant de perfum de la flor de lotus que es va oblidar de la seva pena i el va mirar consternada. El pare ocell podia explicar el que volgués, ella no s'ho creia: estava convençuda de la seva infidelitat. I ella va cridar:

"Si mai torno a néixer pel destí, mai més tornaré a parlar amb un home". Aleshores va saltar al foc perquè no podia suportar aquesta doble pena. I l'homenet la va seguir, cridant: "Gràcies a la meva fidelitat i al meu amor per ella, vull ser el seu marit escollit després del renaixement".

I així la família dels teixidors va morir abans d'un dels seus renaixements. (**)

Traduït i editat per Erik Kuijpers. Títol: Le fidèle Krachâb, en tailandès Més informació, també: Oiseaux Tisserands. Font: Contes et Légendes de Thaïlande; 1954. Autor Jit-Kasem Sibunruang (จิตรเกษม Veure més), 1915-2011. L'escriptor va ser professor de francès a Chulalongkorn i va treballar per a la UNESCO.

(*) L'ocell teixidor és un petit ocell cantor. Nom de l'espècie tailandesa กระจาบ, pronunciació kra-tjaap. 

(**) Així que renaixement! Aquesta història té una seqüela, però té 34 pàgines. Ho oferiré més tard.