I Wai, per tant, existeixo: la guia Wai per a maniquís
Els turistes són l'ànima de la indústria turística de Tailàndia, i sovint porten més que les seves maletes: aporten una bona dosi de malentesos culturals! Prenguem per exemple el Thai Wai, una salutació tan complexa com un curri tailandès del sud. Alguns visitants pensen que és una mena de tailandès-hi-cinc, i oh noi, que equivocats estan!
En un incident en un popular centre comercial de Bangkok, es va veure un turista entusiasta esperant literalment a tothom i a tot, des de empleats avorrits i adolescents desinteressats fins a gossos de carrer desconcertats. Sí, ho has llegit bé, fins i tot els gossos del carrer tenen un Wai!
Però espera, hi ha més! Als carrers de Pattaya, un altre turista ben intencionat es va veure fent servir el Wai per demanar un taxi, creant un embús de conductors confosos i vianants divertits. I no oblidem l'home de Chiang Mai que va intentar donar un Wai a una estàtua de Buda i va caure per accident a un estany. Afortunadament, Buda, com sempre, no es va ofendre.
El punt àlgid d'aquest caos de Wai va ser quan un grup de turistes va decidir repartir Wai's en un bar Go-Go, pensant que era una manera adequada d'agrair les ballarines sexy. Les mirades confuses de les noies parlaven molt, mentre els turistes continuaven amb el seu gest de Wai com si fossin begudes gratuïtes durant l'hora feliç.
Així doncs, aquí teniu una guia ràpida per als turistes: no feu la mà als nens, probablement pensen que els voleu donar un alt cinc. No esperis als cambrers o al personal de la botiga, n'hi ha prou amb un somriure i un assentament. I absolutament, sota cap circumstància, hauríeu d'anar a les dones d'un bar Go-Go tret que vulgueu ser l'estrella de la seva propera anècdota còmica.
Siguem-ho senzill, estimats turistes. El Wai és un gest meravellós, però com passa amb totes les coses bones de la vida, fes-lo servir amb moderació i en els moments adequats. I en cas de dubte, seguiu els habitants o, millor encara, seguiu el llenguatge universal del somriure: mai passa de moda al País dels Somriures!
La guia Wai per a maniquís
El "Wai" tailandès és una salutació tradicional que està profundament arrelada a la cultura tailandesa. No només és una manera de saludar, sinó que també representa respecte, gratitud i educació. Els seus orígens i usos estan entrellaçats tant amb els aspectes socials com religiosos de la societat tailandesa.
Història i origen
- Orígens antics: El Wai deriva de l'antic gest indi "Namaste", que significa "M'inclino davant tu". Aquest gest va ser adoptat en diverses cultures asiàtiques, inclosa Tailàndia.
- Influències religioses: També té influències del budisme, la religió predominant a Tailàndia, on és fonamental mostrar respecte i humilitat.
Usar
- Execució: El Wai es fa col·locant els palmells junts en una posició d'oració, a prop del pit, i inclinant-se lleugerament. La posició de les mans i la profunditat de l'arc varien segons l'estatus social o l'edat de la persona que saludeu.
- Context social: A la societat tailandesa, el Wai s'utilitza com a salutació, comiat, expressió d'agraïment o disculpa. També s'utilitza per entrar als temples.
- Jerarquia i respecte: La manera com es realitza el Wai pot mostrar respecte pel seu estatus social, edat o posició. És habitual saludar primer algú amb un estatus o una edat superiors amb un Wai.
Com ho haurien d'afrontar els turistes?
- Observació i imitació: No sempre s'espera que els turistes facin el Wai a la perfecció, però s'agraeix si intenten seguir el gest amb respecte.
- Reciprocitat: Si algú et saluda amb un Wai, és educat tornar el gest. Tanmateix, en algunes situacions, com ara amb els empleats de la botiga o els cambrers, n'hi ha prou amb assentir o somriure. Per als nens o les noies del bar, Wai-en és francament ridícul.
- Respecte als monjos i als ancians: Quan saludeu monjos o ancians, és aconsellable fer servir un Wai més respectuós i formal.
- Eviteu l'ús excessiu: És important que els turistes no facin un ús excessiu del Wai. S'ha d'aplicar en els moments adequats i en els contextos adequats.
El wai s'escriu en tailandès com ไหว้, amb un -aa- una mica més llarg i un to descendent.
M'agradaria fer una clara distinció entre el wai com a salutació i quan una petició, disculpa o agraïment.
L'estatus i l'edat tenen un paper important i essencial en la salutació. Espereu algú perquè és (molt) més gran o té un estatus (molt) superior. Sempre has d'esperar als monjos, fins i tot el rei ho fa, i un monjo mai no espera enrere.
Això és diferent amb una sol·licitud, una disculpa o un agraïment. Allà, factors emocionals com la simpatia, l'empatia, la gratitud i la necessitat d'ajuda van jugar un paper molt més important que l'estatus per si sol. Aleshores pots donar un wai a qualsevol persona, un nen, un pobre agricultor d'arròs, una cambrera o fins i tot una treballadora sexual. Aleshores hauríeu d'acompanyar el wai amb khoh thoot na (tons: pujant, baixant, alt) "Ho sento, ho sento", khoh choeay noy (tons: pujant, baixant, baix) "Ajuda'm, si us plau" i khohp khoen ( tons: baix, mig), 'Moltes gràcies!' amb, per descomptat, un khrab (to agut) per homes reals, khaa (to caiguda) per dones. De vegades vaig fer un gest sarcàstic al meu fill la propera vegada que va demanar diners.
Fa un any vaig conèixer l'avi de la xicota del meu fill a Mae Rim. Li vaig ensenyar el cinc alt que li va agradar molt.
Quan vaig llegir el títol vaig pensar en una broma de principis d'abril.
Però no hi ha cap llibre amb aquest títol imminent
Crec que no està gens malament. Sovint veig turistes fent el wai incorrectament. Però els tailandesos acostumen a riure-ne amablement
Quan responeu a un wai, un assentament és suficient, per descomptat, si és un wai superficial. Però si va una mica més enllà del superficial, un wai és apropiat. Per exemple, el porter d'un hotel d'Ubon sempre em donava un wai quan hi anava a sopar amb la meva dona. I la primera vegada m'hauria bastat amb un assentament, però més tard amb un wai.
També vaig conèixer el mateix home una vegada a l'aeroport on sembla que venia a recollir els hostes. Al principi no el vaig reconèixer perquè no estava al seu lloc habitual a l'hotel, però quan em va donar un wai, el vaig reconèixer de seguida. I aquest wai, per descomptat, va ser contestat amb un wai per part meva.
He estat moltes vegades a Tailàndia i m'han presentat el "Wai", crec que és una manera força bonica i respectuosa de saludar algú. Quan va esclatar la crisi de la corona als Països Baixos, tothom va començar "amb punys o colzes" els uns contra els altres, però diguem-ne la "Wai salutació donada que equival a donar-se la mà o (a les dones) 3 petons, però encara crec que Wai és una cosa "gràcil" que té i encara ho fa aquí als Països Baixos.
Potser és perquè encara tinc una "fòbia" de la corona, així que ho faig així. També és una mica de nostàlgia per Tailàndia. la darrera vegada vaig estar al camp prop de Si Sa ket. Els nens van fer el Wai cap a mi i em vaig sentir incòmode perquè què he de fer a canvi????? potser algú ho tornarà a fer
També ho he fet a e Massatges perquè crec que és una forma de respecte cap a ells. El que pensen els altres em deixa una mica de fred. Vaig fer un Wai més profund a la gent gran i no amb un "petit assentament": el 27 de desembre el meu avió tornarà a sortir.
Tailàndia ja m'està trucant (*_*)
Peerke, si el teu wai és sincer, sempre s'agraeix. Així que no us preocupeu. I pel que fa als nens: només somriu amablement. Gaudeix de Tailàndia.
Gràcies per la resposta i el consell (*_*) – Sí, donar “el wai” a la gent de Tailàndia és sincer, potser és perquè estimo la gent i el país; no em sento estranger quan sóc allà tampoc però més d'un tailandès i de vegades em molesta el comportament d'alguns "estrangers" que pensen que hi poden fer tot allò que no els permeten (o no fan) al seu país, però això és sovint. visible a les grans ciutats: bones festes a tothom (*_*)