Buddhadasa Bhikkhu, un gran filòsof budista

Buddhadasa Bikkhu és vist com el filòsof budista més influent de Tailàndia i molt més enllà. La seva reinterpretació del budisme per a l'era moderna ha agradat a moltes persones a Tailàndia, tot i que la majoria dels seus seguidors es troben entre la classe mitjana. A continuació parlaré de les seves idees fresques i innovadores.

Profunda decepció

Buddhadasa Bhikkhu (en tailandès: พุทธทาส ภิกขุ phóetáthâat 'Servent del Buda' i phíkkhòe 'monjo') va néixer el 27 de maig de 1906 a la vila de Rumānāri, el segon poble xinès de Rumāni, el seu pare. i la seva la mare, tailandesa, tenia una botiga.

Després d'assistir a una escola del temple durant uns anys, va continuar els seus estudis a una escola pública a Chaiya. El 1922 el seu pare va morir i ell es va fer càrrec temporalment de la botiga, també per pagar l'educació del seu germà petit que va estudiar a la famosa escola Suan Kulap de Bangkok.

El 1926 Buddhadasa es va iniciar com a monjo i mai no abandonaria l'orde monjo, la Sangha. De 1930 a 1932 va passar un temps a una universitat budista a Bangkok on va conèixer Narit Phasit (compartia les crítiques de Narit a l'establishment budista, però el considerava massa radical) i Pridi Phanomyong. La manera com es va estudiar, ensenyar i practicar el budisme a Bangkok va ser una profunda decepció per a ell.

Monjo Bush

El maig de 1932, un mes abans de la revolució que va convertir la monarquia absoluta en una monarquia constitucional, va tornar a Chaiya on va passar dos anys sol estudiant i meditant a la selva com a monjo del bosc. Més tard s'hi van unir altres monjos.

Buddhadasa va donar al temple, que es va instal·lar el 1943 en un altre lloc a set quilòmetres al sud-est de Chaiya, el nom de Suan Mokkhaphalaram, normalment anomenat Suan Mokh (pronunciat: sǒean môok): "El Jardí de l'Alliberament". Allà romandria fins a la seva mort el 25 de maig de 1992.

Tots aquests anys al temple els va passar estudiant, escrivint i predicant, ajudat pel seu germà petit Dhammadasa ("El Servant del Dhamma, l'Ensenyament"). Les seves idees es van difondre per tota Tailàndia per tot tipus de revistes, llibres i organitzacions. Hi ha un llibre seu al taulell de totes les llibreries. La majoria de la gent coneix el seu nom i algunes de les seves idees.

El temple Suan Mokh és visitat per desenes de milers de persones cada any, inclosos molts estrangers, principalment per a cursos de medicació. Buddhadasa va obtenir una vegada la declaració dels molts excursionistes: "Crec que tota aquesta gent ve aquí principalment per una parada sanitària...".

Aversió a la pràctica i l'autoritat budistes

Els anys d'estudi de Buddhadasa a Bangkok el van deixar amb una aversió de tota la vida a la pràctica budista i sobretot a l'autoritat. Va trobar els temples bruts i ple de gent, els monjos preocupats principalment per l'estatus, la riquesa, el prestigi i una vida fàcil. Els laics practicaven rituals, però tenien poca comprensió del budisme. Les autoritats estaven més preocupades per la pràctica del budisme, i en particular el monaquisme, que per la seva doctrina. La reflexió sobre els fonaments del budisme i l'activitat intel·lectual es va deixar de banda, fins i tot entre els laics.

Durant molt de temps, es va desencadenar una batalla sobre el color correcte de l'hàbit del monjo, taronja brillant o vermell-marró fosc, i la qüestió de si l'hàbit havia de cobrir tots dos o només l'espatlla esquerra. Els laics estaven més preocupats pels rituals, les ofrenes, l'obtenció de mèrits, etc., i no pel nucli del budisme, una actitud encoratjada pels monjos.

Buddhadasa es va adonar que l'estudi del budisme tractava principalment dels comentaris escrits molts segles després del Buda i gairebé no sobre les dites del mateix Buda. Volia tornar als escrits originals.

L'entrellaçament del budisme i l'estat també va ser una espina al costat. Va ser especialment el rei Rama VI qui va posar èmfasi en la unitat del budisme, la monarquia i l'estat, la Trinitat tailandesa. Un no pot prescindir de l'altre.

Tots els líders tailandesos des de llavors han recolzat aquesta posició. Una persona que renuncia a la seva fe o es considera heretge és un enemic de l'estat, i en el pensament dels anys XNUMX i XNUMX, un "comunista". Per tant, no hauria de sorprendre que Buddhadasa fos acusat llavors de ser "comunista" per elements més conservadors de la societat tailandesa.

La primera vegada que vaig sol·licitar un visat de matrimoni a Chiang Khong, em van preguntar sobre la meva 'sàatsànǎa, religió'. Vaig dir "phóet, budista". L'oficial d'immigració va deixar d'escriure, es va asseure i va dir: "No pots. No ets tailandès.

Phasǎa khon i phasǎa tham, el llenguatge humà i el llenguatge espiritual

La majoria de les escriptures i dites de totes les religions estan escrites en llenguatge senzill (phasǎa khon), però el que importa al final és el significat espiritual (phasǎa tham). Buddhadasa fa una clara distinció entre ells. Si volem entendre el significat real de les escriptures, hem de traduir el llenguatge humà al llenguatge espiritual. Els mites, miracles i llegendes en llenguatge humà apunten a un significat més profund.

El pas de Moisès i del poble jueu pel Mar Roig és llenguatge humà, en el llenguatge espiritual significa l'amor de Jahvè pel seu poble. Així és com Buddhadasa també va explicar mites i llegendes budistes. I, per tant, 'la mort i el renaixement', a més de l'esdeveniment biològic, també pot significar la pèrdua de la moral i els vicis, a més de l'alliberament del patiment en l'aquí i l'ara.

Buddhadasa volia tornar a les escriptures originals, especialment les Sutta pitaka on es registren les dites i els fets de Buda. Va ignorar tots els centenars de comentaris posteriors com a poc importants i sovint confusos.

Un tema tabú: Nirvana

Nibbana (en sànscrit més conegut com Nirvana) és gairebé un tema tabú en el budisme contemporani. Si se'n parla, és un ideal inabastable, només possible per als monjos, a milers de renaixements lluny, lluny d'aquest món, una mena de cel on no es pot renéixer en aquest món de patiment.

Buddhadasa assenyala que, segons les escriptures, el Buda va aconseguir "nibbana" abans de la seva mort. El significat original de nibbana és "apagar", com a un conjunt de brases brillants, o "domestic", com un animal domesticat, fresc i sense contaminació.

Buddhadasa creu que nibbana significa l'extinció de pensaments i emocions inquietants i contaminants, com la cobdícia, la luxúria, l'odi, la venjança, la ignorància i l'egoisme. Significa no fer del "jo" i el "meu" els principis rectors de les nostres vides.

Nibbana pot ser temporal o permanent dit la vida s'aconsegueix, per laics i monjos, fins i tot sense coneixement de les escriptures, fins i tot sense temples i monjos, i també sense rituals i oracions.

Buddhadasa va dir que podria resumir el seu ensenyament de la següent manera: 'Fes el bé, evita el mal i purifica la teva ment'. Aquesta és la real reencarnació, el veritable renaixement.

Una ment pura

'Chít wâang' o una ment pura no és realment una idea innovadora, sinó una de les veritats més antigues i centrals del budisme allà on la col·loqui Buddhadasa. "Chít wâang" significa literalment "ment buida". És la traducció de Buddhadasa d'un concepte budista que fa referència a deslligar-se, deixar anar les influències pertorbadores i contaminants de la ment.

En primer lloc, deixant de banda "jo" i el meu (ตัวกู-ของกู toea cow-khǒng cow, cridant l'atenció que Buddhadasa utilitza aquí el llenguatge col·loquial ordinari, encara més baix), que està d'acord amb la noció d'an-atta " no tu mateix'. A més, l'alliberament d'emocions intenses i destructives com la luxúria, la cobdícia i la venjança. Chít wâang és una ment en equilibri i tranquil·litat. Lluitar per aquest estat d'ànim és essencial.

El treball és fonamental per a les nostres vides

Per a Buddhadasa, el treball és central a les nostres vides, és una cosa necessària i també alliberadora. Per treball no només entén allò que ens proporciona la vida, sinó totes les activitats quotidianes, dins de la família i de la comunitat. Per tant, és igualment necessari per al manteniment d'una societat justa. No veu cap distinció entre el treball i el dhamma, l'ensenyament, són inseparables,

Buddhadasa va dir: 'El treball als camps d'arròs té més a veure amb el dhamma, els ensenyaments, que no pas amb una cerimònia religiosa en un temple, una església o una mesquita. A més, considerava que tota mena de treball, si es fa amb el bon estat d'ànim, té el mateix valor.

Karma

El karma s'anomena กรรม 'pinta' en tailandès. En sànscrit la paraula significa "acte, acció" i una acció amb un propòsit. En la visió comuna del budisme tailandès, el karma acumulat de totes les vostres vides anteriors determina la vostra vida aquí i ara.

Com renaixes depèn del mèrit addicional, bo o dolent, que adquireixis en aquesta vida. Això es pot fer millor mitjançant rituals, visitant temples, donant diners als temples, etc. Donar vint baht a un temple millora el teu karma que donar dos-cents baht a un veí pobre.

Les persones de gran estima, persones amb diners, salut i estat, han d'haver adquirit molt bon karma en una vida passada. El seu lloc a la societat és, per dir-ho, un dret de naixement i, per tant, intocable. També s'aplica el contrari. Aquesta és la visió comuna tailandesa.

La germanastra del meu fill, ara de 25 anys, està discapacitada. A causa de la malaltia hereditària talassèmia és sorda i muda. Una vegada, fa dotze anys, vam viatjar a un famós temple al nord de Chiang Rai. La seva mare va preguntar a un monjo: "Per què la meva filla està tan discapacitada?" A la qual cosa el monjo va respondre que deu ser degut a un mal karma de vides passades.' Aquesta germanastra amb mal karma és una de les persones més simpàtiques i intel·ligents que conec.

La visió de Buddhadasa del karma està en fort contrast amb això. Assenyala que el mateix Buda gairebé mai no va parlar del karma i, certament, no va jutjar la gent sobre ell. La idea de karma és un concepte hindú i va existir molt abans que Buda. Sospita que la idea hindú del karma s'ha introduït al budisme en els comentaris i llibres posteriors.

Per a Buddhadasa, el karma és només allò que produeix resultats, bons o dolents, en l'aquí i ara. Els fruits de les vostres activitats estan, per dir-ho, ja presents en les vostres accions. Aquests fruits es revelen tant en la teva pròpia ment com en la influència del teu entorn.

Sense preferència per un sistema polític

Buddhadasa mai ha expressat una preferència per un sistema polític particular, excepte que els líders també han de seguir el dhamma, els ensenyaments. Els líders conservadors han rebutjat les seves idees. Permeteu-me limitar-me a unes quantes afirmacions:

Buddhadasa: "No és el comunisme el que és una amenaça per a Tailàndia, sinó el capitalisme explotador i opressor".

Sulak Sivaraska: "Un punt feble de Buddhadasa és el tema del 'dictador', perquè els dictadors mai posseeixen dhamma i ens rendem massa als dictadors. Fins i tot els abats dels monestirs són dictadors, inclòs el mateix Buddhadasa...".

Tino Kuis

Fonts:

Peter A Jackson, Buddhadasa, budisme Theravada i reforma modernista a Tailàndia, Cuc de seda, Llibres, 2003
Buddhadasa Bhikkhu, "jo" i "el meu", Thammasapa & Bunluentham Institution, sense any

www.buddhanet.net/budasa.htm

/en.wikipedia.org/wiki/Buddhadasa

Tres vídeos per experimentar la vida i els ensenyaments de Buddhadasa:

www.youtube.com/watch?v=bgw97YTOriw

www.youtube.com/watch?v=z3PmajYl0Q4

www.youtube.com/watch?v=FJvB9xKfX1U

Les quatre nobles veritats explicaven:

www.youtube.com/watch?v=FJvB9xKfX1U