Llengua de signes a Tailàndia
Volia escriure alguna cosa sobre gent "sorda i muda". Tailàndia, però vaig descobrir que aquesta paraula ja no s'hauria d'utilitzar com a tal. Es considera insultant, perquè les persones sordes i, per tant, incapaces de parlar amb la boca, no són de cap manera mudes en el sentit de ser retardades o menys intel·lectuals. Per què vull escriure sobre persones sordes? Això és així:
restaurant
Ahir a la nit vaig anar a sopar a un restaurant (italià). M'assec a una taula darrere d'un parell de persones joves, una dona tailandesa preciosa i una Farang rossa igualment guapa, totes dues que estimo entre 25 i 30 anys. No està ocupat al restaurant i esperant la meva comanda automàticament miro aquesta parella de tant en tant. Miro l'esquena de la noia, asseguda a prop, però no la sento parlar.
El nen demana un altre postre i em vaig adonar que això passa sense paraules, però sí que escolto alguns sons guturals. Només llavors també veig que aquests dos no es parlen amb so, sinó que conversen en llengua de signes. Ei, crec, un tailandès i un farang es comuniquen en llengua de signes, com és possible? Per descomptat, personalment no els puc demanar una explicació, així que em quedo amb aquesta pregunta.
Familiar sord
Em molesta encara més aquella nit i, involuntàriament, penso en un familiar de la meva dona tailandesa, que tampoc no pot parlar. Va beure una mica de líquid a una edat jove, que li ha afectat les cordes vocals, tinc com a motiu el fet que no pot parlar. No s'ha fet mai res al respecte, perquè no hi ha diners per a una visita al metge o, millor encara, per a un examen exhaustiu en un hospital. L'home, certament, no és estúpid, però molt limitat en les seves possibilitats. No sap llegir ni escriure (mai ha anat a l'escola), però és molt pràctic amb els treballs de bricolatge.
Treballa com a porter en una fàbrica d'arròs (100 bahts al dia per 10 hores de treball), hi va amb el seu ciclomotor -sense saber realment les normes de circulació- amb un casc al cap, que és una característica especial només en aquest poble. . Em porto bé amb ell i amb els nostres propis gestos, llenguatge corporal, etc., sovint ens entenem. Almenys crec que sí. Bevem whisky junts i quan la beguda està en l'home riu i fa sons guturals entusiastes. Una vegada em vaig oferir a que li fessin aquest examen en un hospital, però té gairebé 50 anys i no vol saber res d'aquest examen.
Una noia vagi
També vaig pensar en un incident fa uns anys durant una visita de bars amb uns amics al carrer Walking, on una de les noies que ens va acompanyar a taula va resultar sorda i no podia parlar. Sabia escriure, fins i tot en anglès, i quan tenia alguna cosa a dir, ho escrivia en una llibreta i algú del nostre partit escrivia la resposta a sota. Així que no es va molestar per la música alta, però em va sorprendre que també "només" ballés al pal de crom. Ho faig sentint i observant els moviments de les altres noies, va dir. Més tard vam visitar aquell A go go de nou, però la noia sorda havia desaparegut. Ens van dir que la noia no era gens sorda i tenia una oïda i una parla excel·lents, però va utilitzar "la fórmula" de ser sorda amb molt d'èxit fins que va caure.
mercat
Aquí a Pattaya (i no només aquí per descomptat) molts venedors de tot tipus de coses passen al vespre pels bars de cervesa, terrasses, etc.. De tant en tant veuràs un venedor -normalment una senyoreta- oferint tot tipus de quincalla; mitjançant un text escrit en una cartolina anuncia que és sorda i no pot parlar. A Bangkok ja m'havia adonat que alguns venedors del mercat parlaven entre ells en llengua de signes i sembla que determinades zones dels mercats ambulants -a Sukhumvit, Silom, Khao San- estan reservades per a sords, cecs o discapacitats.
Llengua de signes
Tornem a la meva pregunta com és possible que una dona tailandesa i un Farang es comuniquin entre ells en llengua de signes. La Viquipèdia indica: una llengua de signes és un llenguatge visual-manual en el qual es representen conceptes i accions mitjançant gestos. Es tracta d'una llengua natural amb lèxic i gramàtica propis, que respon a les necessitats de comunicació d'un grup de persones sordes, en molts casos, prelingües. Molts països o regions tenen la seva pròpia llengua de signes, que està completament separada de la llengua parlada de les persones oïdores. La NGT (llengua de signes holandesa) s'utilitza als Països Baixos i la VGT (llengua de signes flamenca) a Flandes. No existeix una llengua de signes universal, tot i que s'ha intentat fer-ho amb “Gestuno”.
Llengua de signes tailandesa
La llengua de signes tailandesa (TSL) està relacionada amb la llengua de signes nord-americana (ASL) com a resultat de la formació per a sords que va començar a la dècada de XNUMX per part de professors amb formació nord-americana. Bangkok i els seus voltants solien tenir la seva pròpia llengua de signes, la "llengua de signes antiga de Bangkok", però igual que la "llengua de signes antiga de Chiang Mai" i la "llengua de signes de Ban Khor" estan pràcticament extingides.
Tot i així universal
En un altre fòrum vaig llegir una pregunta sobre si un europeu sord hauria de venir a Tailàndia i posar-se en contacte amb persones sordes tailandeses. Hi va haver moltes reaccions i va resultar que no va ser cap problema. En primer lloc, l'ASL és molt conegut per les persones sordes i, si no, les persones sordes s'adapten ràpidament entre elles malgrat les diferències en la llengua de signes que utilitzen.
Finalment
Hi ha diversos llocs web a Internet per a persones sordes amb informació valuosa Ciències informàtiques sobre les persones sordes a Tailàndia. Es fa alguna cosa amb la formació i similars per als aproximadament 100.000 tailandesos sords, però, com amb moltes altres coses, la manca de diners sovint és el principal problema.
El meu "problema" sobre els sords s'ha resolt i espero que la parella de sords d'aquell restaurant italià es mantingui junts durant molt de temps.
Benvolgut Gringo, començaré amb una cita del teu article.
cotització; "Volia escriure alguna cosa sobre persones "sordes i mudes" a Tailàndia, però vaig descobrir que aquesta paraula ja no s'hauria d'utilitzar com a tal. Es considera insultant, perquè les persones sordes i, per tant, incapaces de parlar amb la boca, no són de cap manera mudes en el sentit de ser retardades o menys intel·lectuals”.
Aquesta és només una altra forma de correcció política, he consultat una sèrie de diccionaris i tesaurus sobre la paraula mut, diversos dels molts significats són: monòton, sense paraules, sense so, silenciós.
En el moment en què anomeno "sord i mut" a algú, la meva intenció no és en absolut ofendre, però la paraula indica exactament quina és la "aflicció" d'aquesta persona, en el moment en què algú s'ofesa per una paraula de dècades, una paraula acceptada com he estat, així que parlar, colpejat amb ESTUPIDESA (mudança).
Darrera de tot hi pots trobar un insult (Negrozoen, Zwarte Piet, segueix), paraules i expressions que fa anys que són bones de sobte són ofensives i em crida l'atenció que normalment no és ni la persona implicada la que s'ofen, sinó la gent. que creuen que han de defensar aquesta persona, perquè aquesta persona no es pot defensar.
En realitat, això no té res a veure amb Tailàndia, però posaré un exemple rellevant, un gran nombre de persones se senten ofès pel nom "farang" que els tailandesos solen utilitzar per a nosaltres, però també hi ha un gran nombre de persones que li agrada es diuen "farang", probablement no se senten ofès.
Per cert, un amic meu també és "sord i mut", no s'ofensa en absolut amb la paraula (no ho pot escoltar de totes maneres, diu), ha conegut una dona tailandesa que només parla tailandès, però amb signe. llenguatge, o alguna cosa així, amb les mans i els peus, s'entenen perfectament i fa diversos anys que tenen una relació, tots dos són feliços de sang però també iguals entre ells.
Ho sento per tota la història.
Salutació,
Lex K.
Així és com va, Lex, paraules que abans eren possibles, ja no són possibles. Una dona, per exemple, abans era una paraula molt comuna per a la persona amb què es va casar un home, ara només s'utilitza la paraula en sentit negatiu. La dona anglesa segueix sent una paraula útil. Només cal que busqueu com es deia abans el ventre d'una dona, aquesta paraula ara és un llenguatge francament vulgar.
També vaig llegir el que vaig dir sobre la paraula sord i mut d'un lloc web holandès sobre sords i vaig pensar que era una bona obertura de la història.
T'ha agradat la història d'aquest Farang?
Gringo,
Em va semblar una bona història, molt recognoscible, ja que també conec gent amb “discapacitat de l'audio” (boca paraula, oi?) I almenys no les poses a la casella “patètica”, molta gent té aquesta tendència. de vegades, per a disgust del mateix "sord i mut".
Vull assenyalar, però, que una proporció gens menyspreable de persones que demanen perquè són sordes, o que fan servir la seva discapacitat d'una altra manera, estan fent trampes i aprofitant la vostra bondat.
(Llàstima), però tu mateix has notat alguna cosa semblant amb la teva història sobre la noia del GoGobar.
Salutació,
Lex K.
El significat original de mut no és estúpid o retardat ni res d'això, sinó incapaç de parlar. Els altres significats s'han anat convertint en habituals. La raó per la qual ja no s'utilitza sord-mut (en anglès deaf-mute) no és perquè no sigui ordenada, sinó perquè la majoria de les persones sordes poden parlar. No amb les cordes vocals, sinó amb la llengua de signes.
Sí, jo també estava pensant en això. La paraula "jure" ve d'aquí, és clar, i no al revés. Però després de molt de temps de vegades has de revisar i canviar/deixar alguna cosa. Significats sencers queden obsolets en la manera com s'utilitzen.
Quants joves es diuen mongols? Pot semblar una altra cosa, però només passa quan algú fa alguna cosa que una altra persona pensa que és groller o estranya. O si simplement comet un error.
Si ara mireu els nens d'uns 10 anys en un camp de futbol dels Països Baixos. Només pronunciar-se paraules l'un a l'altre, paraules que no són elles mateixes i que tampoc esmentaré.
La paraula estúpid sona insultant. Un cosí meu es va quedar sord a una edat jove a causa d'una meningitis. Quan la gent del meu voltant el va descriure com a estúpid, em va fer mal. És millor utilitzar la paraula sord.
.
De nou, en Johan, sord i mut no té absolutament res a veure amb les habilitats mentals.
Sord i mut només vol dir SORD I MU.
Estúpid en no poder parlar, doncs.
Una vegada va escoltar a un cec afirmar que no tenia cap discapacitat visual.
Era cec, i certament no discapacitat!
Bonic tros de Gringo.
Amb els antecedents informatius necessaris.
Nobel per posar aquest grup de població també en el punt de mira.
I és que com escrius, molts no van rebre una educació per falta de diners.
Però això no és diferent per als seus germans o germanes sense discapacitat.
Tampoc tenen estudis per manca de diners.
Crec que és un càstig, per cert, com aconsegueixen salvar-se socialment.
Sense seguretat "social" ni cap instal·lació. Sense autocompasió.
Rebeu tant de respecte, almenys de mi de totes maneres.
Tenir alguns sords tailandesos al cercle d'amics, és sorprenent com va la comunicació, encara que de vegades sigui amb mans i peus. Rarament malentesos, i si és així, hi ha moltes rialles. Gent valenta, i la majoria són i se senten feliços.
Davis
No se'ls permet utilitzar la paraula Sord i Mut probablement va ser inventat per gent muda que no coneix el significat de la paraula muda.
No tens permís per escriure o dir discapacitat? S'ha de desactivar o desactivar? Fes una ullada a la següent web... et torna boig... o no ho hauria de dir? Et fa menys intel·lectual...
http://nl.wikipedia.org/wiki/Handicap_%28medisch%29
Per cert, una història bonica i també reaccions interessants!
Crec que després d'haver rebut aquesta història i respostes, em faré l'idiota una estona.
O això no és políticament correcte.
Em pregunto si la llengua de signes podria ser un bon suport per entendre altres llengües. Si part dels caràcters utilitzats són els mateixos en tots els idiomes, això és un gran pas cap a la comprensió del que es diu en una llengua estrangera. Avui dia veieu cada cop més que el text parlat està recolzat per la llengua de signes a la televisió. Estaria bé que aquella llengua de signes esdevingués una llengua que s'entén a tot el món. Pot ser que “Gestuno” o “ASL” Els nostres avantpassats llunyans també utilitzen la llengua de signes i hi ha gent que entén aquesta llengua de signes. Una conversa sobre això entre Jan van Hooff i Humberto Tan: https://www.youtube.com/watch?v=sZysk3mQp3I
El problema és que molts holandesos no parlen correctament la seva llengua. ESTÚPID diu alguna cosa sobre la situació intel·lectual, ESTÚPID = no poder parlar.
No conèixer (apropament) aquesta diferència diu més sobre l'estupidesa de la persona en qüestió.
L'estupidesa és molt diferent de ser estúpid en el sentit de tenir una intel·ligència baixa. A més, tothom pot simplement actuar estúpid, sortir estúpid, fer un error, comportar-se com un cul o fer un error. L'estupidesa és conducta; muda és el que ets. Tingueu en compte: no tots els que són estúpids es comporten de manera estúpida. Però les persones que sovint es comporten estúpidament, gairebé donaria la qualificació d'estúpid a la llarga. Sens dubte, moltes respostes em porten a pensar en aquest últim nombre.
Gran peça d'informació. El que falta és que la televisió tailandesa, en particular, ofereixi programes informatius amb llenguatge de signes com a estàndard. Als Països Baixos, això s'ha d'anunciar “a… les notícies amb llengua de signes”. La coronació del cap de setmana passat va ser un bon exemple i fins i tot hi va haver un canal amb comentaris intel·ligibles en anglès. Aquí ho tens.
Voleu dir que no parleu prou l'holandès (com tantes persones que no saben la diferència, ídem: mentir i posar, saber i poder)
ESTÚPID = incapacitat per parlar, generalment causada per un problema d'audició, de manera que mai no he sentit els sons per imitar.
DOM = no hi ha prou setmanes/coneixement i habilitat.