Daniel Brouchebourde, un francoflamenc al servei de la cort siamesa

Rei Narai

Històricament, grans àrees del que avui és l'extrem nord-oest de la república francesa van formar part dels Països Baixos. Flandes del Sud o Flandes francesa, Artois i Picardia amb ciutats poderoses com Lille (Lille), Arras) i Cambrai (Cambrai) van ser una vegada joies de la corona de les disset províncies. D'aquesta regió provenien a la darrera meitat del 17^e segle l'ara completament oblidat Daniel Brouchebourde, un home que va ser metge personal de dos reis siamesos.

El rei siamès Submarinistes entre 1656 i 1688 Ayutthaya va governar, va dependre dels estrangers durant gairebé la totalitat del seu regnat. Van ser mercenaris perses els que el van portar al poder, va acollir els comerciants anglesos que havien estat expulsats de Cambodja i els va permetre establir una fàbrica de la Companyia de les Índies Orientals i era sabut que l'inspirador grec profrancès Constantine Paulkhon era el seu més. important assessor. Coses que l'altre Farang com van veure amb consternació els portuguesos, espanyols i sobretot holandesos de la United East India Company (VOC). Després de la COV havia flexionat els músculs i bloquejat el Chao Phraya amb vaixells de guerra, Narai es va adonar que no tenia més remei que mantenir els holandesos en termes amistosos. Quan les relacions entre la VOC i el rei van millorar, demanava regularment a la VOC que li enviés professionals que el poguessin ajudar amb la seva experiència occidental. Per exemple, el 1668 la VOC en va enviar una constap (artiller) i a cruytmaker a la cort siamesa. Durant els anys següents, un esmaltador, un orfebre i un mestre d'obres van seguir des de Batavia fins a Ayutthaya.

Setge de les tropes franceses a Bangkok 1688

El 1672, Daniel Brouchebourde, un home franco-flamenc, va ser nomenat metge personal del rei siamés. Havia exercit durant un temps com a cirurgià a Sedan, una ciutat del nord-est de França, abans d'entrar al servei com a metge de vaixell a la Cambra d'Amsterdam del VOC cap al 1655. Potser era un protestant, potser un hugonot, que havia buscat protecció a les Províncies Unides després que el rei francès Lluís XIV hagués iniciat una campanya uns anys abans per forçar els protestants a tornar al plec romà. El nom de Brouchebourde pot referir-se a Broekburg, un lloc proper a Dunkerque i això només corrobora aquesta tesi perquè Broekburg, que estava en primera línia de les guerres de successió franco-espanyoles, s'havia posat al costat de l'estadholder Guillem II d'Orange durant aquest període. Brouchebourde va ser cirurgià en cap del VOC a Nakhon Sithammarat des de 1659 i estava casat amb una dona siamesa. Poc abans de 1669 es va traslladar a Ayutthaya amb la seva dona. Les seves habilitats com a metge aviat van arribar als cercles de la cort i després d'haver tractat amb èxit a diversos cortesans, el rei Narai va demanar al VOC de Batavia si podia prestar el metge. Una sol·licitud que la direcció del VOC a Batavia va satisfer amb molt de gust, perquè un empleat que parlava siamesos amb fluïdesa que estava en els cercles de la cort més alta sempre era un avantatge...

Daniel ràpidament va aconseguir guanyar-se la confiança del monarca. No obstant això, això no va impedir que -potser sense voler- s'impliqués en el que més tard es coneixeria als llibres d'història tailandesos com el 'Revolució de 1688'. Aquell any la salut del rei fallava i els francesos, impulsats per Paulkhon, van intentar aprofitar el buit de poder resultant i ampliar la seva base de poder enviant tropes i ocupant els forts de Bangkok i Mergui. Un nombre de Siamese notables, liderats per l'influent cortesà Phetracha, el líder del regiment reial d'elefants, i la princesa Si Suphan, germanastra del rei, van veure això com una infracció de la sobirania siamesa i van expulsar Paulkhon i alguns dels seus partidaris siamesos, entre ells els prínceps Mom Pi, Noi i Aphaitot fora del camí. Els francesos es van convertir manu militar van ser cridats a l'ordre i les seves tropes es van veure obligades a abandonar el país. D'aquesta manera, després de la mort de Narai, Phetracha va poder pujar al tron ​​sense gaire oposició.

De les fonts del VOC, Daniel emergeix com algú que no va tenir un paper important en la crisi constitucional de 1688, sinó com un occidental de confiança i apreciat per totes les parts en un moment en què gairebé tots els occidentals eren sospitats. Les fonts franceses, però, tenen un enfocament completament diferent. Allà, Daniel Brouchebourde és un intrigant que, juntament amb els holandesos, va estar en connexió amb Phetracha. El metge VOC no només va sobreviure il·lès a la crisi de 1688, sinó que fins i tot va sortir reforçat d'aquest conflicte intern. El rei Phetracha fins i tot li va concedir un títol honorífic com a gratitud pels serveis prestats  Okphra Phaetosot. Va morir el 1697 a Ayutthaya. Va deixar enrere una herència gens menyspreable de 1.582 florins. Una herència que -segons la llei siamesa- va anar a parar a la corona siamesa. Els hereus de Daniels eren tots nascuts de dones siameses i, per tant, siameses, la qual cosa significava que havien de complir, per bé o per mal, la jurisprudència siamesa.

Rei Narai

El seu fill gran, Mozes, no només havia seguit els passos de Daniels i havia treballat com a metge a la cort, sinó que també tenia un treball secundari lucratiu. Des de 1688 va ser el comptable de la fàbrica de VOC a Ayutthaya durant tres anys. El 1690-1691, quan va expirar el seu contracte de tres anys amb la VOC, Pieter Van den Hoorn, l'aleshores principal comerciant de la VOC a Siam, va voler prorrogar-lo. Moisès s'havia fet indispensable per al VOC com a intèrpret i mediador. Tanmateix, això va anar en contra dels desitjos de Moisès i va provocar un conflicte acalorat en el qual Van den Hoorn va amenaçar amb desterrar el metge a Batavia. Daniel i Moisès es van dirigir llavors al Phraklang, el ministre responsable dels contactes amb els estrangers, per a la seva protecció. El Phraklang va informar al VOC que Moisès no només va néixer a Siam d'una dona siamesa, sinó que també era un dels metges personals del rei i, per tant, era un súbdit siamès. Ara fins i tot el VOC tenia clar que els Brouchebourde podien comptar amb una alta protecció... A causa de la innegable utilitat que tenia la família per al VOC, no va trigar gaire a eliminar les arrugues i a partir de 1709 Moisès va rebre una mensualitat. salari del VOC de 30 florins com a recompensa pel seu "lleialtat'a l'empresa...

Un altre fill, Paulus Brouchebourde, també va ser emprat pel Tribunal i pel VOC com a metge adjunt. El 1692 va sol·licitar ser ascendit a cirurgià a través del principal comerciant Joannes van Wagensvelt. Una petició a la qual el VOC va rebutjar per motius desconeguts. Dos anys més tard, a finals de 1694, Paulus va comunicar a la VOC que deixava el servei. Es va convertir en capità de la flota siamesa i va rebre el comandament d'un vaixell en el qual va navegar cap a l'Índia, entre altres llocs.

El tercer fill de Daniel, Pieter era el Segon Taelman o intèrpret per al VOC. Va trobar un final dramàtic el 1713. En aquell any, els funcionaris siamesos van descobrir que el VOC no només havia protegit uns quants comerciants d'opi, sinó que també es comercialitzava l'opi a les proximitats immediates de la fàbrica de VOC. Durant una incursió en aquest cau d'opi, Pieter Brouchebourde va ser assassinat per homes al servei del príncep hereu Phon, el posterior rei Borommakot. Com a represàlia per la possible implicació de COV, els siamesos van congelar tot el comerç de COV a l'imperi durant dos mesos. No del tot sense raó, Dirck Blom, l'aleshores comerciant principal de la VOC a Ayutthaya, va retreure a Peter.conducta descuidada'...

Se sap que Mozes Brouchebourde va tenir dos fills d'un matrimoni amb una dona Mon. No s'han conservat cap document sobre Filemó que no sigui una menció com a metge a la cort siamesa. El seu germà Jeremias Brouchebourde ha deixat empremtes. Una carta de l'any 1711 mostra que va ser empleat per la VOC i que s'esperava que aviat els treballaria com a intèrpret. No és estrany perquè els testimonis mostren que Jeremias parlava siamès, dl, francès i portuguès a més de neerlandès. Quan el pare Mozes va morir el 1724, Jeremias el va succeir en la seva posició com a metge personal del rei. Jeremias va demanar al VOC que li pagués, igual que el seu pare, però el principal comerciant Prageman va informar al governador general de Batavia que dubtava que Jeremias pogués fer molt pel VOC, i la seva petició va ser rebutjada ràpidament.

L'última menció d'aquests germans data de 1732. En aquell any van demanar a la VOC que enviés el seu cirurgià en cap des de Batavia quan va resultar que no podien curar el greument malalt Rei Thai Sa. Pel que sembla, ja no estaven entre els favorits mèdics del monarca, perquè els germans es queixaven que s'havia involucrat massa amb els charlatans vietnamites i xinesos...

Els Brouchebourde van desaparèixer entre les boires de la història, però els descendents d'aquest metge emprenedor encara poden estar vius avui a Tailàndia... L'any 1990 Dhiravat na Pombejra va escriure un interessant paper sobre Daniel i la seva descendència.