Presentació del lector: "Adaptat a Tailàndia"
Sovint se'ls pregunta als expatriats: "T'has adaptat a les condicions tailandeses?" Després d'anys de viure aquí, crec que puc respondre aquesta pregunta positivament. Després de tot, menjo regularment suma tum i ocasionalment també apareixen serps i rates a la taula. Els llagostes i els cucs de seda són benvinguts com a berenar amb la cervesa.
Espera un segon! Encara demano la meva cervesa amb el comentari: 'Mai sai nahm keang, krup." No és un comportament adequat, així que a partir d'ara no hi ha més comentaris: "Si us plau, no hi ha gelats", sinó "Gelats, si us plau!"
En els meus primers dies a Tailàndia podia fer la meva ruta en bicicleta en una hora, però avui en dia com a persona adaptada triga molt més temps. Comença amb el pas de la primera casa. Rient, em reben la invitació: 'Mastegar la barbeta'. No puc rebutjar això, però després de beure unes copes torno a pujar a la bicicleta.
Una mica més enllà hi ha una altra festa: sanuk, sanuk – i rebo la invitació: 'Duem noy, tight'. Abans fins i tot de baixar, ja em donen un got d'aigua mastegar tèbia pressionat a les mans. Afortunadament, puc evitar les properes copes fingint la urgència de marxar.
A l'exterior del poble m'aturo i agafo una bossa de plàstic negre amb escombraries de la motxilla i la llenço a la vora de la carretera. Paral·lelament, passa una camioneta plena de tailandeses, que aplaudin i alegren aquesta acció i s'alegren per l'adaptabilitat del farang.
Al punt d'inflexió de la meva ruta em sento una mica cansat i agafo una ampolla kratin daeng sorgir. Després de consumir-lo, llance l'ampolla amb un ferm llaç al carrer on esclata amb un tintineig alegre, sentint-me com a casa entre els seus companys.
Es perd molt de temps amb les repetides salutacions del tailandès. Encara em pregunto a la meva dona si no hi ha cap altre mètode per saludar. Quan vam arribar a casa, vam anar ràpidament al lavabo. No, no a dins sinó al lavabo okupa de la masia on no hi ha paper sinó només aigua.
Allà m'adono que com a família tailandesa encara no tenim ciclomotor, tot i que el meu fill de set anys no va pitjor que els seus amics de la mateixa edat, que van acabar a l'hospital perquè no portaven casc.
Demà anar ràpidament als xinesos per contractar un préstec per finançar la compra al 3 per cent mensual. Encara falta alguna cosa: els tailandesos em saluden Khun Egon o farang. Ningú em saluda amb llarg Egon, això només s'està ajustant. Em toco la boca, els ulls i les galtes. Sí, tot hi és encara. No he perdut la cara.
Presentat per Egon
-Reubicat-
"Abans de baixar, em pressiona un got d'aigua tèbia a les mans".
Mastegar tèbia? Probablement et refereixes a เหล้าขาว lâo khǎaw literalment "whisky blanc", per tant, whisky d'arròs.
Bonica història, molt ben adaptada.
Ara m'han ascendit a "luung"
Sembla més un comportament inadequat, no llenceu residus al carrer, ho feu a casa a qualsevol part del món.
No mostris respecte pel teu entorn
E
És molt cert, si no poses un bon exemple als tailandesos, mai aprendran
El comentari és irònic, Van Dijk. "Quan estiguis a Roma fes com fan els romans".
Benvolgut Egon, Si després d'anys de viure a Tailàndia encara parles de Som tum i no de Som tam, tinc els meus dubtes sobre si t'has adaptat.
Encara que algú et convidi a menjar alguna cosa, no parla de Kin Kauw, sinó almenys de Kin auw mai, on l'última paraula "mai" indica primer que la pregunta és si vols menjar alguna cosa.
Es fa encara més clar si parles d'un got d'aigua amb "Kauw Lauw" on inverteixes completament la paraula real de la beguda.
Per tant, difícilment pots dir que t'has adaptat, sinó segur que t'hauries adonat durant tots aquests anys que el tailandès parla de "Lauw Kauw" i no d'aquella variant de fantasia europea que descrius a la teva història.
I finalment, podríeu esperar anys perquè un tailandès us digués Loong Egon, perquè si escolteu amb atenció, com a molt ho podríeu escriure com a Loeng Egon.
Diria que només llençar ampolles i llençar residus a la vora de la carretera, però tinc els meus dubtes si això és típicament tailandès, així que per adaptar-se una mica millor hauríeu de parar més atenció a la llengua i la pronunciació tailandeses.
No aixequis tant de pes, hauries de ser capaç de fer-te una mica de gràcia de tant en tant.
Egon va utilitzar un diccionari tailandès-australià. Aleshores obtens una grafia semblant a l'anglès i cap per avall, cap enrere. O això o el whisky se li ha pujat al cap. 😉
Benvolgut Joan,
Quant més holandès pot ser que corregir algú d'aquesta manera grollera, com ho fas tu?
I ara que estem en el tema: "llengua tailandesa" no és una paraula holandesa.
A més, feu servir massa comes. Per exemple, no hi hauria d'haver cap coma entre Som tum i. Ni tan sols entre Kim Kauw, però.
"Si parles de" en holandès correcte és: "Si estàs parlant de". Etc. etc.
Coneixes aquesta comparació de la biga i la palla, l'ull d'un altre i el teu propi ull?
Benvolgut Jasper, Si el mateix Egon no veu cap problema en generalitzar gairebé els residents del seu nou país d'acusar-los de trencar ampolles al carrer i també de llençar els seus residus a la carretera, m'esperaria que també pugui processar el meu comentari.
Com a anglès, només puc aprendre del fet que m'assenyalis que la llengua tailandesa no és una paraula holandesa, i no ho veig en absolut com una reprimenda grollera.
A més, a diferència de tu, no veig gens que hagi escrit una coma entre les paraules "Som tam" i "Lauw Kauw".
A més, en escriure les paraules tailandeses al nostre sistema de lletres, vaig començar de com sona la paraula.
Un altre tipus d'escriptura en tailandès no és possible en absolut amb el nostre sistema de lletres en holandès.
O ho fas la teva pròpia fantasia, com va fer Egon a la seva carta anterior.
Aleshores pots escriure Som tum en lloc de (Som tam) i Kin auw en comptes de (Kin auw mai), si, tal com escriu, la pregunta és si també vol alguna cosa per menjar?
A més, estic d'acord amb tu que (llengua tailandesa) no és una paraula holandesa correcta, tot i que estic segur que en l'ús quotidià s'entén millor com som tum, loong Egon i el kaas lau completament invertit, amb el qual Egon indica clarament que mai s'ha fixat en l'ús correcte de la llengua pel que fa a l'ajustament tots aquests anys.
Ho podríeu comparar aproximadament si, com a estranger, hagués d'escriure que m'he adaptat als Països Baixos, cosa que no diria fàcilment de mi, perquè ara també llence les escombraries al carrer, mentre miro tots aquests anys de presència , la paraula formatge encara s'escriu com a (kees), i la beguda Cola encara s'escriu com a Laco, i em diuen senyor Joan mentre m'agradaria que em diguessin Eem John en comptes de l'oncle John.
No crec que cap holandès m'entengués amb aquest llenguatge fantàstic, i malauradament això no és diferent en tailandès.
Normalment són els compatriotes farang que tenen vincles principalment amb Isan els que reaccionen irritats quan es critiquen aspectes de la societat tailandesa d'una manera lleugera i irònica.
Tenint en compte el nom del teu blog, he de canviar aquesta opinió...
Benvolgut Egon, suposo que no estàs contractant aquest préstec per comprar una moto amb la intenció que el teu fill de 7 anys la condueixi com a conductor, amb o sense casc. Si aquest és el cas, aleshores us heu adaptat meravellosament a la comunitat tailandesa i el nom Lung seria adequat. Encara hi ha esperança, però el que hi ha en un nom com diria Shakespeare.
Visc en una feina bonica i la majoria de la comissió del nostre barri era partidari de no permetre que els joves pugin més en moto pel barri, sense els coneixements suficients, el carnet de conduir i l'edat en què es pugui fer correctament (legalment). tenir lloc. No obstant això, hi va haver alguns pares tailandesos (en particular les mares) que realment van pensar que era una tonteria que el seu fill no pogués conduir, quin podria ser el mal en això. Normalment, la saviesa ve amb la maduresa, però això no és una llei de la naturalesa a Tailàndia. A vegades la gent aprèn per assaig i error, però encara tinc molta gent que, malgrat les caigudes i les fractures, encara deixen muntar els seus fills, perquè així creixen.
Segurament això forma part de l'evolució... d'aquí a uns centenars d'anys tindreu nens tailandesos que podran anar en moto, amb els ulls embenats, al revés, amb sis d'ells, perquè aleshores tots els que no puguin fer-ho moriran en accidents. vine. Només quedaran aquells que es podrien reproduir amb el material genètic per sobreviure al motociclisme a una edat tan jove. Excepcions...
Excel·lent escrit. Suposo que es vol dir amb una picada d'ullet.
Per descomptat, Egon fa broma amb els tailandesos i els seus costums.
Més semblant a una figura retòrica que ell mateix ho fa tot mentre escriu.
Si això és adequat o inadequat és el que decideix el lector.
Els tailandesos tenen costums molt diferents dels farang.
Perquè un tailandès pot fer caca a la gatzoneta amb les plantes dels peus planes a terra (prova-ho).
I després pot netejar les seves articulacions amb aigua sense caure, sense un drap.
Un frang no hauria de ser capaç de fer-ho també?
Els tailandesos tampoc saluden com ho fem de vegades amb exuberància.
Els farangs que es comporten com els tailandesos són percebuts com a grollers en lloc d'ajustats.
El millor seria que tothom conegués el seu lloc i mantingués la seva dignitat, amb respecte als costums locals. En lloc d'imitar cegament aquests costums.
O és que el mico veu, el mico ho veu?;~)
Veig coses estranyes a la teva història, però a part que la família em diu ta-han des de fa anys, els botiguers de la zona i el seu personal sempre diuen pa-han.La s no les pot o no volen pronunciar.
Encara no sé quina és la diferència, però sens dubte sona amable i respectuós.
Llavors, si algú sap la diferència?
De fet, no crec que estigui bé ni tan sols llençar la teva ferralla al costat de la carretera. Llavors pots pensar que els altres també ho fan, així que què importa. Però si tothom pensa així, mai sortirà bé. Tot i que dubto que desapareixerà mai. Aquí als Països Baixos també veieu envasos de vask, tasses, etc. de Mac Donald que es troben a tot arreu al llarg de la carretera. I no us oblideu de les begudes de plàstic i les ampolles d'aigua. També podeu només cal portar-lo a casa i llençar-lo.
És una història d'humor en què l'Egon es burla de la manera de pensar i dels assumptes quotidians tailandesos aquí. Sembla que és difícil d'entendre per a tots aquells agressors de Tailàndia.
Als Països Baixos, per les escombraries a la vora de la carretera, podeu veure que hi ha un Mc Drive a prop, també sovint veieu bosses d'escombraries trencades amb runes i residus domèstics a la vora de la carretera, així que hi ha molta diferència entre el tailandès i l'holandès.
Crec que l'Egon volia que fos humorístic i hi veig l'humor.
Si fos una descripció seriosa, sí Egon, li prestaria més atenció.
Salutacions cordials, Ben Korat
A jutjar per la majoria de les respostes, em sembla que aquí hi ha poca gent amb un sentit de l'humor saludable. No ens molesten alguns 'defectes' del text, hi ha respostes amb altres errors.
Espero que sigui realment divertit, perquè una de les coses que em molesta immensament és l'abocament de residus a tot arreu, ampolla buida, vés, llença-la a terra, la tassa va prendre yin buida, vés, només marxa, per no Parlem de tot tipus de bosses i bosses de plàstic, tot i que a la nostra propietat hi ha un contenidor d'escombraries. Afortunadament, aquí no he vist mai trencar vidres pel carrer, és molt perillós, molta gent, sobretot nens, sovint camina descalça. També em pot irritar molt la indiscreció de tothom que entre/condueix al pati (normalment amb un o més nens que volen a casa teva cridant), sobretot quan veuen algú bevent una cervesa. 1 gots amb molt de riure i tornen a sortir, normalment deixant enrere l'embolic que tenen a la cistella davantera. No coneixen la paraula privadesa, però tenen un comportament inadequat.
A més, són les millors persones i amables amb el (únic) Farang del poble.
Ben escrit, i des de les primeres línies es respira ironia. És molt lamentable que alguns lectors d'aquest bloc aparentment tinguin un sentit de l'humor diferent i no poguessin distingir la ironia de la realitat.
Per descomptat, vull dir: "un nombre té", i no "un nombre té" i "podria" en comptes de "podria"!
Ben escrit, i si l'Egon fa la meitat del que escriu, està ben adaptat. No és agradable sortir i ser benvingut a tot arreu? Formar part de la societat en lloc de tancar-se a la seva fortalesa amb una dieta de menjar europeu. Els que es van tancar tres alts als Països Baixos no van rebre exactament elogis i apreciacions i això és comprensible.
No obstant això, comportar-se encara més tailandès que el tailandès i també adoptar mals hàbits estereotipats no pot ser la intenció, així que devia ser certament ironia. Integració sí, assimilació no. Adapta't una mica, Tailàndia no és tan diferent, així que no pot ser tan difícil, llavors només en formaràs part. 🙂
No, no m'he adaptat al tailandès.
Els tailandesos s'han adaptat a mi.
Després d'intentar-ho durant uns anys, van renunciar a intentar fer-me un tailandès decent.
Aquest tipus d'històries són meravelloses.
Eh, jo ho tinc diferent. Al principi, tot a casa nostra es llençava entre els plàtans i a la vora de la carretera a l'altra banda de la carretera.
Allà he començat a tallar gespa de més de 10 cm i caminar cada dia per la carretera al llarg de les nostres dues parcel·les a banda i banda. Per controlar i mantenir net
Així que mantingueu-lo net. Això fins i tot arriba fins, per exemple, després de 4 mesos, torno dels Països Baixos o Bèlgica i/o un mes de Jomtien. Aquesta paraula està passant pel poble que Luung Farang ha tornat. RARAVAMENT hi ha escombraries fins i tot després de 4 mesos. Fins i tot arriba tan lluny que el veí ens talla l'herba de la carretera quan jo estic fora, sense haver de preguntar-li.
He de dir que amb nosaltres queda net i es dóna un bon exemple, els veïns i fins i tot altres familiars i coneguts segueixen aquest exemple.
També ajustat. Les nostres canonades d'aigua no estan a terra sinó que estan penjades a la paret sota o a una alçada de 2.5 metres sota la marquesina. Per què? Oh, no t'ensopeguis i el trenquis. A més, si es penja, veus filtracions abans? Encara que MAI es filtra.
Els nostres plàtans es mantenen setmanalment. es recullen fulles mortes, plantes mortes, etc. i entren a la "fosa". Això també inclou fulles mortes, residus de fusta d'arbres vells i arbres tallats, palmeres datileres mortes, etc.
Tenim una depressió a l'esquerra de la casa. En 12 anys vaig aconseguir omplir un 36 metres de llarg, 6 metres d'amplada i 2 metres d'alçada i posteriorment el vaig cobrir amb 1 metre de polpa de canya de sucre negra i terra perquè al costat de la casa tinguem un bonic hort fèrtil. Sense enderrocs, però sí terra profunda.
Encara en expansió.
Crec que és hora d'una “mia noi”, Egon. Només així participareu realment 🙂