Púding de xocolata i เงาะ

Sovint es diu que no hi ha estacions als tròpics. Mieke ja va desmentir aquesta idea en un dels seus blocs. M'atreveixo a dir que ja no hi ha temporades als Països Baixos. No faig servir com a criteri el temps, sinó la disponibilitat de fruites i verdures de temporada. Als Països Baixos, tot està disponible durant tot l'any. Amb l'excepció dels espàrrecs, volia afegir-hi, però si de debò voleu també el podeu comprar a algun lloc per Nadal.

Aquí al mercat només els productes que s'han agafat dels arbres o de la terra aquell dia, i els desgraciats pollastres, ànecs, grills, rates, paneroles i altres animals que van tenir la mala sort de trobar-se amb un carnisser. Quan ha arribat la temporada adequada, tots els mercats tenen de sobte un determinat tipus de fruita o verdura a la venda. I és clar que ho hauríem de provar.

Des de fa uns dies, เงาะ (pronunciat: ngoh) o rambutan són per tot arreu a les parades; una mena de boles peludes que es treuen fàcilment de la mà. Pel que sembla és una autèntica delicadesa. Per 20 bahts (55 cèntims) tenim una bossa gran plena.

Quan arribem a casa n'estudiaré un al meu gust. Realment no hi ha cap entrada ni un lloc lògic on puguis començar a operar el cas. Hi posaré el ganivet. Això passa fàcilment, després de la qual cosa es fa visible una fruita semblant al litxi. Això és molt fàcil d'eliminar de la closca peluda. Si només intento pelar el següent rambutà amb els dits, surt sense cap problema. I el gust és celestial; M'agrada més que el litxi. Com el litxi, el rambutà creix en un arbre de la família dels saboners, però a diferència del rambutà, crec que de vegades tasto aquest sabó amb el litxi.

Per descomptat, també m'agradaria presentar als tailandesos les delícies culinàries holandeses. No del tot sense interès propi, Mieke havia portat flam en pols i cacau del supermercat. A falta d'escates i de llibre de cuina de Margriet, avui he intentat fer-ne un budín de cafè de xocolata. Això gairebé va sortir bé: quan estava llest em vaig adonar que havia oblidat el cafè. Així que es va convertir en un budín de xocolata, una part del qual va anar al veí tailandès. Es pregunta si ella està tan entusiasmada amb la cuina holandesa com nosaltres amb la tailandesa. Realment no ho sabrem del cert, perquè segur que no ho dirà del tot si no li agrada.

Com que també vull saber el nom tailandès de tantes coses com sigui possible, el vaig buscar a Traduir: ช็อคโกแลตพุดดิ้ง. Si ho veus així, no pots fer-ne xocolata immediatament, però si clica aquí i després feu clic a la icona de l'altaveu que hi ha al costat, sona sorprenentment familiar.