Fer caca estirat d'esquena (de: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 36)
Aquesta història tracta sobre I Muaj; el seu pare era xinès. Ara tenia 16 o 17 anys i estava tan calenta com una lona de cuina. (*) I ella volia fer-ho amb un home. Volia saber com és quan un home i una dona són luxuriosos. Sobre els ocells i les abelles, ja ho sabeu!
Oncle Kaew Fooling the Karen (De: Històries tentadores del nord de Tailàndia; núm. 35)
La història sobre l'oncle-Kaew-que-enganya-Karen. L'oncle-Kaew-etc era un tipus astut, sovint viatjava al país Karen per comerciar, i per tant volia conèixer les seves maneres i costums. La seva manera de fer les tasques domèstiques, menjar i beure i dormir.
Més ràpid! Fes-ho més ràpid! (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 34)
Aquesta història tracta sobre una dona de Tailàndia central i un monjo d'ascendència Yong. (*) No entenien la llengua de l'altre. El monjo vivia al temple del poble on vivia una comunitat de vint famílies. La dona s'hi va instal·lar. Era una dona pietosa a qui li agradava fer bones accions; cada matí feia menjar per als monjos.
La Karen en un arbre de bambú espinós... (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 33)
Una altra història sobre una parella Karen. Aquella parella va anar a la selva per tallar bambú. Els arbres de bambú són grans, alts i espinosos, com sabeu. Així que van portar una escala que van posar contra un grup de bambús. L'home va pujar alt per tallar bambú.
Aquesta història es va jugar a la comunitat Li. Si viatgeu de Lamphun a Li heu de creuar el riu Li. I abans no hi havia cap pont. Però els tailandesos del nord que hi vivien amb el nom de Panja, que significa "sentit comú", tenien un vaixell i també portaven gent a l'altra banda.
Una paret del Wat Mutchima Witayaram (Khon Kaen, Ban Phai, 1917) està pintada amb escenes del Vessantara Jataka.
L'home que va matar la seva dona i el seu pretendent (De: Històries tentadores del nord de Tailàndia; núm. 29)
Aquesta història ja té una generació. Es tracta d'un home al poble de Long Ku Mon. Va matar la seva dona després de matar primer el seu pretendent. Ningú sabia que ho havia fet. I també va deixar que els seus pares paguessin la cremació...
Vols veure, sentir o simplement parlar? (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 28)
La dita diu: "No ho saps del cert fins que no l'hagis vist". Però sentir alguna cosa és encara millor que veure alguna cosa.' Això és cert per a una parella casada des de fa temps que no tenia fills. I això semblava ser culpa de la dona.
Hi ha una història sobre això. I si estàs llegint això, has d'admetre que hi havia gent estúpida. No, no només estúpid, sinó estúpid! Es tracta d'un gendre que feia laab, carn crua picada amb espècies.
La meva dona és la meva pitjor enemiga. (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 26)
Eren marit i dona i caminaven cada dia del bosc al mercat per vendre llenya. cadascun portava un feix de fusta; un dels farcells es va vendre, l'altre es va endur a casa. Així guanyaven uns quants cèntims. Llavors aquell dia l'home es va trobar amb el governador de la ciutat i li va preguntar: "Què fas amb aquests cèntims?"
Els entusiastes de les motos haurien de veure aquest vídeo gravat al nord de Tailàndia, sens dubte us tornarà a picar.
Si una dona pregunta alguna cosa: NO expliquis MAI! (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 25)
Dos amics van passejar per la regió per vendre el seu comerç. Per boscos i camps i a la zona fronterera prop de les muntanyes de Mon. (*) No eren els empresaris més honestos, per dir-ho bé... Primer van estafar la seva pròpia comunitat, després van recórrer la regió amb les seves bones pràctiques. Però sí que es van fer rics i tenien molts diners.
Desenterrar un moniato no està exempt de riscos (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 24)
Aquesta història tracta sobre la collita de moniatos. (*) Cal fer força excavació i arrel per treure-les de terra! De vegades caves i caves i no veus ni un tros de patata. La gent de vegades cava molt profundament, hi tira aigua, posa una corda al voltant de la patata i només l'endemà al matí la poden treure. No, no pots simplement desenterrar un moniato!
Te'n recordes de l'oncle Saw? Bé, no els tenien tots alineats, recordeu? De fet, el podríeu anomenar un floc. Era de Lampang. Li agradava pescar, però no li agradava. També es va queixar d'això: "Tothom agafa carpa grassa i jo no capto res?" "Quin esquer fas servir?" "Granotes". 'Granotes?? Què creus que pots agafar amb granotes com a esquer? Heu de tenir silur jove, silur jove...
Bahosod, el monjo savi. Peix en escabetx o or? (De: Històries estimulants del nord de Tailàndia; núm. 22)
Dos amics volien ser savis; van visitar el savi monjo Bahosod i li van oferir diners per fer-se intel·ligent. Li van pagar dues mil peces d'or per home i li van dir: "Ara tens diners, dóna'ns aquesta saviesa". 'Bé! Feu el que feu, feu-ho bé. Si fas la meitat de la feina, no aconseguiràs res”. Aquesta era la lliçó que havien comprat per tots aquells diners. Un bon dia van decidir anar a pescar...
Hi havia una vegada un pobre Khamu i tenia gana. Molta molta gana. Estava sense diners. Aquell dia es va aturar a casa d'una dona rica. La va saludar afectuosament i li va preguntar: "Podries menjar alguna cosa per a mi?"