Les fortunes i experiències de la institutriz Anna Leonowens durant el regnat del rei Mongkut

Anna Leonowens va ser professora d'anglès per als nens i algunes de les esposes del rei Mongkut (regna entre 1851 i 1868) durant sis anys, i més tard la seva secretària. Va escriure una memòria sobre les seves experiències al palau i sobre aspectes de la societat siamesa, que es va publicar el 1870. Gran part del que més tard es va explicar d'ella i es va representar en pel·lícules (El rei i jo) i musicals es deriva de la ficció romanticitzada de best-seller de Magaret Landon Anna and the King of Siam (1941) i sovint no coincideix completament amb la veritat.

Aquí faig una ressenya i tradueixo del llibre original de l'Anna.

---

Breu biografia d'Anna Leonowens

Amb el temps, Anna no va ser completament honesta sobre la seva biografia, però aquest resum serà correcte. Va néixer Anna Edwards el 15 de març de 1829 a Bombai, Índia Britànica. Després d'un període a Anglaterra, va tornar a l'Índia el 1849 on es va casar amb Thomas Leon Owens (més tard Leonowens). Van tenir 4 fills, dos dels quals van morir en la infància. Després d'un temps a Austràlia es van traslladar a Malàisia on va morir el seu marit Thomas. Després va ensenyar a Singapur i entre 1862 i 1867 a Bangkok, tal com es descriu aquí. Més tard es va traslladar a Amèrica on es va fer coneguda com a feminista i sufragista. Va morir al Canadà el 19 de gener de 1915.

Després de la mort del rei Mongkut el 1868 i de l'entronització del seu fill de 15 anys i del seu celós deixeble, Chulalongkorn, va mantenir correspondència amb Chulalongkorn durant un temps i el va conèixer a Londres el 1897. Chulalongkorn la va acusar de tergiversar el seu pare Mongkut. Al llibre s'inclou una bella carta d'agraïment escrita a mà de Chulalongkorn amb data de març de 1869.

El fill d'Anna, Louis T. Leonowens va tornar a Tailàndia més tard a la vida on va servir com a capità de l'exèrcit i va fundar una empresa que encara existeix: Louis T. Leonowens & Co, Ltd. La seva casa en ruïnes a Lampang s'està restaurant. Va morir a causa de la grip espanyola el 1919.

Aquí tradueixo el capítol XIII amb algunes omissions indicades per (……..). Es tracta de la mort de la filla més estimada del rei Mongkut. És el març de 1863.

Fa-Ying, la estimada del rei

"Vols ensenyar-me a dibuixar?" va dir una veu irresistible mentre em vaig asseure a una taula de l'aula una tarda. "És molt més agradable seure amb tu que a la meva classe de sànscrit. La meva professora de sànscrit no és com la meva professora d'anglès: em doblega les mans amb dolor quan m'equivoco. No m'agrada el sànscrit, m'agrada l'anglès. Hi ha tantes imatges boniques als teus llibres. Em portaràs a Anglaterra, mam chaa? va suplicar el captivador balbuceador.

"Em temo que Sa Majestat no us deixarà anar amb mi", vaig respondre.

"Oh, sí, està d'acord", va dir el nen amb un somriure de confiança. "Em deixa fer el que vull. Ja saps que sóc Somdej Chao Fa-Ying, ell m'estima més i definitivament em deixa anar".

"M'alegro d'escoltar això", vaig dir, "i m'alegro de saber que t'agrada l'anglès i el dibuix. Vine, anem a demanar a Sa Majestat si pots aprendre a dibuixar en comptes d'aprendre sànscrit".

Amb els ulls brillants i un somriure feliç, va saltar de la meva falda, em va agafar de la mà i em va dir amb ganes: "Oh, sí, anem ara!" Vam anar i la nostra petició va ser atesa.

Quan dibuixava cada dia amb la meva dolça i intel·ligent princesa mentre els seus germans i germanes feien les seves lliçons de sànscrit, el meu treball semblava més com un entreteniment. Mentre els seus ulls amples i interrogants estaven fixats en mi, la vaig conduir des de l'ombra dels mites a la terra de Jesucrist. "La saviesa d'aquest món és com una bogeria davant Déu", i vaig sentir que aquesta nen, sense batejar i beneïda, estava més a prop del seu Pare celeste que del seu Pare d'aquesta terra.

El sol naixent brillava com la plata sobre la lent onada del riu per on les barques amb la seva mercaderia lliscavan lentament. Monjos amb túnica groga passaven silenciosament davant dels fidels que donaven almoina per millorar els seus ingressos sense petició ni agraïment. Els esclaus anaven i tornaven per complir les seves diverses ordres. Els fidels es van reunir davant les portes dels temples i pagodes mentre el so de les campanes sonava suaument amb una brisa que passava.

Mentre Boy i jo vam contemplar aquesta imatge estranyament pintoresca des del nostre porxo, vam veure que s'acostava a nosaltres un vaixell reial tripulat per esclaus. El vaixell va aterrar i els esclaus van córrer cap a nosaltres.

"Senyora", van cridar, "hi ha còlera al palau! Tres esclaus ja estan morts a la cort de les princeses, i la seva altesa Somdej Chao Fa-Ying ha estat colpejada per elles aquest matí. Vine ràpid! Ella pregunta per tu'. I em van donar un paper, era de Sa Majestat.

Una petita nota del rei Mongkut

Benvolguda senyora,

La nostra estimada filla, la teva alumna preferida, ha estat afectada pel còlera i desitja veure't, i pronuncia el teu nom contínuament. Et demano que li concedeixis el desig. Em temo que la seva malaltia és mortal, perquè aquest matí ja havien mort tres persones. Ella és la més estimada dels meus fills.

El teu amic profundament entristit,

SSPP Maha Mongkut

En un instant vaig estar al meu vaixell. Vaig suplicar, afalagar i renyar els remers. Que lentament van remar! Què fort era el contracorrent! I quan vam arribar a les portes ens van deixar entrar tan lentament! La meva impaciència era ferotge. Quan finalment vaig aparèixer a la porta de l'habitació de Fa-Ying, era massa tard. El doctor Campbell del consolat britànic també va arribar tard.

Ja no calia repetir el crit de "Phra Arahant" a l'orella d'un nen sord. Coneixia el camí cap al cel, ja havia pujat als eterns braços tendres del seu Phra Jesús de qui deia, en la seva meravella i fervor infantil:  Mam chaa, chan rak Phra Jesus mâk'. (Estimada mare, estimo molt el Senyor Jesús).

Em vaig inclinar per besar la cara d'ella que havia estat tan honesta i real amb mi. Els familiars i els esclaus van esclatar en crits desgarradors.

Un criat de la cort em va portar al rei que va llegir el trist missatge des del meu silenci. Es va tapar la cara amb les mans i va plorar apassionadament. Estranyes i terribles eren les llàgrimes d'aquest home, que brollaven d'un cor on tots els sentiments naturals semblaven haver-se esvaït.

Va plorar amargament la pèrdua de la seva estimada amb paraules tendres i commovedores com les que faria una mare cristiana amorosa. Què podria dir? Què més podria fer que plorar amb ell i desaparèixer en silenci?

Carta circular del rei Mongkut

"Per la present, Sa Majestat Somdej Phra Paramendr Maha Mongkut, el Príncep Suprem regnant de Siam, anuncia amablement que la seva Altesa Reial, la Princesa Somdej Chao Faa Chandrmondol Sobhon Baghiawatti, ha mort. Era la novena filla i setze fill més estimada i estimada dels seus. La difunta reina de la Majestat Rambery Bhamarabhimary, que va morir l'any 1861. Tant la mare com la filla eren conegudes pels molts amics estrangers de Sa Majestat.

A tots els amics estrangers de Sa Majestat que viuen o comercialitzen a Siam, o a Singapur, Malacca, Pinang, Ceilan, Batavia, Saigan, Macau, Hong Kong i les diferents regions de la Xina, Europa i Amèrica & &...

La seva Altesa Reial Celestial nascuda el 24 d'abril de 1855 va créixer en les circumstàncies feliços de la seva estimada vida reial envoltada de la cura dels seus pares reials i dels seus tres germans grans i petits, i després de l'esmentada mort de la seva mare va estar dia i nit. en companyia del seu pare reial. Tots els béns de la seva difunta mare, en la mesura que s'ajusten a una dona, els va rebre com a hereva més legítima.

Va créixer fins als vuit anys i vint dies. Durant el funeral del seu difunt mig germà gran de l'11 al 13 de maig, va acompanyar el seu pare reial honorat i els seus germans i germanes reials en diverses cerimònies. El vespre d'aquell darrer dia quan va tornar del recinte de cremació reial al palau reial a les 10:4 semblava feliç, però ai! a la seva arribada al palau reial va ser afectada per un violent i terrible atac de còlera i el seu estat es va deteriorar ràpidament fins i tot abans de l'arribada dels metges convocats. Estava tan malalta que cap tractament va ajudar, ni tan sols la clorodina que li va administrar el doctor James Campbell del consolat britànic. Va morir a les 14:XNUMX del XNUMX de maig, mentre les cendres de les restes del seu mig camperol reial encara ardeven. (…..)

La mort sobtada de la filla més amorosa i lamentada va portar més dolor i penediment al seu pare reial que les diverses altres morts, ja que aquesta estimada filla va ser criada gairebé íntegrament per les mans del mateix Majestat, des de la seva tendra edat de 4 mesos. La va portar, la va agafar de la mà i la va posar al seu costat allà on anava. Ell mateix l'alimentava amb llet del seu forner, de vegades amb llet d'una vaca o de cabra, abocada en una tassa i alimentada amb una cullera. Aquesta filla reial era tan íntima amb el seu pare com amb les seves mainaderes.

Quan només tenia 6 mesos, Sa Majestat la va portar a Ayutthaya per negocis, més tard es va asseure a la seva falda durant l'esmorzar, el dinar i el sopar, i ell la va alimentar gairebé tots els dies excepte quan estava refredat, fins a l'últim dia de vida. vida.

Ella acompanyava Sa Majestat allà on anava, en el palanquí, en el carruatge i en la barca reial. (……)

S'havia educat en literatura siamesa, que va començar a aprendre quan tenia tres anys. L'any passat va assistir a l'escola d'anglès on la seva professora Lady L—- va veure que era més capaç que els altres nens reials i parlava anglès d'una manera clara i habilitat, cosa que va agradar molt al professor. La professora estava molt trista per la pèrdua del seu estimat alumne i va plorar molt.

…..Però desafortunadament! la seva vida va ser molt curta. Només tenia vuit anys i vint dies, comptant des del seu dia i hora de naixement, va viure en aquest món durant 2942 dies i 18 hores. Però se sap que la naturalesa de l'home és com la flama d'una espelma a l'aire lliure sense cap protecció, i així sabem que el camí de l'home és curt o llarg, i el camí no es pot predir. Malauradament!

El Palau Reial, Bangkok, 16 de maig, Anno Christi 1863

Cerimònia

A la resta del capítol, Anna descriu una cerimònia en què el rei li agraeix, atorgant-li el títol de 'Chow Khoon Crue Yai' amb el regal d'un tros de terra i agricultors en algun lloc de Lopburi/Saraburi. Mai va acceptar això, deixant-ho a "la gent d'allà, els tigres, elefants, rinoceronts, óssos salvatges i micos".

noten

Fa-Ying (lit. dona del cel) significa 'Àngel'

Mam chaa, Mam és, per descomptat, senyora, i chaa จ๋า chǎa una darrera paraula que significa 'sí?' significa però també un afectuós, "estimat, estimat"

Anna es referia sovint al seu fill Louis com "Noi" al llibre.

El títol 'Çhow Khoon Crue Yai' probablement significa 'Madame Director', alguna cosa així. Chao Khun és un títol de noblesa, Crue és Khru, mestre" i Yai és "gran".

Font

Anna Harriette Leonowens, Anna i el rei de Siam, Records de sis anys al Palau Reial de Bangkok, Londres, 1870