Les coves són llocs seductors, perillosos i mítics
Durant les últimes dues setmanes, el món ha quedat captivat pels dotze futbolistes i el seu entrenador que van quedar atrapats en una cova inundada prop de Mae Sai, al nord de Tailàndia. Tots ells van ser rescatats fa uns dies en una important operació internacional. Aquell grup s'anomenava "els senglars" i, a més d'un equip de futbol molt unit, també era aficionat a les aventures, sovint a les coves.
Les coves són llocs sagrats a Tailàndia on els elements budistes, animistas i hindús també tenen un paper important. Qualsevol visitant de les coves de Tailàndia sens dubte s'haurà adonat que sovint són llocs on el Buda és adorat juntament amb fantasmes, dimonis i gegants.
Història mil·lenària
El nom complet de la cova on els senglars van ser sorpresos per l'aigua és Tham Luang Naam Khun Nang Non (nota 1) i fa referència a una història antiga.
Una princesa s'enamora d'un senzill granger. El seu pare prohibeix el contacte i la princesa ara embarassada fuig a les muntanyes amb el seu amant. El pare els persegueix, es troba amb el pagès que busca aigua i menjar al bosc i el mata. La princesa espera desesperadament el seu amant i finalment es suïcida amb una forquilla. El seu cos forma les muntanyes, i els seus genitals la cova.
Barreja de reialesa, esperits, budisme i sexualitat
Moltes coves d'aquesta part del nord de Tailàndia estan envoltades d'aquest tipus de llegendes. Són llocs màgics on el poder i el perill s'amaguen. Són llocs sagrats on la gent pot restringir aquest poder amb rituals adequats per al seu propi benefici. Els monjos errants, anomenats thudong, sovint passaven la nit en aquestes coves i als llocs de cremació. Van haver de demostrar que el poder del Buda és més gran que el dels esperits malignes que s'amagaven en una cova o un terreny de cremació.
Al sud del Tham Luang es troba Doi Chiang Dao, una muntanya que s'aixeca gairebé verticalment dels camps d'arròs i on una cova profunda s'endinsa al cor de la muntanya. Es diu que aquella cova és la llar d'un gegant demoníac, a yaksha, que afortunadament va ser governada per un noble rei Lanna. Una altra història explica que el dimoni va fer que un rei seguís a una bella dona a les profunditats de la cova i després el dimoni se'l va menjar. La reialesa, la sexualitat, el poder i el perill es resumeixen en una història.
Esperits poderosos i perillosos
Totes aquestes històries apunten a la creença que les coves estan habitades per esperits poderosos i de vegades perillosos als quals se'ls insta mitjançant rituals i ofrenes a mantenir el nord de Tailàndia segur, pròsper i saludable.
Les coves contenen altars on es venera junts el Buda, els déus hindús, els sants i els esperits de la muntanya. Es refereixen a la fusió de totes aquestes tradicions que en conjunt s'anomena budisme tailandès.
Les coves del Parc Nacional de Sri Lanna, situats entre el Tham Luang i Chiang Dao, ho demostren clarament. Alberguen dues princeses que s'hi van refugiar després de la destrucció del seu regne. Es van refugiar a les coves i el Buda, escoltant les seves súpliques, va manar a un esperit monstruós que els cuidés, un esperit que encara és present. Aquí tornem a veure com la reialesa, el budisme i el món dels esperits estan connectats en una història.
Les coves apel·len a la imaginació
Les coves són espais que formen una connexió entre el món dels humans i l'inframón, un món fosc, difícil d'entrar i sovint hostil als humans.
Els fantasmes hi viuen. Aquests esperits de la natura solen ser dones i serveixen de contrapeso a la influència dels monjos. Donen una cosa que els monjos no poden donar: ajuda amb les vicissituds de l'amor, la prosperitat i altres assumptes. Són útils però alhora perillosos si es descuiden.
Aquestes coves sagrades de Tailàndia són llocs on rau el poder però també el perill. Els rituals anuals són necessaris per garantir que els esperits cuiden de la vida del poble i dels vilatans en totes les incerteses que caracteritzen la natura. Els esperits són els governants de la naturalesa impredictible i inhòspit i han de ser domesticats per ser útils.
La història dels dotze nois i el seu entrenador atrapats en una cova es pot explicar i viure de diferents maneres. És una història d'heroisme en un entorn inhòspit. Per a d'altres, la pietat budista de l'entrenador està al capdavant on la meditació i les oracions resulten més poderoses que els esperits. Per a alguns, la mort del Navy Seal Samarn Kunan es pot interpretar com un sacrifici a l'esperit de la cova.
Les coves apel·len a la imaginació humana de tothom. Formen un vincle amb el poderós i perillós inframón i potser el nostre subconscient, reflectint tant l'atracció seductora com la por als esperits impredictibles.
Nota
Tham (pronunciat thâm) és cova; Luang (lǒeang) Gran, Honorat; Nam (nom) aigua; Khun (khòen) enfangat, ennuvolat; Nang (naang) dama, dona i monja (nohn) mentides: La cova honrada de la princesa reclinada
Una història preciosa, Tino, els meus compliments!
Així és com m'agrada llegir les teves publicacions, però de vegades......!
Gràcies pel teu compliment, m'agrada llegir-ho. El mateix passa a l'inrevés, Gringo :). Agraeixo molt la majoria de les teves publicacions, però algunes... :). Una persona es torna sàvia escoltant molts fets i opinions, fins i tot contradictòries.
Missatge ocult? Dones, tan belles i traïdores com el mar, entren a la seva cova, però oh, si et prens el teu temps i ella es mulla. Fes les teves coses ràpidament i després marxa ràpidament. O la seva aigua (també) aporta coses bones com la prosperitat i la fertilitat?
Pot ser que els agradaven les hores de la tarda.
Però el que vaig llegir va ser que van entrar a una cova per primera vegada a la seva vida.
Alguns d'aquells jugadors de futbol van dir que també era l'última vegada per a ells.
Un altre volia tornar-ho a fer, però amb un guia experimentat.
La història a la premsa que no sabien nedar també era incorrecta, tots sabien nedar. alguns fins i tot excepcionalment bons.
Jan Beute.
Gràcies per aquesta bonica història, Tino. Els primers mesos de la nostra estada a Tailàndia vam viure als vessants de Doi Chiang Dao. És especial llegir ara el que passava sota casa nostra. Afortunadament, només em vaig quedar a la muntanya amb la meva bella dona i no vaig endinsar-me a la cova.